18/9/08

Els blocs i "la voluntat de ser"

Aquests dies han començat les votacions per escollir quins blocs catalans seran premiats. No faré aquí comentaris negatius sobre una iniciativa que admeto que no acabo de comprendre i felicito d’entrada tots les guanyadors, que consti així.

Però vull anotar un detall que m’ha cridat l’atenció.

Els premis es donen per categories i aquests grups es fan d’acord amb la temàtica que es tracti al bloc: cinema (per què no el teatre o la dansa o la música contemporània?), educació, literatura, economia, política, esports... Sembla una classificació temàtica fins que ens trobem amb un premi als blocs personals (de cop i volta ja no es valora el tema sinó el tipus d’autoria) i un altre de periodisme (aquí es valora el procediment). Per fi, com que ja es veu que en queden molts fora del paquet, hi ha una categoria calaix de sastre que s’anomena “miscel·lània”.

No és aquest el lloc des d’on emetre crítiques. Segur que els impulsors d’aquests premis hi han rumiat prou. Però se m’acudeix que hi ha altres maneres de mirar els blocs i m’atreveixo a presentar la meva proposta personal.

No fa gaire exposava la convicció que el bloc és un mitjà d’expressió, per damunt de tot, i que està vinculat a una vocació de comunicar. Ara voldria anar una mica més enllà.

No m’acaba d’interessar la classificació temàtica que es fa en aquests premis i prefereixo mirar els blocs en funció de la seva intenció, dels seus objectius. Per dir-ho amb una mica més de solemnitat, a partir de la seva “voluntat de ser”.

Aquesta decisió determina la forma i els objectius i, com és obvi, la temàtica que prefereixi esdevé des d’aquesta perspectiva un assumpte menor.

Vist així, observo blocs que…


Volen ser un mitjà d’expressió personal

- Poden ser personals o col·lectius.

- Poden tenir formats molt variats (dietari, quadern de notes...).

- Poden tenir un tema preferit o no.

- Tendeixen a preferir l’opinió abans que la informació (sovint equivalen al paper que tenen les "cartes al director" de molts diaris).

- Poden ser una activitat independent o poden estar vinculats a un projecte més ampli de configuració d’una identitat digital.

- Sovint tenen pocs enllaços però no sempre és així.


Volen ser una eina

- Solen ser col·lectius encara que tingui un autor o coordinador personal.

- Poden estar oberts a tothom o restringits a un grup de lectors (com seria el cas d’un bloc familiar, de viatge, d’un col·lectiu...)

- Poden ser una eina pedagògica (per fer un curs, un seminari…), una eina professional (com els blocs de projecte, els blocs que incorporen els paquets com Lotus Connections) o una eina de màrqueting. Solen tenir aquesta finalitats els blocs corporatius, molts blocs d’emprenedors i alguns blocs personals que no confessen la seva finalitat però que la demostren cada dia.

- Els blocs dedicats al ciberactivisme també em sembla que entren en aquest grup. Després de tot, si pretenc analitzar la seva intenció, quan l’agitació social és la finalitat el bloc sols és un instrument. Molts blocs polítics tenen aquesta vocació molt més que no la intenció informativa.

- En conjunt, aquests blocs solen tenir enllaços i afavoreixen la conversa (fins i tot si aquesta té lloc en un grup restringit).


Volen ser un mitjà d’informació

- Solen recollir altres informacions i actuen com a difusors

- N’hi ha que són obra d’un autor col·lectiu i professionalitzat (blocs verticals) i per tant incorporen un model de negoci i n’hi ha que la seva especialització els ha dut a obtenir esponsorització.

- N’hi ha que proporcionen informació especialitzada però també n’hi ha que se centren en un exercici de periodisme local, una categoria que m’interessa cada vegada més d’observar.

- Aquests blocs no n’hi ha prou que tinguin voluntat de ser periodístics. Han de ser-ho (és a dir, seguir les pautes del periodisme i per tant obtenir informació de primera mà, contrastar-la amb altres fonts i a partir del rigor proporcionar als lectors informació novedosa).


En Genís Roca em comentava fa més d’un any que un bloc, per damunt de tot, és un bloc de notes personal, allà on hi escrius allò que no vols oblidar. Hi estic d'acord. Però hi ha altres maneres de tenir un bloc de notes personal. En un bloc hi ha gairebé sempre, a més, la finalitat de compartir aquests apunts amb altres persones. És a dir: hi ha intenció comunicadora. Aquesta sembla la base.

En fi, no dono la qüestió per resolta. Segur que en podem continuar parlant. Però volia si més no indicar un punt de vista que, ara mateix, em sap greu, discrepa de la simple classificació temàtica, on hi falta quasi de tot (i els blocs de cuina o jardineria?) i hi ha força incoherència en la categortzació.

