La campanya digital del 28-N

Els partits polítics catalans preparen la campanya i també ho fan a la xarxa. Vaig escriure una peça fa molt poc on mirava de presentar la situació.

Anit, a més, vaig tenir l’oportunitat de moderar un debat que em semblar prou interessant. Política Redes és un acte nascut a Saragossa que ja ha passat per Madrid i que impulsa Carlos Gutierrez.

Durant quasi dues hores, els ponents que representaven l’arc parlamentari actual es van mostrar prou sincers i directes i van mantenir també alguna breu disputa amb molta correcció i esportivitat.

No sóc capaç de resumir l’acte sencer perquè s’hi van dir moltes coses i perquè tenia feina a mirar de complir la tasca que se m’havia assignat, gràcies a la confiança que em van fer tant la direcció del 3cat24.cat com la de TVC quan van suggerir el meu nom als organitzadors.

Però sí que puc intentar anotar amb brevetat uns quants detalls que val la pena observar com a mostra de les diferències que hi ha, per descomptat, però també com la prova que la política catalana ja es troba ficada de cap en aquest canvi que les noves tecnologies faciliten (Antoni Gutiérrez-Rubí ha penjat un llistat dels recursos d'aquests partits).

CiU (el ponent era Edgar Rovira - @erovira)

Aposten des de fa temps per una xarxa social pròpia inspirada en accions primerenques com la del candidat nordamericà Howard Dean. Han produït més vídeos que ningú en els darrers mesos.

El seu candidat no tecleja la resposta però sí que es comunica a través de Facebook, segueix els comentaris i n’indica les respostes.

PSC (la ponent era Raquel Querol - @rquerolbello)

Aposten per la seva xarxa de blogs, des d’on pensen mobilitzar els ciberactivistes que els donen suport. El seu lema a la xarxa és la “participació”.

El seu candidiat no fa anar de forma directa aquestes eines però ha inclòs la seva revisió en la rutina diària i cada matí comunica a l’equip pertinent quins assumptes vol que apareguin a la seva pàgina de Facebook, que no és un perfil personal. No té compte personal de Twitter.

ERC (el ponent era Ignasi Llorente - @illorente)

Renuncien a utilitzar massa recursos i creuen que és millor fer servir aquells que els siguin més pràctics.

El seu candidat no fa anar un compte a Twitter però sí que gestiona de forma personal el compte a Facebook. Va sorprendre el seu equip quan un diumenge va publicar-hi una recepta per preparar un arròs.

IC (la ponent era Eva Marin - @marinpei)

Aposten pel vídeo i el seu canal de Youtube els sembla l’eina més útil. Creuen que així arriben als seus simpatitzants i més enllà i confien en la viralitat d’aquestes produccions audiovisuals.

El seu candidat ha renunciat a Twitter però segueix Facebook, sense intervenir-hi sempre de forma personal.

PP (el ponent era Carlos Parry - @carlosparry)

Prefereixen Facebook a Twitter, que els sembla una eina menys útil. Aposten per aquesta xarxa social potser més que cap altre grup.

La seva candidata no fa anar directament aquestes eines però n’està al corrent i dóna les indicacions corresponents.

Ciudadanos (el ponent era Fran Hervías - @franhervias)

També aposten pel vídeo i llueixen els números que els presenten com un equip exitós en aquest terreny. Són partidaris d’un estil més desenfadat i no consideren cap agressió participar en el mur d’un contrincant. Solen fer-ho al del PP.

El seu candidat és qui “tuiteja” la majoria de missatges tot i que el compte personal també té suport del seu equip.