Informar: constatar sense escandalitzar

Els fets

He publicat al 3cat24 una peça que em sembla que val la pena comentar breument, perquè miro d'aportar aquí, de tant en tant, una reflexió sobre la feina que faig i perquè em permet acarar una discussió que pot ser d'interès.

El govern ha obert un web que permet conèixer de forma prou fiable (o així ho he valorat, a risc d'equivocar-me) les actuacions d'aquesta legislatura. El servei inclou un cercador "municipi a municipi" i un mapa clicable.

La informació va ser visible cap a la una del migdia d'ahir.

El ressò

Avui, he fet una ullada a Twitter i m'adono que unes quantes persones han servit l'enllaç cap al web. La majoria ho han fet per compartir una "utilitat" de l'administració electrònica i uns quants, segur, perquè simpatitzen amb el govern i pensen que val la pena explicar el que troben ben fet.

També hi ha missatges que critiquen el web. La majoria dels que han fet comentaris adversos esmenten el nom del web, que coincideix amb un lema de partit. Sovint, són missatges de persones molt properes a d'altres partits que no són al govern o a xarxes socials polítiques del mateix entorn.


L'elecció

Quan vaig accedir al web, de seguida vaig observar aquests detalls que els "crítics" han destacat.

I aleshores vaig haver d'escollir. Podia informar o podia escandalitzar.

L'escàndol

Escandalitzar era fàcil.

Havia d'obrir la peça amb aquests detall. Amb alguna cosa com ara això: "El govern obre un web amb el mateix nom que s'ha fet servir en un acte del PSC".

Però això hauria sigut una peça política i a mi m'han encarregat que cobreixi els assumprtes vinculats a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

A més, equivalia a situar un detall al capdamunt i també a liquidar el fet noticiable que l'administració posava un nou servei informatiu a l'abast dels ciutadans (més enllà del fet que els governs, tots els governs democràtics, després de fer el que siguin que facin intenten que els ciutadans ho valorin amb el seu vot).

La informació

L'altra opció era informar.

Explicar que s'obria un web, descriure'l, demostrar que l'havia fet anar per entendre com funciona, i aportar tantes claus com fos possible (enllaços a lleis i documents, explicacions provinents del mateix web sobre el seu contingut i alguns aclariments que les meves fonts m'havien proporcionat, com ara l'absència provisional de dades econòmiques).

Ara bé, si m'hagués aturat aquí, només hauria informat de forma incompleta.

La constatació

Per acabar la peça (i no al principi, perquè renunciava a l'escàndol a favor de la informació) vaig creure convenient constatar la coincidència.

Sense treure'n conclusions perquè no era un text d'opinió, ni tan sols el que se sol anomenar un text "valoratiu". No era ni un text "interpretatiu". Era, de forma clara, un text "constatatiu". Vaig constatar el fet.

I vaig aportar dades (enllaços que demostraven la coincidència).

El context

Per ajustar aquest element, vaig creure oportú fer notar que aquest tipus de polèmica és freqüent en la política catalana. Perquè aquesta menció (que vaig fer molt breu, gràcies a la col·laboració dels documentalistes de TVC) només volia aportar una mica de context, il·lustrar el paisatge.

La constatació descontextualitzada podria semblar la mera cita d'una coincidència. I l'usuari té dret a anar més lluny d'observar una "casualitat".

Un detall

Al final, vaig anotar una altra coincidència, que també m'havia cridat l'atenció des del primer moment i que, per si de cas la memòria em fallava, vaig haver de comprovar amb una cerca a internet.





El procés

El procés, per tant, anava molt més enllà del que s'ha anomenat "actualització" i que sol ser habitual a les redaccions de mitjans digitals.

Havia calgut més d'una conversa amb fonts de l'administració, fer servir el web per comprovar de forma personal el seu funcionament, recordar detalls que la memòria havia conservat i comprovar-ho a la xarxa, per aportar exemples visibles, cercar aclariments sobre lleis i documents per oferir-los a l'usuari del mitjà, fer una consulta al servei de documentació i fer servir la nostra eina corporativa de cerca de documents...

El resultat

El resultat és una peça que mira d'informar del web, de les seves funcions, però que també constata la coincidència d'aquest nom, situa l'afer en el marc de les polèmiques sobre "electoralisme practicat des de les administracions" (de manera global, no contra aquest o aquell) i demostra que el nom, a més, no és gaire original perquè ja es va fer servir en una campanya electoral a Catalunya.

La valoració

Estic satisfet del procés (una mica marcià a la redacció on sóc) i del resultat (que deu haver deixat insatisfets als que escriuen missatges dient que és un web formidable i també als que escriuen missatges dient que és un escàndol). Però que hauria de ser informativament útil a l'usuari del mitjà.

És una peça informativa que trobo adequada per a un mitjà públic. Tot és millorable, és clar, però diria que l'elecció va ser encertada, el procés va ser correcte i el resultat és ajustat.