13 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Hola Janquim,
Coincideixo amb algunes de les teves reflexions i com que no sé si algú farà arribar el teu post d'avui a la Trina Milan, organitzadora del "sarao" al que fas referència i una bona amiga meva, ho faré jo mateix.
Records,
Miquel

jnqm ha dit...

gràcies miquel
que consti si de cas que no critico la iniciativa, em sembla bé i el grup que ho ha preparat ha fet molta feina durant mesos i els desitjo molta sort.

l'únic que volia discutir era un tipus de classificació que em sembla que no ajuda a entendre què estem fent tots plegats aquí, per això en els dos últims apunts he mirat d'aportar el meu punt de vista

naturalment, la proposta de'observar segons aquesta "voluntat de ser" no és absoluta, segur que n'hi ha centenars de molt millors, si ara surten m'agradarà parlar-ne amb qui vulgui

gràcies de veres per ser aquí i participar

Miquel Saumell ha dit...

Janquim,
Jo mateix sóc un exemple quasi perfecte del que comentes sobre la classificació dels blogs i podria estar perfectament en més de la meitat de les categories. Finalment vaig decidir ser-hi com a blog personal, que segons com es miri és una cosa perfectament definida però segons com no és ni carn ni peix ni sopa ni verdura. De totes maneres aquesta gent ha fet molta feina i crec que és d’agrair. La Trina Milan val molt, ja ho veuràs. Són uns pioners i segur que d’aquesta primera edició n’aprendran molt per millorar les properes. De moment ja és un èxit que s’hagin presentat als premis més de mig miler de blogs.

jnqm ha dit...

miquel

gràcies de nou

deixa'm només aclarir un punt

la menció dels premis l'he feta sols per motius d'actualitat, per entendre'ns.

la classificació que fan ells és molt habitual i jo mateix l'he feta servir

en realitat, sols volia proposar un altre enfocament, res més, no tinc cap dubte sobre la feina i l'empentade tot aquest equip

si de cas, m'interessa si algú té altres propostes i si ente tots anem veient com és això que fem, res més...

gràcies per tornar-hi!

Anònim ha dit...

Hola Janquim,

La idea del bloc de notes és prou encertat. Jo mateix sempre porto un bloc de notes (de paper) a sobre on hi apunto totes les bajanades que se'm passen pel cap (tovallons de paper dels bars i qualsevol cosa feta de cel·lulosa). Després, les selecciono i escric al meu bloc.

El que sí que penso és que el que apunto a un paper mai sortiria al bloc de internet si no fos perquè espero una resposta, una reacció i, sobre tot, una opinió. És, sota el meu punt de vista, el pilar d'aquesta eina, no tant el fet de "publicar".

La gràcia, crec jo, consisteix en l'habilitat que un tingui per a crear la reacció, el debat, l'opinió, i enriquir-se'n.

L'opinió i la discussió és un dels millors coneixements!

Salut a tots

jnqm ha dit...

pere

gràcies per apuntar-te a la conversa

- d'acord amb això del bloc de notes que deia en Genís. Saps on deses les idees, etc.

- I d'acord també que quan són notes publicades estàs compartint. No tots els blocs afavoreixen la conversa. Per això subratllava aquest matís a l'apunt.

En tot cas, i només per aclarir, quan proposava mirar els blocs per la seva voluntat de ser em referia a canviar el punt de vista. Ara el veig situat en el resultat del producte, i els classifiquem per formats o bé per temàtiques... Suggeria de mirar-ho des d'una altra posició: per què es fan? No tots es fan per les mateixes raons...

En fi, que sí, que estic d'acord que aprendre d'aquestes converses és molt estimulant.

Gràcies per la "reacció", com en dius tu!

Anònim ha dit...

Buenas,

Sempre tenim una necessitat imperiosa de categoritzar pero segurament te a veure mes amb la forma de funcionar del nostre cervell que no pas amb l'estructura de la realitat. Jo intentaria fugir de les categories. Si es vol votar quin es el millor bloc, doncs que es voti, m'agrada o no m'agrada, me'l miro o no me'l miro, ja n'hi ha prou. A posteriori potser podrien sortir les categories.
Slts

jnqm ha dit...

binot

gràcies de nou

d'acord amb tu que es donin els premis a qui sigui

de fet, em penedeixo d'haver-ho esmentat, no era d'això que volia parlar sinó de blocs (bé, a mi m'interessa entendre com funciona "l'entorn bloc", què hi farem)

i posats a parlar de blocs, volia dir que m'interessa més per què es fan (la voluntat de ser) que la temàtica, però potser només és un enfocament personal i ja està

m'havia semblat que valia la pena compartir aquesta possible mirada

però no pretenia polemitzar amb cap premi ni defensar la necessitat de tenir categories

de fet, m'agrada aplicar la mateixa mirada a altres realiats

per exemple: la tv pública se suposa que vol informar i servir mentre que la tv privada és obvi que vol guanyar diners i llestos

no parlo de la seva programació (la seva "temàtics") sinó de la seva intenció, de la seva "voluntat de ser". bé, aixcò feia més o menys amb els blocs, sense sortir-me'n gaire...

gràcies pel comentari!

