La segona edat contemporània: l'oportunitat de la generació freda

Diria que va ser l’any 2004 quan un amic em va presentar Antoni Brey. Vaig llegir el seu llibre La generació freda i em va impressionar el retrat que feia d’un grup de persones i la visió que això li suscitava sobre el futur del país. En part, em feia sentir culpable. Es referia a aquells que havien cedit a la comoditat, nascuts en els anys de creixement per les classes mitjanes, i que renunciaven a l’impuls creador, al caràcter emprenedor. Es refugiaven a redòs de la cosa pública sense gosar córrer el risc dels veritables creadors o en la seguretat del negoci familiar heretat.

Amb l’Albert Closas, hem parlat de vegades sobre aquesta anàlisi i sobre la procedència dels últims emprenedors d'èxit. És un assumpte que voldria tractar amb més calma un dia o altre. Anoto si de cas una recomanació: l’article que Enric Gomà ha publicat al darrer número de Time Out.

Des d’aleshores, amb Toni Brey hem mantingut el contacte, que se sol dir. M’havia parlat d’un llibre on volia exposar la seva visió sobre els canvis però amb un abast global. Després vaig saber que renunciava a la publicació per convertir-lo en un projecte audiovisual. I aquest vespre he anat a la presentació del primer capítol de la sèrie per televisió La segona edat contemporània.

Ha comptat amb la participació de persones que tenen coses a dir com Gonçal Mayos, Alfons Cornella o Jaume Bertranpetit i amb el suport de professionals de la producció audiovisual joves i premiats.

Brey, sabadellenc del 1967, ha explicat, davant d’un centenar d’amics, que voldria acabar la sèrie, que avalua d’uns sis o set episodis. Encara no sap si ho podrà fer. Però se l’ha vist tant serè com entusiasta.

No sóc crític de televisió ni em sembla que n’hagi de fer cap judici professional. M’ha agradat. M’interessa molt el que explica. Segur que en el canals adequats trobaria persones que ho voldrien veure. Perquè la cua és llarga però també perquè parla del nostre temps.

Els canvis que vivim són tan rellevants com ho van ser l’escriptura i la impremta. És gairebé impossible fer prediccions. Però tenir consciència de la transformació revitalitza dues generacions de cop i les força a trobar-se i col·laborar perquè en aquest canvi, com en tots també prevaldran les idees.

Aquí solc prendre posicions a favor de la participació de les persones. Voldria saber si els pròxims capítols reduiran un punt de partida un xic escèptic per fer una aposta més clara en aquest sentit. Però vagi com vagi el projecte, m’ha semblat que explicar-ho podia ser d’interès. Si conec una mica l’Antoni, això s’acabarà i ho podrem veure. Diria que ha parlat d’un any. A on ens convocarà la primavera del 2009?

A Caixaforum hi ha encara a la sala 3 la combinació de fotografies i pel·lícules amb Chaplin de protagonista absolut. He aprofitat l’espera per fer-hi una ullada. Hi tornaré.