Aquest mes ha fet dos anys que vaig començar a escriure aquí. Aleshores, sense haver-me documentat prou, vaig seguir els diccionaris i en vaig dir "bloc".
No vaig canviar fins que un altre bloguista de l'empresa on treballo em va fer notar que els assessors lingüístics de la CCMA optaven per la forma amb la ge final.
D'acord amb ésAdir, per tant, vaig adaptar els textos (i no fa gaire, vaig aprendre a canviar l'etiqueta blog).
La discussió
Ja s'ha parlat molt d'aquest debat.
El filòleg Biel Bibiloni va publicar un article l'any 2005 on argumentava a favor del blog (com a les altres llengües), contra la decisió prèvia del termcat.
Pioners de la blogosfera prenien una posició, Bibiloni aportava més elements i la discussió va tenir una taula a les primeres jornades de la Catosfera.
La realitat
Avui, els diccionaris segueixen el termcat i en general cadascú fa servir el terme que prefereix.
Fins i tot hi ha una campanya a favor del terme blog que ignoro si és gaire activa.
El termcat no rectifica i la conclusió evident és que els filòlegs no han sigut capaços de posar-se d'acord. Una altra vegada.
Si els experts no arriben a un punt de consens, als profans se'ls fa quasi impossible.
Una opinió
És estrany que una comunitat tinguda per pactista tingui tanta dificultat per assolir acords però a mi em resulta encara més decebedor que al nostre país ens entretinguem tant amb els detalls.
Les nostres grans discussions solen provenir d'un detall, una ce o una ge (ja sé que és més que això... però aquest és el problema, que el detall sempre acaba sent més que un detall).
Allò tan ensopit i sovint encertat del arbres i el bosc.
Proposta
I si ens mirem el bosc?
Les dades deixen ben clar que els catalanoparlants som una minoria, també a Catalunya.
Una minoria distreta amb els detalls.
1 comentari:
El problema no és que els els catalanoparlants siguem una minoria, sinó que som una minoria en decreixement accelerat. I no només en xifres percentuals, sinó també en xifres absolutes.
Publica un comentari a l'entrada