Què has de fer quan un polític aixafa la seva noticia?

Quan vaig veure que es presentava el Museu Virtual del Poble Gitano de seguida vaig modificar la meva agenda per poder-hi asistir. Tenia clar que era la mena d’assumpte que m’havia d’interessar. No pretenc exposar casos concrets d’ús de les TIC que tinguin un enfocament social? Doncs no m’ho podia perdre.

Acadèmia

Per això vaig anar fins al Citilab de Cornellà. L’acte tenia un contingut acadèmic, amb el professor universitari César Carreras, però també polític. La presentació es feia en el programa d’una jornada que obria el conseller de Governació, Jordi Ausàs.

Insinuació

Orgullós d’aquest projecte, el conseller el va posar d’exemple i, per provocar un efecte de contrast, va deixar anar una lleugera insinuació sobre els incidents que han passat fa poques setmanes. Tothom va entendre que al·ludia a França i a les expulsions de romanesos.

Racisme i odi

N’hi hauria hagut prou. Però a Ausàs se li devia escalfar la boca, com se sol dir. No puc saber si va ser un acte d’ingenuïtat o estava calculat, el que sí sé és que al cap de poques frases va deixar anar unes paraules que ja no eren una referència suau. Va qualificar l’actuació del govern francès d’acció electoralista i va assegurar que incitava a l’odi i al racisme.

Què havia de fer?

Qualsevol periodista sap que això és notícia. Un membre del govern català, un govern autonòmic, acusa a tot un Estat d’incitar al racisme i a l’odi. És obvi que mereixia atenció.

Estil propi

Però vaig reaccionar. Jo no faig aquesta mena de periodisme de la immediatesa, no busco un periodisme basat en les declaracions i contradeclaracions (el periodisme polític i l’esportiu cada vegada s’assemblen més, per desgràcia).

Vaig recórrer al meu estil (si tens el teu estil sempre et sents una mica més segur). Vaig incloure les paraules del conseller a la meva crònica i per destacar-ho vaig encapçalar el paràgraf amb un titol.

Incapacitat

D’aquesta manera, no vaig “matar la notícia”, com sí que havia fet el polític. No estic segur si ho va fer expressament, per obtenir notorietat (en aquest cas, jo no vaig “picar”) o si ho va fer sense voler, per descuit.

Però és ben freqüent que un polític presenti alguna cosa i que ell mateix s’encarregui de fer malbé la presentació. Un altre dia ja en parlaré, però la incapacitat de la majoria dels polítics catalans per comunicar un missatge clar i concís és extraordinària.

Apropiació

Hores després, quan vaig comentar la jugada amb persones que estaven implicades en el projecte, em van dir que els havia sabut greu comprovar que el Museu Virtual del Poble Gitano havia quedat tapat per les paraules del conseller, que a força peces informatives havien quedat situades a l’encapçalament i s’havien apropiat del titular.

Preguntes

Què hauria d’haver fet? Vaig optar per “salvar” la informació. Escric sobre internet i la societat, no escric de política. Anava allà per explicar un projecte, en realitat no m’importava gaire la presència política. Vaig perseverar i vaig mantenir el meu obejctiu. Però, hauria d’haver canviat l’orientació? Ho hauria fet millor si m’hagués deixat portar per l’afany de destacar unes paraules molt sonores?

Conclusions

Aquesta feina té molts moments interessants i tot sovint el millor de tot és quan et sembla que ja has acabat i et poses a rumiar si ho has fet prou bé, si l’has encertada i si en pots treure alguna conclusió que t’ajudi a fer-ho millor el pròxim dia.

Aprenent

Com sempre, cada informació és una oportunitat per aprendre i descobrir sorpreses interessants. Mentre feia una ullada als enllaços que hi ha en l'apartat que es dedica a la recreació artística dels rom he trobat un blog que s'ocupa de "l'art gitano", una meravella que val la pena llegir i mirar amb atenció.