El més popular és el millor

L'incident escrit


El cercabloc és un d’aquests llistats de blogs on qui vol s'hi inscriu i, gràcies a la combinació d’un seguit de paràmetres, elaboren una llista ordenada dels blogs més seguits, com fan wikio, bloguzz o blodico.

A cercabloc proposen, a partir d’una d’aquestes combinacions, un top 20 dels blogs escrits del tot o en part en català. La seva llista coincideix amb altres, com la d’Alianzo, i es pot suposar que les dades són prou fiables.

Per tant, no hi ha res a dir sobre els procediments ni sobre els resultats.

Però em voldria fixar en la intenció i en els principis que hi ha al darrere.

A la capçalera d’aquest top 20, hi podem llegir:

Els blocs de referència dels Països Catalans segons cercabloc. Els blocs que presentem a continuació són els blocs més llegits i seguits dels Països Catalans. Així ho acrediten les xarxes socials de referència del món 2.0: Google, Technorati, Alexa, Feedburner, .... Presentem doncs, la selecció dels 20 millors blocs de tots el Països Catalans escrits parcial o totalment en català.

I aquest és el punt que poso en qüestió.

La qüestió


Els més seguits són els millors?

Segur?

No estic dient que no ho siguin ni que no ho puguin ser. Tothom m'ha entès.

Em pregunto si la qualitat ("els millors") es mesura només amb l'índex de popularitat ("els més seguits").

Potser és un error d'escriptura provocat pel desig d'obtenir una frase d'aire publicitari. Confio que sigui això. Em sabria greu que respongués a l'admissió d'un principi.

De debò les pel·lícules més vistes són les millors? I els llibres més llegits? Els programes de televisió amb una quota de mercat més alta són els millors?

Sempre és així? N'estem segurs?

Admetre que el més popular no és sempre el millor no deu costar gaire.

El pas següent demana un compromís més alt. Es tracta d'aplicar aquest principi quan produeixes i difons continguts.

La previsió

A l'empresa on treballo, vaig tenir ocasió de participar en diverses alternatives al generalisme i encara avui, allunyat d'aquells projectes, maldo per compartir amb molts professionals la idea que el generalisme com a única acció potser interessi als grups privats de manera provisional però que per descomptat no es correspon amb la finalitat de servei públic.

Entenc que les grans marques pretenguin tractar amb mercats com més uniformes millor (per comoditat dles venedors, no pas per a satisfacció dels compradors) però tots sabem que això també canvia.

Persistirà la idea del gran públic i el generalisme encara serà un bon negoci força temps, però la realitat és que a poc a poc guanyem capacitat d'elecció.

L'experiència

Tenir més possibilitats i canals ens fa més lliures, aprenem a fer-nos la nostra cistella personal de continguts, amb preferències que podem elaborar nosaltres mateixos o que els robots informàtics poden intentar oferir-nos.

Ja ho sé que hi ha emissores especialitzades a fer sonar el que més sona (sí que s'ha de rumiar) però jo prefereixo les propostes que em fan descobrir una música que potser no he escoltat mai abans.

I, si puc, em faig el meu fil musical.

Ho he esmentat com un exemple. N'hi ha d'altres. N'hi ha tants! Quan l'oferta es multiplica, el judici no es pot basar només en resultats generalistes, encara que hi tinguin un pes molt gran.

La idea

L'èxit de públic és sensacional, no hi tinc res a dir ni em refugio en una actitud d'esnobisme minoritarista.

Però crec de debò que l'audiència és només una de les mesures (m'adono, gràcies a l'eina de cerca, que he parlat de l'audiència molt més que no em pensava).

Exemples

He fet una ullada al ranking del cercabloc i em confirma les sospites.

Si t'especialitzes en ral·lis, poso per cas, què t'importa si ets al lloc 1.378? Trobaràs el teu públic.

Si comparteixes l'experiència de cultivar un hort urbà, què hi fa que estiguis al 1.403? Esperes lectors que s'interessin per aquesta pràctica, de la mateixa manera que osona stoppers s'adreça als fanàtics de la bicicleta de muntanya i la web sense nom als nostàlgics dels anys setanta.

No crec que a Miquel Botella (pessimista impenitent, si em permet el comentari amb afecte) li faci res situar el seu museu del rock més enllà del 1.200.

Als que seguim l'Eva, no ens interessa saber si ja s'ha registrat a alguna d'aquestes llistes o si no ho farà mai i ens és igual si no trobem el núvol vermell de l'Oriol Soler al cercador de cercabloc.

El principi

Per evitar males interpretacions, no em fa res escriure que és obvi que cercabloc (inscripcions) proporciona informació d'interès sobre els blogs en català, a Catalunya i arreu del món a més d'ajuda útil.

I per evitar cap sensació d'escamoteig, deixo dit que aquest blog també està inscrit en algunes d'aquestes llistes (no he pensat mai que no siguin útils pels autors dels blogs i pels possibles lectors).

Però és evident que no em mou cap afany generalista.

En tot cas, el que volia apuntar ja està dit.

M'ha sobtat l'elecció de l'expressió "els millors" per referir-se a la popularitat i aquest detall m'ha recordat que la tendència a creure en aquest principi no decreix.

I em sembla que és una llàstima.