La Llei Mides de l’Expressió Lliure

El segrest de la revista 'El Jueves' a causa d’una portada (es mofava d’una mesura anunciada pel govern i feia servir els prínceps d’Astúries com a protagonistes d'aquesta burla) ja ha tingut tota mena de comentaris. No n’hi afegiré cap (fora de sumar-me a les veus que ho han criticat). Això continuarà (imprescindible seguir-ho aquí) però de moment el que hi ha hagut és això (com a mínim):

Una conversa sobre el gust personal

Una discussió de detall sobre el tipus d’humor que fa aquesta revista. Entre alguns dels que han discrepat, com per exemple Pilar Rahola i Nacho Escolar, s'ha coincidit a criticar la mesura.

Un desconcert: les injúries

Una discussió més rellevant s’ha centrat en l’assumpte de les injúries a la corona. Des del diputat socialista Eduardo Madina, que ho ha fet al seu bloc Molinos de papel, fins a molts d’altres, han exposat declaracions i textos sobre la monarquia i el seu titular que no han estat perseguits per la llei. La majoria són exemples de l’extrema dreta i dels mitjans que es mouen al seu entorn ideològic.

El debat fred dels juristes

També hi ha hagut una discussió tècnica entre juristes, reflectida als mitjans, que avaluen de manera diversa la gravetat de la mesura. Té a veure amb el debat anterior i enllaça amb el següent.

La confrontació política

En política, la sorpresa la va aportar el secretari general del PP, Angel Acebes, quan es va posar del costat de la llibertat d’expressió. Costa molt no veure-hi un gest d'hipocresia però les declaracions es van fer. El retard se l'han d'apuntar des del govern. La vicepresidenta, Maria Teresa Fernandez de la Vega, per fi ha reconegut que el segrest és un instrument legal antiquat que s'hauria de revisar.

Des del canvi

Però des d’un ‘panorama del canvi’, hi ha encara una altra qüestió interessant.

La portada d’una revista és de paper. És un producte atòmic. L’escàndol es produeix quan salta a la pantalla de televisió, massiva i, per ara, més analògica que digital.

Després de l’acció judicial, la portada ha circulat per la xarxa sense cap impediment. De l'humor atòmic a l'escàndol analògic fins arribar a la transmissió digital. La decisió de tancar el website de la publicació ha sigut encara més ridícula que la d'enviar la policia als quioscos.

A aquestes hores és difícil calcular a quantes persones hem enviat una URL on hi ha la portada perquè la portada és gairebé a tot arreu. No cal pagar gaires euros a eBay i per això em crec més les explicacions que trobo a Malaprensa.

A sobre, els informatius televisius se n’han fet ressò i així s’ha tancat el cicle de les pantalles, com es pot veure en aquest vídeo (vist a Escolar, que s'ha mostrat molt actiu).

L’escàndol primer és per l'atac a la llibertat d'expressió i per la utilització d'una mesura desproporcionada. La família reial té, com tothom, altres maneres de defensar-se. El canvi substancial és que ja no n'hi ha prou amb uns agents uniformats en un quiosc.

L'escàndol segon és que n'hi ha que no aprenen. I això que ja ha passat el mateix unes quantes vegades: un escarni que viuria en un cercle reduït fa la volta al món. Que no ho saben? No es pot esquivar la Llei Mides de l’Expressió Lliure.

Al rei Mides tot el que tocava se li tornava d’or. A la llibertat d’expressió, quan es prohibeix amb escàndol, se la torna d’or amb la màxima difusió d’allò prohibit.