14/5/10

Què aprenc amb les etiquetes de Twitter

Coixinet

"Hash tag" vol dir “etiqueta precedida del signe #”, anomenat en anglès “hash sign” a més de “number sign”. En català en diem “coixinet”. Els “hash tag” serien, per tant, les “etiquetes coixinet”, però no crec que aquesta expressió tingués gaire fortuna.

Els usuaris de Twitter s’han acostumat a entendre que “hashtag” és la manera de referir-se a una etiqueta que aplega tots els missatges... als quals s’ha afegit aquesta etiqueta.

Sí, dit així no sembla un gran invent, però la seva funció socialitzadora és enorme.

No estic descobrint res. Però em sembla que val la pena fer-hi una ullada una mica més atenta.

Utilitats públiques

Gràcies a aquest procediment, els usuaris poden compartir opinions sobre una matèria i trobar un fil narratiu del debat o, si de cas, de les aportacions de tothom.

Aquest sistema d’etiquetes és el que permet que funcioni una proposta com el web sobre el servei ferroviari basat en la contribució informativa dels viatgers.

Debats ciutadans


I és el que em va permetre escriure una peça sobre les primeres reaccions a la xarxa davant les mesures econòmiques del govern espanyol. Quan el 3cat24 la va publicar, encara no s’havia acabat el debat al Congrés dels Diputats i ja hi havia centenars de “piulades” amb l’etiqueta #tijeretazo.

Popularitat

Aquest és un efecte imprecís del sistema. Davant d’un afer que genera molt d’interès, de manera natural hi sol haver una etiqueta que s’imposa davant d’altres propostes.

La idea de tothom és afegir-se a les més popular per formar part de la “gran conversa”. Per això la que engega abans o troba més suport inicial acaba essent l’etiqueta preferida i la que estira el fil.

Immediatesa i actualització

Com que la peça havia optat per la immediatesa, calia resoldre la qüestió de l’actualització sense haver d’estar reescrivint-la cada mitja hora.

Al contrari, valia la pena, vaig creure, que quedés com un petit testimoni d’aquella situació. És un retrat de la primera reacció, de res més. Més ben dit, els apunts d’un possible retrat.

Solucions a la xarxa

Per això vaig optar per afegir al final de la peça un widget de Twitter que permet agregar tots els missatges amb una cerca determinada.

Era el primer cop que feia servir aquest widget i la Karma Peiró em va donar un cop de mà. (De passada, més tard vaig provar d’incloure’n un en aquest blog, amb una altra finalitat).

La idea de combinar una eina externa amb la nostra editora de continguts va ser aprovada pels responsables del mitjà on treballo (no és el primer cop que es fa). I crec que va estar bé: si a la xarxa hi ha solucions als nostres conflictes informatius (com aportar actualització robotitzada a una peça testimonial d’una immediatesa concreta), per què les hauríem de rebutjar?

Cremant el hashtag

S’ha donat la coincidència que feia molt poc que havia fet un altre assaig amb els ditxós hashtag.

Quan faltaven poques hores per a la “cremada del dimoni” que es fa a Badalona la nit del 10 de maig, vigília de Sant Anastasi, vaig dir què cremaria (era una manera de dir, és clar) i vaig crear una d’aquestes etiquetes. Era la primera vegada que ho feia, sempre que les havia fet servir era per buscar o per apuntar-me a algun fil ja estès.

Ho vaig fer saber a unes quantes persones i encara que el resultat en termes de quantitat va ser molt modest (una trentena de participants, unes desenes de missatges), l’experiment em va ajudar a entendre més bé aquest operatiu.

Ho vaig intentar expressament amb una etiqueta molt llarga (#cremadadeldimoniabadalona), suposo que per fer-ho més complicat però també molt obvi.

El primer missatge duia una pregunta, per buscar respostes.

Encès el conflicte

Em vaig entretenir una estona, és veritat, però vaig aprendre alguna cosa i potser aquesta actitud em va fer reaccionar amb més encert mentre als televisors que hi ha a la redacció els diputats i el president del govern argumentaven i es replicaven.

Després d’haver “cremat el dimoni”, estava atent per detectar les flames del conflicte social que a la xarxa s’insinuava abans que enlloc.

Conclusió provisional

No tot passa a Twitter, però el més important hi passa abans d’anar a cap altra banda.

Twitter és la sala de sortida i els hashtags són la senyalètica.

2 comentaris:

@jrosell ha dit...

Comentar només les limitacions del widget que gaurda les cerques. Hi ha qui en pot fer un mal ús i caldria una moderació o filtrat.
El que es busca no cal filtrar-ho, pero el que es diu poder si.

jnqm ha dit...

tens rao, si s'incrusta el widget en una noticia d'un mitjà hi ha el risc que el mitjà estigui "donant" continguts que no modera,.,, pero crec que (si et referies a això) de tota manera, queda clar que NO ´s el mitjà qui diu res sinó que facilita l'accés a un flux d'informació aliena,,, no estic segur si és un risc gran, vull dir, no és el 3cat24 qui diu res sinó els usuaris de twitter que posen l'etiqueta seleccionada...

gràcies per un comentari d'interèds que em farà pensar encara més

i gràcies per ser aquí