Què es diu pels carrers

Vaig acabar el llibre Planeta Web 2.0, ahir al vespre, amb la sensació que hi hauré de tornar més cops, per consultar bibliografia, per seguir uns quants dels enllaços que ofereixen. La manera com Cristóbal Cobo i Hugo Pardo exposen la seva visió sobre aquest pas endavant de la xarxa fa que tot sigui comprensible i ben argumentat. M’ha semblat un bon complement a l’altra lectura recent d'introducció a aquests conceptes: Web 2.0 de Antonio Fumero i Genís Roca.

El primer capítol del llibre de Cobo i Pardo posa el focus en les opinions col•lectives i en aquesta idea per enllaçar empreses i clients: el crowdsourcing.

Escoltar què diu le gent es pot fer de moltes maneres. A Barcelona hi ha un exemple que vull destacar. L’Enric Gomà ja fa vuit anys que recull els comentaris que els seus ‘agents’ escolten al carrer, al metro, a on sigui i arreu del món.

Compta amb més de 300 informants que li envien el que han sentit i ell envia, cada dia, un o dos comentaris escollits per correu electrònic als subscriptors del servei "Alcarrer". Una selecció de tot el material que ha acumulat ja ha aparegut en dos volums a Ara llibres, l’últim fa pocs mesos. Acompanyo aquest post amb la coberta del llibre i qui vulgui conèixer més bé l'Enric i el seu projecte, el pot veure en aquest vídeo.

El mateix Enric m’explica que als Estats Units s'ha editat un llibre semblant, Overheard in New York. M'assegura que van començar més tard que el seu grup.

Potser a algú li interessa saber què es diu pels carrers. Pot tenir utilitats de negoci o resultar només un entreteniment. Em sembla una idea que val la pena i no s'hauria d'oblidar el fet que l'Enric Gomà ja tingui més de 300 persones que l'ajuden. Qui més té una xarxa com aquesta?

L’única pega que sempre hi he trobat és que l’Enric encara faci servir el correu electrònic. Un projecte com el seu “Alcarrer” demana un bloc amb urgència.