10/1/11

Què s'ha de fer quan escrius una informació que altres ja han publicat?


La situació

Vet aquí una d’aquelles situacions peculiars quan es practica el periodisme. Remenava les meves fonts digitals, i començava a madurar uns quants possibles assumptes que podria tractar en dies propers, quan he topat, al blog de Xavier Peytibi, amb una informació que m’ha interessat, suposo que en part per la meva tendència a apreciar tot el que té a veure amb la història.

L'assumpte

Ell mateix i Juan Víctor Izquierdo han creat un nou projecte, ara amb un web que aplega una pila de discursos polítics. En fi, una d'aquestes feines que no tenen sentit sense internet i, per tant, un exemple de la mena de casos reals que m’agrada explicar al 3cat24.

El procés

He mirat el lloc, he fet una cerca per saber què més podia assemblar-s’hi i he començat a escriure. Aleshores, he enviat l’esborrany a un dels meus caps per consultar-li si ho trobava d’interès. I m’ha dit que li “sonava” haver-ho vist en algun altre mitjà.

Jo no ho havia vist enlloc.

Però ho he buscat i a la fi m’he adonat que ell tenia raó: el diari "Ara" ja ho havia publicat el 7 de gener, fa tres dies.

És un marge clar que evidencia que ells estaven al cas d’aquest assumpte i jo no, perquè no me n’he adonat fins que avui he fet el meu repàs al Google Reader.

En el benentès que no és cap exclusiva (la informació era a la xarxa, encara hi és) ni tampoc una primícia. Simplement, l'Oriol March (qui firma la peça a l'"Ara") va estar al cas d'aquest web mentre que jo no me n'he adonat fins avui.

Els dubtes

Què havíem de fer en un cas com aquest? Ja en vaig parlar un altre dia aquí. En aquella ocasió, es va decidir que no faríem un tema, que a parer meu era d’interès ciutadà, perquè ja ho havia donat un altre mitjà.

Aquesta vegada s’ha considerat que els nostres usuaris potser no consumeixen la informació que ha elaborat aquest mitjà de la competència i s'ha publicat la informació.

El cert és que és complicat. Si ho dónes, els col·legues diran: “Mira, aquests van tard”. Si no ho dónes, potser deixes persones sense una informació que has valorat com a interessant abans de saber que un altre mitjà ja n’ha parlat. Qui ens ha de preocupar, els col·legues o el públic? La resposta sembla òbvia.

La decisió

Però jo mateix he dubtat i de primer no ho pensava firmar. Al cap de cinc minuts he canviat d’opinió.

Després de tot, no ho he copiat, no estava fent un refregit. És més, crec que són dos textos força "diferents" tot i que parlen del mateix.

Ni tan sols sabia que un altre mitjà s’hi havia referit. Tinc el mal costum de no mirar premsa generalista i m’he acostumat a capbussar-me en les seccions que m’interessen (gràcies, RSS) o en matèries estranyes que a mi em distreuen. Potser no hauria d'admetre en públic aquests hàbits.

Potser és un error. Si ho hagués fet d'una altra manera, ja fa tres dies que sabria que l’"Ara" s’ha ocupat dels discursos. Però potser aleshores no ho hauria publicat mai. En canvi, la ignorància m’ha permès ficar-me en aquest assumpte sense cap vergonya.

El debat

Però la discussió queda oberta. Ho havia de fer encara que ho hagi escrit sense “mirar” l’altre mitjà? Ho havia de firmar encara que sigui un text original? No tinc les respostes.

Per això he decidit, cinc minuts després, que m’ho havia de preguntar en veu alta en aquest blog. Per si hi ha algú, també entre els amics de l’"Ara", que es veu amb cor de respondre’m.

El detall

Hi ha un detall que val la pena comentar. March és redactor de Política. I, per tant, està al cas dels temes "polítics" i segueix a les persones adequades a internet. Al mitjà on treballo NO HI HA redactors especialitzats que duguin temes concrets ni que, per tant, segueixin a les persones adequades.

Hi ha un "corresponsal a Mart" (ja ho he comentat diversos cops) de qui s'espera que segueixi a internet... qualsevol tema.

En fi, un model té periodistes que usen internet com a font amb tota naturalitat i l'altre té el gruix de l'equip fent actualització, sense temes propis, sense seguir a les fonts. Com diu l'acudit, amb el risc d'anar en bicicleta sense mans... i sense dents.

Ara bé, això no evita la discussió sobre com s'ha de reaccionar davant d'aquesta situació. Potser algun lector sàpiga oferir una mica de llum.

3 comentaris:

Joan Ayats ha dit...

Bé, jo sense tenir cap vinculació amb el món de la premsa tinc la meva opinió sobre això, que alhora també pot ser aplicable en altres sectors.

Si no pots aportar res al que ja està escrit aleshores no cal continuar i senzillament si ho trobes interessant es bo fer referència al que ja s'ha dit.

No obstant, sempre hi ha quelcom nou a dir o algun punt de vista no explicat, és a dir que moltes vegades podem aportar un nou graó al tema que ens ocupa i això ja justifica el nou post.
Aquest punt de vista pot ser quelcom tan senzill com donar a conèixer el tema al nostre public, potencialment diferent al del treball que hem trobat anteriorment i acostumat a un estil diferent alhora que li expliquin les coses.

Salut!

Esther ha dit...

Aquest problema existeix continuament, però crec que tu mateix dones la resposta: tu t'has treballat una informació amb la mirada neta, no és un tema ni recuperat ni refregit. S'ha de donar. En premsa ens retroalimentem continuament els mitjans convencionals, fins el punt que sovint citem fonts equivocades perquè es dilueix qui ho va dir primer- En internet logicament això es multiplica, però al final, el que compta és molt més senzill: s'ha escrit amb honestedat i pensant que al lector li interessarà igual que a tu, que ho has escrit? I encara que el teu públic ho hagi vist/llegit/sentit en una altra banda....què importa de les històries què expliquem, la seva qualitat, la seva força o que siguin una flor d'estufa?

Josep Nieto Trullàs ha dit...

Benvolgut corresponsal a Mart,

des de l'experiència d'haver treballat als mitjans abans que neixés Internet, però sense volutat de sentar càtedra. En primer lloc, gràcies per qüestionar-te temes com aquest i tenir l'honradesa professional de fer-ho, amés, públicament. En segon lloc, crec que els teus lectors/espectadrors tenen dret a aquesta informació, publicada per un altre mitjà però no original ni obtinguda amb una investigació periodística pròpia. Si fos aquest darrer cas que crec sí que seria obligat fer-hi referència