Criteri periodístic sobre l'empresa on treballes?

Quan treballes en una empresa és impossible estar sempre d'acord amb tots els criteris, tant aquells de tipus general com aquells que t'afecten més personalment. 

Sense traspassar els límits de la confidencialitat, sempre m'he expressat amb molta llibertat sobre aquestes qüestions i un repàs al blog ho demostra prou bé.

Si no he amagat gaire el meu esperit crític ni tampoc el meu entusiasme, quan un o altre m'han semblat importants, és raonable que quan tingui motius d'orgull els faci públics igualment.

Avui he confirmat una certesa molt notable que em ve de gust compartir aquí.

Els meus caps m'han enviat a un acte en què parlava el president de la CCMA, Albert Sáez. Quan he tornat a la redacció, he exposat el que em semblava que havia de ser l'enfocament i obertura de la peça, amb un titular clar.

Els meus caps hi han estat d'acord i he escrit una peça, potser massa de pressa però mirant d'explicar amb brevetat la notícia. 

Al cap de poc, els companys de Catalunya Ràdio han fet la seva crònica i obrien amb el mateix enfocament. El periodista de TVC que he trobat m'ha dit després que tenia la impressió clara de quina era la notícia. Tots coincidíem, cosa que sempre ajuda a descartar un error greu.

Més tard, hi ha hagut una nota de premsa oficial. Allò que a mi m'havia semblat de relleu, ni tan sols hi apareixia.

Hi ha hagut una contradicció? O només punts de vista diferents? 

I què ha passat? Doncs res.

Als mitjans de la CCMA, els que fem feina de periodista hem triat amb el nostre criteri què era notícia i no he rebut cap indicació per variar aquest enfocament, tot i que la seva omissió a la nota oficial podia fer creure que des del consell de govern de la CCMA no es considerava que l'assumpte fos rellevant.

Siguem sincers. 

Imaginem altres empreses de comunicació. El seu president deixaria que els periodistes decidissin amb criteris informatius com es narra una declaració seva? De veritat... pensem-hi. 

A quantes empreses no trobaria normal quasi tothom que una qüestió com aquesta es decidís a criteri del gabinet del president o de l'equip de comunicació corporatiu?

Crec de veritat que és molt difícil trobar una altra empresa de comunicació on el que avui ens ha passat a nosaltres, amb tota naturalitat, es pugui reproduir amb la mateixa llibertat.

Per això en dies com aquest em sento molt orgullós del criteri dels mitjans públics i d'un grau de llibertat que per a molts altres col·legues és gairebé una missió impossible. 

Tenim molts defectes, com tothom, però en aquesta virtut no sé veure gaire competència.