10/6/08

Tribut a les dades

Quan estudiava Humanitats m’agradaven la majoria de les assignatures. Però n’hi havia una que em va sorprendre més que les altres. Els meus prejudicis i la meva inexperiència amb els números van provocar que l’estadística se m’aparegués com una maledicció.

Després, a causa de la feina, em va tocar com a mínim intentar entendre els paquets de dades, creure'm que podia interpretar els retrats que se’n desprenien i provar d'observar-hi tendències.

No em considero un fanàtic de les dades però admeto que m’interessen, sobretot si es presenten amb certa gràcia, detall menys freqüent.

He triat aquesta fotografia, on es veuen les regadores que esperen, a la porta d'un cementiri, l'arribada dels visitants, perquè em sembla que pot representar un paquet de dades per interpretar i perquè em recorda una estada breu a París.

La TDT s'estén

El repàs de les dades oficials, per exemple, fa possible que tots aquells que sosteníem que la televisió digital terrestre tenia recorregut, malgrat l’empenta formidable de la televisió per internet i l'èxit de les adaptacions a la xarxa de la televisió convencional, comprovem que no anàvem desencaminats.

Pel que he vist, mentre les llars catalanes amb TDT eren el 3,9% l’any 2005, en els resultats del 2007 ja representaven el 24,5%. A cada renovació del parc de televisors domèstics hi ha un increment perquè els nous aparells incorporen de sèrie aquesta modalitat. Sense serveis interactius, és veritat, però amb accés a tots els canals i només això ja hauria d’incidir en l’estratègia multicanal de les empreses de comunicació.

Aquest era el discurs de fa dos anys i aquestes són les dades de què es disposa. Sembla clara la ruta que s’ha de seguir per dotar de caràcter, de marca pròpia i contingut distintiu, tots els canals que TVC pot emetre.

Verificació del canvi?

És veritat que esgrimir les dades no és suficient. Depèn de qui les interpreta i de com les vol llegir perquè siguin rellegides. Però hi ha obvietats que sabem entendre fins i tot els que temíem l’assignatura d’estadística. Com ara el descens continuat de l’exhibició cinematogràfica, la multiplicació quasi per dos de l’accés a la banda ampla o la verificació que la informació més abundant a la televisió pública correspon als esports.

M’he volgut fixar en les dades perquè de tant en tant m’agrada visitar les pàgines web de l’idescat, per esbrinar si de veritat augmenta l'ús de les TIC a les llars del país i si és veritat que hi ha un cert estancament en l'entorn de l'empresa. I sembla que la resposta és sempre que sí.

En veu alta

En una d'aquestes visites vaig aprendre que hi ha un Dia de l’Estadística i que se celebra aquesta setmana. I m'ha semblat que devia a l'assignatura d'aquells anys un cert reconeixement públic.

TAMBÉ POTS LLEGIR:

He posat l'etiqueta "dades" a un apunt sobre el correu electrònic a la CCMA i a un altre sobre "el món tal com és".

5 comentaris:

einestzara ha dit...

Ostres! Quina mala premsa tenen les matemàtiques entre les persones "de lletres"! Les mates tenen un component lúdic inesgotable, són un joc, un repte. Sovint són autèntics poemes visuals (recordant Brossa), el desenvolupament d'alguns teoremes tenen un no sé què de relat breu de misteri. I què dir dels títols: equacions diofàntiques, descomposició polinòmica, ajustament mínim-quàdratic del hiperplà de regresió, distribució normal Mu-Sigma,... Com és possible no emocionar-se davant de tanta bellesa? :)

jnqm ha dit...

haha, que bo, einestzara!
tens raó, i posats a respondre, et diré que uns llibre que em van apassionar fa uns quants anys van ser "Las cifras", de G. Ifrah i "El hombre anumérico" de John A. Paulos.

Però l'excusa d'aquesta "mala premsa", que dius, m'ha servit per retre un petit tribut a les dades, i ja és alguna cosa, oi?

Gràcies de nou per visitar aquest lloc i deixar-hi expressions tan esplèndides com "ajustament mínim-quadràtic de l'hiperplà"...

Binot ha dit...

Ho sento pels de lletres, pero es perden la bellesa de les matemàtiques. A més, són de gran utilitat. Recomano un llibre força desconegut, "Irracionalidad" de Stuart Shutherland, que explica, entre altres coses, els problemes que comporta no saber, ni aplicar, una mica de matemàtica a la vida.
Slts

Lluís K. ha dit...

Els creatius vivim sovint sotmesos al judici inert, implacable i inexpressiu de les xifres. Però...
Què magnífic és passar hores i hores analitzant l'adequació d'un color en un logotip en funció del target al que et dirigeixes o arribar a la conclusió de que una empresa que presenta un logo quadrat expressa immobilisme i en canvi si és rodó serà percebuda com evolutiva, debatre si podem transmetre en 2 paraules una idea transmesa en 9, guanyant agresivitat enb el missatge
Ex:
Canal 3/24 "Tot el que vols saber, quan ho vols saber"
Canal 3/24 "Tot, Ara!"

Què magnífic és dependre de la imaginació i no de la regla, de la intuició i no del coneixement (sorry, Janquim)
El foc és sempre foc en fons i forma, el fum que desprén prendrà formes artístiques impossibles de predir ni emmotllar.
I mentres, seguiu comptant... que en el vostre món si 2 i 2 no son 4, esteu perduts...

jnqm ha dit...

gràcies binot pel llibre que proposes de llegir i gràcies lluís k per la defensa de la intuïció i la imaginació. No aconsegueixo entendre per què hi poses aquest "sorry janquim". Que ara mateix impulsi un projecte de GdC a l'empresa on treballo no vol dir que no cregui en el teu enfocament, tot al contrari!

Gràcies a tots per les aportacions i oer tanta fidelitat a un lloc on, me n'adono cada dia, ja comença a haver-hi un cert grup disposat a compartir moltes coses