No és eixorc qui no vol: contrast de governs a Twitter

Els meus caps al 3cat24 em demanen que, a més de presentar els temes propis que proposo i d’enllestir “temes d’agència” sobre la matèria de què més o menys m’ocupo, estigui atent a l’actualitat per capbussar-me si cal a les xarxes i percebre estats d’opinió. Em sembla que un dia en vaig dir "anar a Mart".

No és el meu “tipus” preferit de peça informativa però admeto que m’he entretingut molt amb aquestes cerques (la vaga general, l’Onze de Setembre, la manifestació del 10 de juliol, l’editorial conjunt sobre l’Estatut...) i he intentat contribuir a veure aquestes eines de comunicació com uns canals "normalitzats".

Ahir, mentre canviava el govern espanyol jo estava concentrat a explicar un servei que agrega missatges de Twitter. Més tard, potser per superar la culpa per no haver contribuït a l’actualitat, vaig fer una proposta una mica apressada que es va acceptar.

Molta gent per no dir res

Vaig mirar de saber quins membres del nou govern són actius a internet. Com vaig escriure a la mateixa peça, la rapidesa segurament m’ha fet cometre errors, però fins i tot així la impressió general no quedaria gaire deformada.

Una absència generalitzada no em sembla greu, només faltaria, cadascú és lliure de fer servir les eines de comunicació que vulgui. Però els casos de “uns quants seguidors” i “cap missatge” em semblen més reveladors i els casos de comptes obsolets fan creure en una acció sense cura (segurament imputable als assessors del polític més que al polític). Els detalls són al 3cat24.

Catalans actius

Vaig voler fer notar que, en contrast, els governants catalans són més presents a la xarxa. No em vaig referir als que no són al govern no perquè no se’ls pugui trobar sinó perquè al text establia una comparació de govern a govern.

Els últims mesos he pogut informar, de vegades abans que altres i de vegades després que altres, de l’arribada a Twitter d’uns quants membres del Govern.

M’interessa l’estil de Quim Nadal (que em fa pensar en articles que escrivia en un diari local fa molts anys o en els que encara publica).

Combina el lirisme amb converses obertes i, de vegades, debats aspres, sempre educats però contundents. A més, aporta una proximitat que val la pena anotar. En aquest tuit, per exemple, celebra una acció política amb una imatge que, segurament, ha captat ell mateix (i que goso reproduir aquí sense demanar permís).

En altres polítics molt actius, sovint veiem fotografies que no pot haver fet el titular del compte, perquè n’és el protagonista. Aquí, el protagonista és l’avió.

No parlo ara de preferències ni simpaties. Conec Quim Nadal, hi he treballat breument però amb intensitat, el respecto i aprecio i ell ja sap quina aposta política faig (ell i tots els lectors d’aquest blog).

Però qualsevol observador equànime ha de valorar un estil singular que s'ha guanyat el reconeixement de molts que s'han fet seguidors dels seus missatges de 140 caràcters.

El poso d’exemple perquè el contrast és molt notable.

Internet a l'hangar

Entre els ministres, l'ús d'internet encara és a l'hangar.

Quan feia la peça sobre aquest “govern sense xarxes” no em creia, d’entrada, que el resultat de la cerca seria tan eixorc (per fer servir una paraula que podria trobar qualsevol dia en un “tuit” de Nadal).