Dos reptes entre molts altres

L’escàndol ‘El Jueves’ demostra que la tele encara és molt poderosa. Però tenir poder no és una garantia de conservar-lo. La majoria de les persones que conec han vist la famosa portada a la pantalla d’un ordinador. Segur que hi ha un esbiaix personal però la meva experiència és aquesta.

El cert és que dades recents reiteren la preferència dels més joves per altres pantalles (vist a Casi Seguro). La generació següent encara ho accentua. Troba l’e-correu avorrit i una cosa de grans.

No fa gaire, Ferran Monegal es feia ressò del que passava en un episodi del programa 'Sense tele', emès a TV3 i en part inspirat en un experiment de la televisió sud coreana que es va veure a INPUT, l'any 2006 a Taipei.

El protagonista de què parlava Monegal era un nen que s’adaptava prou bé a la nova situació. Perquè podia veure la pel·lícula que volia a l’ordinador.

Se m’acudeixen tres comentaris.

Sobre els electrodomèstics

Pel nen, veure l’ordinador també era “veure la tele”. Per això s’hi conformava. Per molts de nosaltres, veure un vídeo a l’ordinador també és veure la tele. L’error seria fer continguts televisius amb la idea que estan definits per l’aparell que fem servir per gaudir-ne. Abans sí que era així. Ara canvia.

La predicció comuna és que tinguem una pantalla única, com recorden a Vidadigital, un bloc 'powered by Interactiva'.

Sobre l'exclusivitat

Què ha afectat més a les famílies de ‘Sense tele’? S’acabarà sabent. És fàcil sospitar què els ha faltat més: telenovel·les i futbol. Perquè a la resta de productes hi ha altres maneres d’accedir-hi. No a tots però sí a molts.

Per sort l'edat no és una restricció i ser part del canvi no està limitat a cap generació.

Sobre la vulnerabilitat

Però avui no és bon dia per fer-se fort en cap pronòstic sobre l’ús de les noves tecnologies. Hi ha hagut una apagada elèctrica a Barcelona. Amb milers d’afectats durant moltes hores. Els telèfons mòbils també han patit caigudes.

Sí que som molt vulnerables. Un cable ho ha engegat tot a rodar.

He mirat les recomanacions d’emergència que fa el govern (les d’accident nuclear, per exemple, però a totes s’hi repeteix el mateix que es troba a qualsevol pàgina d’emergencies). La recomanació de comunicació és tenir a mà un transistor de ràdio i piles de recanvi. Encara avui.

O sigui que hi ha dos reptes (entre altres).

• El repte de la tele és servir més continguts necessaris i no prescindibles (a més dels exclusius, per ara, com les telenovel·les i el futbol)
• El repte de la ràdio és ser molt més que un aparell d’emergències