Remenant per internet (no estic segur que el verb sigui l’adequat però es fa entendre) he sabut que la casa Famosa és un exemple de reacció davant d’una crisi. Per això he triat aquesta petita descoberta (que per molts altres deu ser ben coneguda) per encetar l’any al blog.
Els anys setanta, la casa Famosa va dominar les campanyes de publicitat televisiva de desembre, amb aquest espot que ara ens sembla espantós però que es va convertir en el jingle més popular dels últims Nadals del franquisme.
El que he vist és que Famosa neix com una reacció a la crisi. A la població d’Onil (Alacant) hi havia des de finals del segle XIX força tallers on feien nines de ceràmica. Però a meitat del segle passat, aquesta producció va entrar en crisi en bona part a causa de l’arribada dels materials plàstics.
Entrades
7 comentaris:
Perquè el que sembla obvi no acostuma a calar en els centres de decisió de les empreses? És per por o per incompetència que les empreses es resisteixen als canvis? Potser la por és fruit de la incompetència.
I, en un altre ordre de coses, no estic gens d'acod amb tu que aquest anunci ens ha de semblar espantós. Aquest anunci és un "vintage" de la publicitat ben feta ;) , ho dic de debó.
gràcies einestzara per tornar aqui
home, quan deia espantós volia dir que se li veuen els anys, oi? Però en fi, tens raó que és un clàssic que als de segons quina edat ens transporta a un temps... en fi, a un temps, sense adjectius.
el que m'interessava era entendre com les crisis poden reforçar noves vies... si hi ha ganes, amb la visió adequada i amb una mica de sort...
Coincideixo amb l'Einest, Janquim , respecte a l'anunci de Famosa.
Des del primer anunci del qual es té constància, uns 3.000 a.C. (es tractava de un simple cartell trobat a l'antiga ciutat egípcia de Tebas a través del qual s'oferia la recompensa d'una moneda d'or a qui capturés un esclau fugit anomenat Shem), la publicitat ha evolucionat i molt.
Avui, un espot de televisió és la suma d'uns elements imprescindibles (incloent l'aparició de líders d'opinió) per captar l'atenció d'un públic predefinit, cercant valors comuns entre l'anunciant (o el producte) i el possible consumidor.
Famosa l'encerta de ple l'any 70!
Els nens rebien una formació religiosa agressiva, en aquella època, i Famosa relaciona el "líder infantil" de la Religió i del Nadal, el nen Jesús, amb la màxima expressió de desig de les nenes (una nina) i a més interactuen ja que la nina (amb braços oberts) es dirigeix de forma autònoma cap al portal (on espera l’Infant rient). Trobem, a més, un jingle sensacional (que ascendí a categoria de "Nadala popular" de l’època i recuperat en moltes campanyes, rollu "remember"), enquadraments de càmera molt hàbils (l’Infant Jesús de fons entre les cames de la nina que camina cap a ell...) i elements instrumentals musicals del Nadal. Una bomba, vaja... (i a més, innovador per l’època!).
Tornant al fons del tema que proposes, em quedo amb la darrera frase del teu escrit: " si es té l’encert de trobar una expressió potent que comuniqui allò que vols dir a qui ho vols dir"
Per tenir l'encert o habilitat de trobar-la, cal tenir la intenció de buscar-la amb decisió i recursos.
Es té?.. "pasapalabra"
Bon any...
ei
que si ho arribo a saber no hi poso aquesta paraula
si l'he seleccionat és perquè ems embla un bon anunci, sense dubte
només deia que a ulls d'ara, en fi... ja està, d'acrod amb tu Lluis-K, i gràcies de tornar-hi
sobre el teu "pasapalabre", em temo que no seré jo qui pugui respondre
però bé hi hem de creure, no et sembla?
gràcies!
M'agrada aquest post, esta ben trabat. He d'admetre a més que soc sensible a l'encant en les estetiques "retro". Fins i tot hi trobo el què en el "Pacomartinezsorianisme" o en el "Pajaresyestesonisme". Ho sento...
Tota una troballa. Em sembla boníssima la metàfora de la xarxa de coneixement com a reacció a les dificultats, i més encara portada a l'àmbit empresarial. L'altra dia m'explicaven el desperdici que hi ha hagut al nostre país amb la pèsima reacció a la crisi del tèxtil.
Ah!, i m'ha agradat saber que FAMOSA eren unes sigles, i coneixer el seu significat. Boníssim. És com allò del PRYCA (PRecio Y CAlidad)... i tamoc sabia la dada del primer anunci de la història que aporta en Lluís K.
Com sempre, tot un plaer llegir aquest bloc. Sempre hi aprenc.
Gràcies Binot i Genís per ser aquí per trobar d'interès aquest apunt
I sí, el punt retro encara funciona, és ben veritat
Genís si tu que en saps un niu (o setze) aprens aqui aleshores és que potser aquest bloc té algun sentit... però ara no sabré fer el proxim apunt sense que em tremolin les cames...
una abraçada a tothom!
Publica un comentari a l'entrada