17/3/11

Japó i internet: fonts, codis, mapes, suports i també bromes

Ha tornat a passar. La informació més estesa i espectacular és a mans de les cadenes televisives. L’anàlisi més pausada se suposa que correspon als mitjans impresos, però la majoria han optat per seguir el ritme de l’espectacle imposat per la pantalla i han triat portades esfereïdores per competir als quioscs, amb paraules com “hecatombre”, “apocalipsi” o simplement “nuclear”, un mot que escrit en negreta sempre fa l’efecte desitjat.

Fonts reals

Però la informació de primera mà, de les persones que són allà, és a la xarxa. Els diaris se n’han adonat i han publicat llistes de “bloguistes i tuitaires”. Els mitjans han emprat els seus espais de participació per establir contacte amb aquestes fonts. Unes quantes d’aquestes persones insisteixen amb blogs i vídeos que els mitjans europeus fan alarmisme i han reaccionat amb ironia i queixes.

A més, a la xarxa es troba informació directa a les fonts atòmiques, amb accés als informes de darrera hora.

Aplicacions i mapes

Hi ha diverses aplicacions que se suposa que permeten comprendre millor l’efecte del terratrèmol, o aquesta és la seva intenció, i d’altres posen a l’abast la monitorització de la sismografia a escala planetària.

Un altre mapa vol informar, segons es diu gràcies a un format de dades obertes, sobre els nivells de radiació a temps real, suposant que això sigui possible.

Google ha millorat en pocs dies les seves eines de traducció, cerca de persones i mapes, amb indicacions sobre carreteres transitables i d'altra mena.

Suports electrònics

Com és habitual, la xarxa també ha aplegat iniciatives de suport que s’adapten d’una manera o altra a les possibilitats de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Una campanya via web fa servir una situació relatada en l’anime Evangelion per demanar als ciutadans que redueixin el consum d’energia.

Una empresa rebaixa el preu d’una aplicació (un joc) i assegura que els ingressos de totes les vendes abans del 20 de març aniran a entitats que treballen damunt del terreny.

Una altra campanya llançada des de Madrid per una ciutadana japonesa demana la creació de grues de paper per aconseguir que amb aquesta expressió d’un desig la gent se senti implicada amb la situació del Japó.

La història de les mil grues és tan preciosa com tràgica, ja que la nena que va creure en la llegenda segons la qual es compleix un desig si tens la paciència de fer mil d’aquestes peces de paper plegat va morir a causa dels efectes de la bomba atòmica. Però ha tingut ressò als mitjans i ha trobat seguidors.

Hi ha altres idees que circulen amb intensitat variada. Una empresa que es dedica als “bonus de descompte” ofereix un donatiu si la gent es descarrega el que els proposen.

Insígnies i codis

Un experts a fer insígnies en proposen una, però trien com a logotip la bandera imperial del “sol naixent”, carregada de contingut ideològic i oposada a l’actual ensenya oficial d’aquest país.

També s’han creat codis QR que volen ser útils per als donatius. Un d’ells, més enllà de la seva efectivitat, és una obra d’interès perquè es basa en els colors de la bandera nacional i en el símbol de la Creu Roja al mateix temps que inclou elements miniaturitzats que es relacionen amb l’ajuda.

Fotos i pregràries

La xarxa Instagram ja compta amb força aportacions a la seva campanya i una xarxa de pregàries mira d’aconseguir estendre’s a més de cent països.

I les organitzacions no lucratives fan el mateix que altres vegades, aprofitar un estat d’ànim de predisposició per recordar els seus missatges. "Save the children” ha repetit l’experiència de comunicació que van dur a terme quan hi va haver els terratrèmols d’Haití i Xile. Avui mateix, a les dues, hi ha hagut missatges al Twitter que recordaven l’adreça URL de l’entitat.

Greenpeace aprofita la situació per convocar manifestacions, mentre els mitjans del món parlen d’alerta nuclear. Fa servir la seva posició a internet per donar a conèixer la cita.

Humor sense manies

O sigui que internet es confirma com via, no pas un nucli homogeni, on es poden trobar informacions fiables, aplicacions serioses, campanyes més o menys afortunades i d’altres més o menys oportunistes.

I, també, com sempre, queda espai lliure per a l’humor, encara que la seva qualitat o la seva oportunitat mereixin opinions contrastades.

Així ho han vist almenys els que s’han queixat d’un acudit en un diari asiàtic.

Però la realitat és que l’humor es manté com un refugi inexpugnable per part del drama. Així, la famosa cadena d’acudits amb un cantant ha tingut la seva quota japonesa i un comentari no gaire ocurrent sobre l’onada que es va inventar als estadis de futbol s’ha convertit en un “top tweet”.

Perquè internet no és un món a part sinó part d'aquest món i per aquesta raó inclou, com les altres vies, informació que val la pena, desinformació interessada o simplement ridícula, accions de suport i bromes més o menys nècies.

O algú creia que el Japó és un altre planeta?


1 comentari:

so dep ha dit...

Daniel, yea I can see what you did there. I actually liked that part, but hehe I'm not that harsh like my dad with these things. He at all times tells me crazy stories again in the day and calls me a loser. I assume it's time I transfer out of my parents' basement LOL. Aaanyways, what about you? what does your dad assume xD" Anyway, in my language, there usually are not much good source like this.