Si es pogués saber el futur de la televisió tots els directius de les cadenes que ara mateix viuen del públic -és a dir, dels anuncis- pagarien per tenir aquesta anticipació en exclusiva. No hi ha prediccions segures, només apostes. En aquest vídeo de Mobuzz_tv hi ha una predicció més, feta des d'una mirada particular. Un grup de gurús de la xarxa, periodistes experts en l'evolució tecnològica i emprenedors de la web 2.0 expliquen, com qui no vol la cosa, com s'imaginen la televisió del futur. O com voldrien que fos. Hi ha frases simples molt efectives. És el cas de Michael Jackson (Skype) quan diu que el que ell vol de la tele és veure el que vulgui, quan vulgui i allà on sigui del planeta.
Andrew Tate online university’ suffers breach: 800,000 users data exposed
-
Andrew Tate fans have been affected by a data breach after hackers targeted
the far-right influencer.
Fa 4 hores
Entrades
3 comentaris:
El futur és intrínsecament impredictible. Fa quaranta anys ningú podia imaginar que avui tots seuríem un munt d'hores cada dia davant l'ordinador, simplement perquè no existia el concepte ordinador. Només arribem extrapolar el present, i al parlar del futur de la tele, és això el que ens limitem a fer.
D'acord, aliscata. No és del predictible però s'hi poden fer aproximacions. De fet, hi ha qui viu d'això i la prospectiva és un intent seriós diferent de la futurologia. En tot cas, al post es donava veu a una visió molt particular, perquè tothom que surt al vídeo es mira el futur de la TV des d'Internet. La pregunta seria si és que hi ha una altra manera de mirar-s'ho...
Es cert, tothom que surt al video fa extrapolacions del present amb Internet al cap. Val a dir que tot el que diuen es força trivial, la veritat... També es podria extrapolar a través de l'observació d'altres sectors "paral·lels" com ara l'editorial, el musical, etc. Tots ells pateixen la difuminació de bona part de la seva cadena de valor, de la part més "física" que aconseguia convertir el seu producte en un bé escàs i, per tant, li proporcionava justament el valor desitjat. La iniciativa de Prince de regalar els seus discos (tres milions amb un diari anglès) i viure dels concerts, em sembla encertada. Extrapolant, potser arribarem a veure un canal específic per veure al Buenafuente, o el Polonia, passant de les cadenes de TV... així, el valor està en la "distribució" (com fins ara) o en les "fonts"? O, les "fonts" també es diluiran?
(en fi, més trivialitats!)
Salut!
Publica un comentari a l'entrada