2/10/10

Procediments dels bloguistes i equilibri per competir

A Mataró

Per primera vegada, i per raons professionals, he acudit a la gala d’entrega dels Premis Blocs Catalunya.

Per feina

He escrit dues peces, sobre els actes del matí (blogs escolars del Maresme) i la tarda (debat sobre el futur del llibre), per al mitjà on treballo.

Ha valgut la pena, he descobert iniciatives molt interessants i he escoltat un debat sobre el futur del llibre en què per primer cop m’ha semblat que el representant de l’edició parlava amb gosadia i sinceritat.

La ge i la ce

Ha sigut curiós perquè al 3cat24 escrivim blog, amb ge, com faig també aquí i com recomana ésAdir. Per tant, a les peces que hem publicat es parla dels blogs (amb ge) que participen als Premis Blocs (amb ce). Potser algun dia adaptaran el nom.

Després, encara que ja no em tocava, perquè de la gala se n’ha ocupat amb seny i precisió la Karma Peiró, m’he quedat, perquè havia d’acabar la segona crònica i tant per tant volia saber com anava tot.

Reflexió

Ara que ja fa una estona, se m’acut una reflexió.

Hi ha com a mínim dues maneres de fer un blog.

Casolà

És com ho fem la majoria dels que escrivim un blog, almenys els que jo conec. Escrivim, aprenem a fer anar alguna eina com ara Blogger, WordPress, Posterous, Tumblr o el que sigui. Ho il·lustrem com podem (la majoria fem servir sobretot fotografies que hem fet nosaltres, potser no són gaire bones però són pròpies). I ho donem a conèixer amb eines com el Twitter o una subscripció RSS. I ja està.

Professional

Hi ha molts blogs corporatius que es fan d’una altra manera. I blogs allotjats a mitjans de comunicació que també coincideixen amb els anteriors en el fet que tenen el suport d’una infrastructura professional.

En alguns d’aquests blogs, l’autor escriu un text, envia un correu electrònic (sense enfrontar-se a cap eina), el text passa per lingüistes professionals (que asseguren que no hi ha errors de llengua), es publica en una plantilla personalitzada creada per grafistes i dissenyadors de webs professionals, s’il·lustra amb materials de qualitat professional i disposa com a mecanisme de promoció del mitjà que l’allotja o l’empresa que el sosté.

De vegades, en aquests blogs no hi ha gaires enllaços, més aviat semblen columnes d’opinió, però sovint també hi ha textos viscuts i d’interès.

Dos models

Tots dos models són tan respectables com dignes d’admiració, en funció dels continguts que aportin a la xarxa, és clar.

Equilibri

Però potser són dues vies de creació tan diferenciades que no és prou equilibrat que competeixin.

Crec que he mesurat molt les paraules i espero que tothom hi veurà el que he pretès transmetre: un intent de reflexió després de passar prop de dotze hores escoltant, escrivint, escoltant, escrivint...

11 comentaris:

Joan Ayats ha dit...

Sí, jo també he pensat que pot ser injust que els dos models competeixin, però alhora també trobo interessant que és barregin. No se, el que si que he vist ha estat que després aquest tema estava en boca de molta gent i això és bo.

Salut!

P.D.: tal com et vaig dir quan varem parlar, ja t'informaré sobre el debat que volem muntar a l'Osonosfera sobre les eleccions 2.0

jnqm ha dit...

Gràcies Joan per llegir, comentar i sobretot per opinar diferent, que d'això es tracta quan s'obre una reflexió, d'anar veient punts de vista matisats

i sí, i tant, ja direu quan i com

Gemma Urgell ha dit...

Janquim, ahir en vam parlar i crec que és molt positiu que mitjans de comunicació, empreses, etc tinguin blocs. I tant! És una forma de connectar més directa amb l'oient/client/consumidors i, al mateix temps, generant un valor afegit al que produeixes.
Però considero, que potser de cara a properes edicions, estaria bé que es valorés la feina altruista que hi ha darrera cada bloc, el treball que hi ha per, de forma anònima i sense un recolçament, aconseguir arribar a uns lectors que amb el temps, bons continguts i bones relacions, acaben sent companys de viatge. Per mi això és l'essència del bloc i el que crec que en aquesta edició no s'ha tingut en compte.
Gràcies per comentar-ho en aquest bloc, també altruista! ;-)

Toni Sellas ha dit...

Gràcies a tots per les vostres reflexions. Des de dins, també hi donem voltes. No és senzill. Una opció seria agrupar tots els blogs "professionals" a la categoria corporatiu. Però tindria poc a veure amb el contingut. I seria una competència molt gran pels blogs corporatius independents. De fet, els premis ens suposen dos grans mals de cap: el sitema de votació i les categories. Tot suggeriment serà molt ben rebut... ;-)

nur ha dit...

