Fent dissabte a les xarxes socials

Aquestes dies tothom que té més temps lliure sol dedicar-ne una part als deures pendents. M’he proposat endreçar una mica la meva participació a les xarxes socials. I m’agrada comentar aquí un costum que miro de seguir.

He observat que hi ha persones que actuen com si fossin col·leccionistes de contactes. Se’ls pot descobrir a facebook, a xing o en altres entorns i se’ls reconeix no perquè tinguin una xarxa extensa, que això sempre és possible, sinó per un volum exagerat de contactes, sovint cap més sense relació entre ells.
En general, enllaço persones que conec o que algú m’ha presentat o de qui algú me n’ha parlat o que com a mínim tenen contactes comuns.

Al twitter, hi ha una modalitat de col·leccionisme que no es deu només a un afany per ampliar la xarxa de contactes. Són persones, o identitats digitals, creades amb la intenció de seguir centenars o milers de contactes. Es veu de seguida qui són perquè no hi tens res a veure, no els coneixes de res, no tenen gaires seguidors però segueixen a milers de persones.

Hi ha una opció que consisteix a bloquejar aquests seguidors. Si ho fas, ja no et poden seguir. Però, és clar, la conseqüència és que perds un seguidor. Pels que aspiren a tenir un nombre determinat de seguidors, actuar contra aquesta mena de spam del twitter equival a renunciar a l’objectiu d’acumular. Per això, quan veig que algú anuncia que ja té tants o quants seguidors sempre penso que n’hi ha d’haver força d’aquests que prefereixo rebutjar.

No pretenc jutjar cap altre comportament. Cadascú fa el que li sembla millor. Si algú pretén tenir dos-cents o dos mil seguidors, és obvi que no es dedicarà a bloquejar seguidors del twitter.

Però he de dir que jo sí que ho faig. No gaire sovint, però de tant en tant endreço una mica les coses. No participo en un concurs de contactes. I en canvi em fa feliç compartir informació i explicar algunes activitats. Suposo que trobar l’equilibri entre aquestes dues voluntats forma part de l’exercici de participar en aquest espai de trobada encara tan experimental.