Com poso enllaços a les peces informatives

Per defecte 

Un dels avantatges dels mitjans digitals és la seva possibilitat d’aportar informació a través de la hipertextualitat. Tot i això, als mitjans informatius és poc freqüent l’ús d’enllaços. I, quan hi són, es tracta quasi sempre d’autoreferències, una via cap a altres notícies del mateix mitjà. No és cap mala idea, així es conforma un cos informatiu més complet que permet a l’usuari comprendre l’abast d’aquella informació. Però sembla poca cosa.

Per excés 

Posar enllaços perquè sí, no és tampoc de gaire utilitat. Hi ha d’haver algun criteri. 

Per estil 

Ara mateix desconec si al llibre d’estil del mitjà on treballo queda regulat l’ús dels enllaços (ho hauré de mirar de seguida) però sí puc dir que en aquestes poques setmanes que duc a la redacció he mirat d’aportar enllaços a les peces informatives que he elaborat i he seguit, de moment, criteris personals que no m’ha discutit ningú però que potser hauria d’explicar.

Segur que són insuficients i que l’argumentació és millorable, però almenys deixarà constància del fet incontrovertible que hi he pensat i que, com de costum, després de donar-hi unes quantes voltes miro de compartir-ho aquí.

FONTS

Quan hi ha un font directa val la pena enllaçar-hi. Sovint, les notes d’agència remeten a una nota oficial d’algun organisme o de la Policia o d’una entitat... i aquestes notes solen trobar-se en algun web accessible. És freqüent que aquesta nota coincideixi quasi del tot amb la nota d’agència. L’accés a la font original elimina un intermediari que no ha aportat valor (fora de donar a conèixer una nota pública, un comunicat, un informe...) i permet a l’usuari comprovar per ell mateix l’origen de la informació.

Si les fonts són persones amb qui s’ha parlat, és possible donar-ne informació digital com ara el seu blog personal o una pàgina de referència bàsica.

No em sembla raonable enllaçar cada vegada amb organismes, entitats, institucions... perquè els usuaris ja saben com arribar-hi, si no són webs poc coneguts. En aquest cas, els he enllaçat, igual que he fet si es tracta de llocs de molta actualitat.

Si la informació es basa en un informe, un estudi, una enquesta o un article publicat en un altre mitjà sempre procuro donar accés a aquest element central. Que l’usuari hi tingui accés i es pugui fer la idea que cregui sobre la matèria. El periodista li ha resumit l’informe, però res no serà de tanta qualitat informativa com accedir al text original (o qualsevol altre format no textual).

 

SERVEI

Hi ha hagut algun cas en què he posar un enllaç perquè entenia que oferia un servei. Si fas un breu d’agència sobre les pistes d’esquí que tanquen a causa del vent, té sentit donar accés cadascuna d’aquestes pistes perquè l’usuari decideixi amb un sol clic si vol comprovar la vigència d’aquesta informació.

ACLARIMENTS

Hi ha alguns termes que molts usuaris poden no tenir clars. En general, segueixo un principi una mica primitiu però que em va bé. Quan a  mi mateix m’ha sorprès el terme, m’ha presentat dubtes i l’he hagut d’aclarir, per què no exposo la meva flaquesa i enllaço amb l’explicació que m’ha estat útil? Potser també ho serà a algú altre.

En aquests casos, opto per l’article de la Viquipèdia, si em sembla fiable. Si hi és en català, l’incloc (el mitjà on treballo és en català). Si no, passo al castellà. I si no hi és, en anglès o francès.

Però estic segur que podria ampliar aquests tipus d’enllaços a d’altres serveis enciclopèdics. I a d’altres modalitats (mapes, gràfics, presentacions...)

PUNTS DE VISTA

De vegades, sobre una informació concreta hi ha punts de vista diversos. Si trobo opinions de valor, com que ja estan publicades, per incloure-les no cal demanar permís a ningú, només enllaçar-hi (i fer-ho saber als autors de la peça enllaçada, per cortesia).

Els blogs esdevenen així una font molt valuosa i encara que se’ls cita poc sovint als mitjans generalistes miro de fer-ho sempre que em sembla que aporten valor a la informació. Que és molt sovint.

Un periodista pot demostrar que hi ha debat sobre un assumpte demanant a dues perosnes que li facin declaracions. Però com que a la blogosfera ja hi ha moltes opinions públiques, es poden citar sense cap inconvenient.

Hi ha algunes altres situacions en què també he mirat d’afegir enllaços, però continuaré amb aquesta qüestió en un altre apunt.

Una pregunta final

Anoto, de moment, que em sorprèn que els mitjans tendeixin a obviar l’enllaç, mentre es preocupen per l’actualització de forma quasi obsessiva i dediquen molta atenció als requeriments que el disseny imposa a l’aparença del web (de moment, encara a les beceroles, amb un format basat en la verticalitat i un altre de més recent que aposta per l’horitzontalitat). Fins que la tecnologia permeti una altra manera d’utilitzar un mitjà digital, com s’apunta en aquest vídeo de Sports Illustrated. 

Afegir enllaços és fàcil, no demana gaire temps, no és un gran esforç. Només depèn d’adquirir l’hàbit, d’estar convençut que aportar més informació és aportar valor i que permetre l’accés a les fonts i altres dades és un servei honest.

Pel meu gust personal, com a usuari, un mitjà que no enllaça és menys fiable i té menys qualitat.

No obstant això, en posem a molt poques peces informatives. Per què?