En primer lloc, hauria de dir que la paraula blog ja està adaptada al català: ens agradi o no és bloc, acabat amb c. També hauríem de dir apunt i no post (tot i que alguns ens hi resistim) i blocosfera (i no blogosfera).

Aclarit això, comparteixo plenament l'opinió de la Gemma i d'en janquim: hi hauria d'haver categories diferenciades de blocs (de fet, entenc que els blocs treballadets, van a la categoria de corporatius).

Potser convindria afegir un apartat amb una tipologia específica per a blocs de gent famosa, com ara l'Antoni Bassas, que sembla que fan un bloc, però que tenen tot el suport tècnic, institucional i no sé quantes coses més d'una empresa com la TV3 (de fet, ell mateix ho reconeixia).

I no, no és el mateix: no és el mateix escriure un post com un deure professional que escriure'l com a afició, fora d'horaris i sense cap suport tecnològic ni humà.

Crec que els premis Blocs aquest any han perdut una mica de frescor,ja que veure com s'atorgaven dos premis (i seguits!) a TV3 va apujar, de cop i volta, les expectatives de molts blocaires que no sé si tornaran a intentar-ho un altre any.

Algú, he he, va arribar a comparar-ho amb els Òscars i amb la cara que els queda als perdedors quan, tot i voler maleir els ossos del jurat, han de somriure a les càmeres.

L´última crítica va per un discurs polític en excés d'en Benach, que altres anys havia estat molt més lleuger i molt més fidel al tema de què es tracta (blocs i 2.0).

Això sí: magnífica organització, digníssims guanyadors i deliciós àpat al novíssim Tecnocampus. Enhorabona un altre cop, Stic.cat

Dani ha dit...

Realment, com diu en Janquim, el mèrit no és el mateix. Jo, com a mínim ho crec així i com a membre del jurat he votat en conseqüència.
Però hem de mirar la part positiva. Blogs o blocs (per això no em barallaré) tan bons com la cuina vermella,o l'experiència 2.0 ciutadana de Taradell blog han tingut el seu merescut premi. Felicitats!

Eduard Puignou ha dit...

Sembla prou evident que webs o blocs fets amb els recusos econòmics i mediàtics de mitjans públics no competeixen amb igualtat de condicions amb els que, únicament amb els propis recursos, fa un particular.

Penso que aquest fet no admet discusió i cal ser clars al respecte.

jnqm ha dit...

Gràcies a tots per opinar aquí. Només aclareixo dues qüestions:

1.- no m'he oposat a res, només he dit que potser no hi ha prou equilibri. He apostat per la moderació.

2.- Nur, la teva posició en el tema de la llengua no és gens tolerant, o a mi no m'ho sembla. I no és com tu dius. Ho he explicat ena quest blog en un altre apunt (quasi sempre en dic apunt). El blog amb ge té molts arguments, està admès per una autoritat com ésAdir, n'ha parlat nmolt bé el professor Bibiloni i sincerament, crec que les coses no són a blanc o negre com tu dius. Pel que fa a mi, en seguiré dient blog i bloguistes i blogosfera.

De tota manera, em sembla molt bé que tot de lectors aprofitin aquest espai per dialogar sobre uns premis o sobre el que sigui que jo hagi escrit, és un plaer descobrir persones que potser no conec prou però que em deuen conèixer força, si vénen per aquí de tant en tant. Gràcies de debò a tothom.

Jaume Albaigès ha dit...

Doncs per a mi va ser una gran decepció i així ho he escrit al meu blog (http://www.tecnolongia.org/?p=1131&lang=ca). Com deia algú més amunt, premiar blogs del que en Janquim anomena Professionals pot tenir un efecte desmotivador important. En qualsevol cas, aquest post és d'una elegància exquisida, Janquim.

David ha dit...

Hola,

Mirant-ho fredament estem parlant de 2 dels 10 blocs premiats, els quals a més tenien molts més vots que els seus immediats competidors. En el cas de l'Antoni Bassas, per exemple, el seu nombre de vots septuplicava el del seu competidor més immediat (una xarxa de blocs, per cert). A més, hi van haver blocs de la Corpo (el Solidaris), que no foren premiats, tot i encapçalar la classificació de vots de la seva categoria...

Jo em preocuparia si 9 dels 10 premis haguessin anat a cares conegudes. El fet de què 8 dels 10 premis hagin anat a persones més o menys anònimes és signe de què les coses no s'han fet malament.

jnqm ha dit...

Grpàcies David, és una mirada optimista que feia falta. Em semblas que ha valgut la pena tractar la qüestió, que he vist que en altres blogs s'ha expressat de maneres variades, i en Toni Sellas ha fet un apunt on explica molt bé què pretenia l'organització.

Tot i això, entenc la decepció teva, Jaume, i la d'altres. Crec que és un sentiment raonable i vaig mirar d'exposar les causes. En Sellas parla d"estructura professional", que em sembla un bon principi.

Gràcies a tothom que ha volgut venir aquí a deixar-hi una opinió