D'Esplugues a Boston

Els imants es mouen

El nou edifici Imagina, projecte impulsat per Mediapro, es troba a la zona que serà el centre urbà de la tecnologia i la comunicació i a on haurien d’acudir les empreses que vulguin aprofitar el primer parc autèntic que es fa a Barcelona.

Si algú es pregunta si quan dic totes també vull dir l’empresa on treballo, respondré que no sóc ningú per opinar sobre aquesta matèria però que em sembla d’interès prendre nota del canvi: l’edifici de TVC podia actuar d’imant però ara hi ha un altre imant que sembla que serà prou potent i es troba a l’altre extrem de la ciutat.

Ara bé, mentrestant, l’antic edifici Imagina a Esplugues de Llobregat, que no té res d'antic, encara representa un contrast molt peculiar en una zona del sector secundari. Entre magatzems i indústries del ferro i la manufactura, allà on s’alçava la Corberó, hi ha un centre concebut com un espai obert on s’hi apleguen empreses tecnològiques com Interactiva o Activa Multimèdia a més d’empreses de la comunicació, que se senten còmodes en uns instal·lacions pensades per la seva professió. TD8 i La Sexta són alguns dels llogaters.

En aquest mateix edifici hi ha ara mateix els serveis informàtics de la CCMA i és allà on els representants d’IBM-Sowre van fer la presentació de la seva eina Lotus Connections.

A la sessió anterior Luis Suárez ens havia fet una introducció més contextual i l’altre dia vam tenir l’ocasió de veure una demo i començar a entendre quin paper podria assumir un paquet com aquest.

Qui recordi el debat que va suscitar l’apunt sobre l’anterior reunió pot suposar en quin estat ens vam trobar: molt d’interès per comprendre com funciona, un cert neguit pel que pugui comportar i una passió oberta per avançar en la direcció de compartir el que aprenem, amb les eines que sigui.

Però abans de desvelar més detalls, deixem Esplugues per anar a la costa est dels Estats Units.

Havia dit que no podria asistir a la conferència Enterprise 2.0 que es va convocar a la capital de Massachusetts però que miraria de saber què s’hi havia dit.

Per què falla

Euan Semple, a qui vaig escoltar a Hannover, va explicar a Boston per què a moltes empreses els projectes vinculats al canvi no tenen prou èxit. El resum seria aquest:

- Massa importància a la tecnologia

- Costa entendre que permetre a la gent viure en connexió amb l’entorn té conseqüències que cal assumir

- Se sol demanar eifciència en el negoci sense veure que aquest canvi també afecta a la noció d’eficiència en el negoci

- Les pressions dels serveis informàtics

- La falta de paciència

- No comprendre que a l’hora de la veritat no hi ha empreses 2.0 sinó persones que viuen d’una altra manera.

Empreses? Persones!

Semple va ser responsable de gestió del coneixement a la BBC de manera que la seva opinió em sol interessar. Per això subratllo aquest últim punt i el copio com l'ha expressat ell mateix:

“It is not companies who do Enterprise 2.0 it is individuals”

Hi ha un cert acord unànime sobre aquest enfocament quan es tracta de persones que desenvolupen activitats de gestió del coneixement, en una certa coincidència amb els més tecnòlegs, els pioners, i amb els emprenedors. He vist un comentari interessant d’algú que representa aquest darrer grup. John Newton feia aquesta observació, al seu bloc:

"Some people believe that Enterprise 2.0, like Web 2.0, must be delivered as a whole hosted platform on the internet in order to be Enterprise 2.0. For some people this is absolutely true, but a majority still look to keep this information under enterprise control for bandwidth and security reasons."

Vet aquí la mena de conversa que manteníem en aquest bloc.

Fa falta una eina que proveeixi l’organització o hem d’ajudar tothom a disposar de les seves eines personals i trobar la manera “natural” d’enllaçar-nos? No som els únics que en parlem.

La connexió millora connectant

Hi ha dos detalls més de la reunió d’Esplugues que val la pena destacar.

El primer és que tots enteníem que no estàvem parlant de tecnologia sinó d’una oportunitat per millorar la connexió entre les persones. Aquest punt de vista és clau.

El segon és que els serveis informàtics de la CCMA van estar d’acord que una presentació com aquesta havia d’implicar professionals de procedència diversa. Una desena de persones de totes les empreses van fer preguntes i van participar després en una reunió interna, sense els possibles proveïdors, on vam fer una valoració positiva dels avantatges que podria representar sempre que es compleixin uns requisits. Ara estem discutint quines creiem que són aquestes exigències mínimes però hi ha un cert acord: si això ens ajuda a avançar, no serem dogmàtics a favor de les eines de cadascú, que seguirem afavorint.

És possible que no anem tan desencaminats.

Repàs al prestatge d'ofertes

Un altres dels assistents a la conferència de Boston va ser Emanuele Quintarelli, que també vaig conèixer a Hannover i que es va sorprendre que la immensa majoria dels assistents fossin dels Estats Units. Potser per això ell mateix ha convocat per d’aquí poc la trobada de Varese.

Quintarelli opina al seu bloc que la plataforma Sharepoint de Microsoft es troba molt verda i inadaptada a les nocions de l’empresa 2.0, encara que li augura recorregut a causa de la seva omnipresència, i valora la competència amb el mateix to crític: “Così come Google, Microsoft ha fatto una pessima figura durante l'intera conferenza”.

Segons Quintarelli, si en comptes de concentrar l’esforç a afavorir un ús cada vegada més intens de les eines personals de comunicació es prefereix adquirir un paquet d’eines per adaptar a una organització, la millor opció és ara com ara la combinació de QuickR i Lotus Connections d’IBM, encara que en critica la fragilitat del seu wiki i els costos, que considera molt elevats: “IBM ha continuato a mostrare Connections e Quickr e possiede al momento la migliore soluzione Enterprise 2.0 sul mercato”.

Abans que el seguim a corre-cuita, observem que després d'aquest elogi no descarta que calgui tenir en compte altres propostes que provenen d’empreses més petites però també, potser, més àgils, com ara Socialtext, Connectbeam o Newsgator.

Els jardiners i la paella

Ja es veurà com acaba però més enllà de la decisió final m’interessa destacar el procés. Ara ja hi ha una trentena de persones de la CCMA que reflexionem sobre la conveniència o no d’adoptar aquestes eines en una organització que sap que per liderar el sector no n’hi ha prou de tenir o no audiència al primer canal, també es tracta d’adoptar els canvis necessaris per ser millors.

Si ho he llegit bé, un dels pares del terme Enterprise 2.0, el professor Andrew McAfee, sosté que la incidència de la tecnologia per força representa un canvi en les nocions tradicionals de management i jerarquia, recorda els beneficis en termes de comunicació de coneixement i experiència i la conveniència que els entorns digitals estiguin en bon estat, és a dir, d’usabilitat adequada: "The need for 'gardeners' or 'curators' who keep the digital environments tidy and usable over time".

Els nostres "gardeners" (segur que als informàtics de la casa els farà gràcia que a partir d’ara els anomenem jardiners) fan passos molt importants.

Ara sols cal esperar que no ens oblidem de tot el que això implica. Si ho hagués de dir en termes de política podria afirmar que no es creguin que ens conformarem amb un canvi de govern, aspirem al canvi de règim.

En termes més simples, per seguir la meva àvia Neus, m'atreveixo a llançar aquest missatge, a dins i a fora: que no se’ns passi l’arròs perquè llavors no val res.