L'irlandès als rètols, el català a la xarxa

Gràcies a l'INPUT...

Els professionals de les televisions públiques es troben un cop l’any a INPUT, un espai de debat que fa molt que convoca més d’un miler de delegats de tot el món. TVC hi està molt compromesa i gairebé sempre hi ha tingut algun programa que ha estat seleccionat pel comitè organitzador. Aquesta implicació és ara mateix tan intensa que el director de l’empresa, Francesc Escribano, és a més el màxim responsable del grup que decideix què s’hi envia des de totes les televisions espanyoles. En llenguatge INPUT, és el National Coordinator d’Espanya.

A més d’aquesta cita, a molts països es fan actes coneguts com a “mini inputs” o miniputs. Això permet portar alguns dels programes més interessants i discutir-los amb els professionals i estudiants que no han pogut acudir a la conferència internacional. A Barcelona fa anys que se celebra.

He tingut el privilegi d’assistir més d’un cop a l’INPUT (Aarhus 2002, Rotterdam 2003, Barcelona 2004, San Francisco 2005, Taipei 2006 i Lugano 2007). Gràcies a una proposta d’Escribano, els dos últims anys vaig participar en l'organització, seleccionant programes i presentant sessions, com han fet altres companys de TVC (Antoni Tortajada, Víctor Carrera...).

...he anat a Dublín...

Doncs bé, el cap de setmana passat em van convidar a participar en el "mini input" irlandès. Va ser una oportunitat interessant, més encara perquè no havia estat a Dublín.

D’aquesta visita, me n’ha quedat una impressió que vull compartir aquí. Durant un sopar amb professionals de la televisió pública irlandesa, la RTE, vam parlar d’Irlanda i la seva complicada progressió cap a la independència des dels pactes de 1921 fins a la incorporació a Nacions Unides l’any 1955.

...i hem parlat de la llengua...

Kevin Cummins, Anne Roper i els altres contertulians van expressar amb tristesa una conclusió tremenda: “Sí, tenim un Estat, però hem perdut la llengua”. Amb això no volien dir que una situació fos conseqüència de l’altre, només exposaven com els sabia greu ser testimonis de la desfeta d’un idioma que ara mateix parla molt poca gent al seu país d’origen.

A Dublín em vaig adonar d’un detall revelador. Els rètols oficials, és a dir, als aeroports, autobusos, tramvia, trens i edificis públics, són en les dues llengües. Però la publicitat, el comerç i la vida de carrer té l’anglès d’única llengua. Els irlandesos són irlandesos per moltes raons però la llengua ja no és un element central. Hi ha televisió pública que emet en irlandès i el govern la considera la primera llengua, però tot plegat sembla una mena de ficció defensiva. Un símptoma clar és que quan es van necessitar traductors per la Unió Europa no en trobaven.

...per comprovar que el català té més vitalitat...

Al costat d’aquest cas, el català, malgrat totes les dificultats evidents, té una vitalitat incomparable. Si a la CCMA s’entengués prou bé que a més de la televisió i la ràdio públiques tenim l’obligació d’impulsar la creació de continguts a internet amb molta més potència contribuiríem a sostenir aquesta fortalesa.

Pensava en això quan vaig saber que l’Enciclopèdia Catalana obria la consulta a la xarxa i m’ha semblat oportú lligar aquestes dues qüestions.

Per ser honest, he de dir que tinc vincles sentimentals amb aquest projecte, perquè el meu pare hi va treballar trenta anys i, en certa manera, tot el que tenia a veure amb l’Enciclopèdia ens resultava familiar.

Però això no impedeix que miri de ser objectiu.

...i més recursos a la xarxa

Aquest gest d'obertura, contra algunes opinions que he llegit, no situa l’Enciclopèdia en l’univers 2.0. De cap manera. Més aviat em fa l’efecte que per fi entren al món 1.0, aquest que tenien pendent d’acceptar des de fa temps.

Per fi entenen que l’oferta electrònica no mata el paper de la mateixa manera que un compromís més gran de la CCMA amb la noció de multiplataforma no és un atac a l’esforç del primer canal generalista, TV3, per obtenir resultats positius. Són aquesta mena d'obvietats que de tant en tant cal repetir per fer veure als conservadors i reticents fins a quin punt s'equivoquen.

La nova Enciclopèdia no proporciona hiperenllaços i saltar d’un article a un altre es fa impossible. A més, els continguts són més breus que en l’edició de paper. Allà hi podem trobar una informació més extensa i amb més materials gràfics.

En canvi, hi ha l’avantatge de l’ús immediat, de l’opció de tallar i enganxar o de copiar la URL i passar la cita a qui convingui. Un altre avantatge clar és la seva actualització. N’hi ha prou de llegir l’article dedicat a Kosovo per fer-se’n càrrec. A l'article sobre la llengua irlandesa s'hi afirma: "Posteriorment, amb la seva reimplantació com a llengua nacional i establerta l'obligatorietat del seu estudi a les escoles, ha experimentat una revifalla." Diria que els meus amics de Dublín no firmarien aquesta asseveració.

La veritat és que, per ser qui som, un país petit i acomplexat que sembla abocat al fatalisme (un dia en voldré parlar aquí ), disposem de força recursos a la xarxa. Els llisto per si algú no els coneix i li resulta d’utilitat fer-los servir.

Utilitats

Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC)

Diccionari multilingüe de l’Enciclopèdia

Diccionari Alcover-Moll

Termcat

Optimot (lloc públic de cerques)

És a dir (lloc mantingut pels lingüistes de la CCMA)