Quan hi ha massa distància

Segona jornada a la ECKM. M’he perdut una convocatòria de David Gurteen, que recull metàfores sobre la gestió del coneixement. A canvi, he escoltat com Agustí Canals, de la UOC, presentava una recerca que encara continua sobre l'alta direcció de les empreses espanyoles. Els resultats preliminars, amb una vuitantena de respostes, indiquen que a la majoria de les empreses la direcció general coneix la rellevància de la gestió del coneixement, amb clara distinció entre el coneixement no competitiu (perquè esdevé un estàndard) i l'específic de la seva empresa o també entre el coneixement explícit i el tàcit. Però això no concorda amb l’aplicació de mesures, que són insuficients i no prou efectives. Per tant, hi ha massa distància entre el que se sap que caldria fer i el que al final és possible de fer. Caldrà estar atents als resultats finals perquè avaluen què passa a l'empresa de debò, sense especulació.

Jan Annerstedt, de la Copenhagen Business School, ha exposat en la sessió que obria el matí la convicció que les ciutats del coneixement són possibles si es crea un entorn físic, corporatiu i personal. Ha fet múltiples referencies a Barcelona i a l’àrea del 22@.

Pocs minuts després que Annerstedt ho pintés de colors, he parlat amb Toni Bejar, el cap de la biblioteca de l’EUETB, que em confirmava amb il•lusió el trasllat previst al Forum. Però li sembla que triguen massa. Potser és un altre cas de distància excessiva.

De contrapunt positiu, una altra acció empresa al departament de Justícia: el blog que hi manté Jordi Graells es referia a la mateixa conferència. Hi han posat fotos.