9/8/08

Fent dissabte a les xarxes socials

Aquestes dies tothom que té més temps lliure sol dedicar-ne una part als deures pendents. M’he proposat endreçar una mica la meva participació a les xarxes socials. I m’agrada comentar aquí un costum que miro de seguir.

He observat que hi ha persones que actuen com si fossin col·leccionistes de contactes. Se’ls pot descobrir a facebook, a xing o en altres entorns i se’ls reconeix no perquè tinguin una xarxa extensa, que això sempre és possible, sinó per un volum exagerat de contactes, sovint cap més sense relació entre ells.
En general, enllaço persones que conec o que algú m’ha presentat o de qui algú me n’ha parlat o que com a mínim tenen contactes comuns.

Al twitter, hi ha una modalitat de col·leccionisme que no es deu només a un afany per ampliar la xarxa de contactes. Són persones, o identitats digitals, creades amb la intenció de seguir centenars o milers de contactes. Es veu de seguida qui són perquè no hi tens res a veure, no els coneixes de res, no tenen gaires seguidors però segueixen a milers de persones.

Hi ha una opció que consisteix a bloquejar aquests seguidors. Si ho fas, ja no et poden seguir. Però, és clar, la conseqüència és que perds un seguidor. Pels que aspiren a tenir un nombre determinat de seguidors, actuar contra aquesta mena de spam del twitter equival a renunciar a l’objectiu d’acumular. Per això, quan veig que algú anuncia que ja té tants o quants seguidors sempre penso que n’hi ha d’haver força d’aquests que prefereixo rebutjar.

No pretenc jutjar cap altre comportament. Cadascú fa el que li sembla millor. Si algú pretén tenir dos-cents o dos mil seguidors, és obvi que no es dedicarà a bloquejar seguidors del twitter.

Però he de dir que jo sí que ho faig. No gaire sovint, però de tant en tant endreço una mica les coses. No participo en un concurs de contactes. I en canvi em fa feliç compartir informació i explicar algunes activitats. Suposo que trobar l’equilibri entre aquestes dues voluntats forma part de l’exercici de participar en aquest espai de trobada encara tan experimental.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut Janquim,

encara que algú estigui bloquejat, et pot seguir igualment a través de la font rss de Twitter. I, a més a més, llavors et persegueix...

Diuen els experts que una xarxa de més de 100 contactes, ja no és una xarxa "operativa". Això diuen.

Una abraçada i bon estiu.

B.

Gabriel Jaraba ha dit...

Una altra manera de mirar-s'ho: un contacte no és només algú amb qui ens relacionem, sinó una altra manera de mirar el món. Aquest centenar de contactes "de sobres" ens poden ajudar, en observar-los i seguir-los, a mirar altres maneres de viure i veure.

jnqm ha dit...

benvolguts Boris i gabriel, gràcies de llegir tot això durant l'agost i gràcies pel que dieu

de manera que amb la pretensió de no convertir-me en col·leccionista i amb la voluntat d'endreçar les xarxes resulta que corro el risc de perdre'm altres mirades i també de provocar "persecucions"... de manera que potser que provi de veure-ho diferent.

Gràcies de veritat pel que heu dit i per com ho heu dit.

M'hi hauré de repensar... ara que ho explicava. Ja deu ser això: aprens alguna cosa, t'esperes, ho expliques,i aprens que t'equivocaves, esperes una altra mica, potser ho expliques...

Gràcies de ser aquí!

Anònim ha dit...

Home Janquim, veig que no descanses ni per l'Agost! Per la meva part, amb una connexio ronyosa de 53,6kbps, encara puc fer alguna coseta des del Pirineu.
En referencia al tema que comentes, et proposo que per saber si el que fas es raonable o no es res mes que un habit de persona criada en l'era pre-internet, et miris el que fa la gent jove (que no ho se). Sovint troben formules sensates de fer funionar les coses sense condicionants mentals (encara que sovint, tambe, la caguen per falta d'experiencia).
Slts