Miquel Saumell ha dit...

Janquim,
Ja torno a ser aquí. Crec que no t’has de penedir de res, la teva posició quedava molt clara, almenys per a mi.
Però com que introdueixes un nou tema (tv pública vs tv privada) em sento novament cridat a polemitzar, ni que sigui només una mica, i ni que sigui amb un gran expert televisiu com tu.
No estic d’acord amb que la pública vulgui informar i sí estic d’acord amb que la privada vol guanyar diners.
De fet tu mateix ja ho mig insinues doncs dius que la pública “se suposa que” i que la privada “és obvi que”.
Jo, que estic més aviat allunyat de posicions políticament correctes, veig cada dia més clar que l’objectiu de la pública és fer quedar bé als seus amos al preu que sigui, en aquest cas als representants dels seus amos, és a dir als polítics que governen. I amb aquest objectiu són capaços de fer el que sigui, sense posar-se mai vermells, i veiem una programació tan lamentable com la de TV3 on per no salvar-se no se salven ni els Telenoticies.
Amb això no estic pas dient ni molt menys que tots els treballadors de la pública siguin uns “correveidiles” del conseller de torn. És evident que com diuen a ses illes per tot hi ha de tot. Però si que ho són la majoria dels seus dirigents que per tal de quedar bé amb el “senyoritu” la plaça de Sant Jaume són capaços de prescindir fins i tot del seu prestigi guanyat a pols durant anys.
Ho sento, és tal com ho veig.

Anònim ha dit...

Hola Janquim,

Crec que havia entès bé el teu plantejament: fugir de la idea de classificar els blocs com llibres a una biblioteca, més aviat l'intenció del redactor i què vol comunicar. El símil del llibre és adequat... Un llibre tècnic, un llibre pedagògic... Però què busca el que escriu realment? Comunicar, i estic d'acord amb aquesta abstracció horitzontal. Entrem en la intenció personal del redactor.

El bloc és un taulell d'anuncis on penjem el que sigui (intenció comunicadora); després la gent pot deixar un "post-it" a sobre, i podem seguir-lo (per aquí anava jo).

Pensant en veu alta, arribo a la conclusió que en aquest taulell em podria trobar "les voluntats de ser" més diverses que a un se li puguin passar pel cap. Com puc saber què és el que busca el redactor quan escriu un bloc? Des de informar-me fins a provocar certa agitació (com passa sovint al cas de la política, com dius). L'objectiu d'alguns diaris és en teoria informar, però sovint em posen de mala baba. Potser el que busquen es posar-me de mala baba a mi i alimentar d'altres actituds. Molt més enllà del contingut està la intenció...

Bon enfocament Janquim, sí senyor.

Anònim ha dit...

Miquel Saumell, en l'entrada del teu "Radar de Sarrià" del 2 d'agost et manifestes partidari de deixar de banda els tòpics i la demagògia. Si la teva opinió sobre la funció dels nostres mitjans públics no és deliberadament exagerada, no creus que també tu has pogut caure en la trampa dels tòpics?

Miquel Saumell ha dit...

Benvolgut Jaime,
Primer de tot t'agraeixo el comentari. I t’ho agraeixo per partida doble doncs veig que no només t’has llegit els meus comentaris d’avui al Janquim sinó alguna cosa més del meu blog.
T'ho pots creure o no però et puc assegurar que la meva opinió sobre TV3 no és "deliberadament" exagerada. Si tu creus que es exagerada jo respecto la teva opinió, com no podria ser d'altra manera. Tinc molt clar que quan un arriba a certa edat (jo també sóc de la collita del 51) ha d’estar disposat a rebre crítiques, encara que no les comparteixi, i jo accepto les teves amb esportivitat.
No sóc gens conscient d'haver caigut a la trampa que dius. Simplement he escrit lliurement el que penso, i t'asseguro que no sóc l'únic. Em sap greu que potser t'hagis sentit al•ludit doncs veig que fa 23 anys que treballes a la CCMA però ja he dit abans que a tot arreu hi ha excepcions.
Però dit això et dic també que si a TV3 no hi ha una revolució en tota regla s’anirà extingint fins a desaparèixer. A vegades penso que potser és precisament això el que busquen els actuals gestors, deixar-la morir.

jnqm ha dit...

miquel i einestzara

gràcies per la vostra sensatesa en el debat

això deu voler dir que considereu aquest lloc com un espai tranquil on això és possible i us ho agraeixo de veritat

no n’he volgut dir res perquè l’exemple de la TV només era això, un exemple per aclarir què volia dir quan parlava de la intenció per damunt de la forma o el tema

com que no era l’assumpte de debat he preferit no ficar-hi cullerada

només un detall: estic segur que els gestors actuals no tenen com a pla portar el projecte de comunicació pública a al seva desaparició

ni els d’ara ni els d’abans ni els d’abans d’abans

tota la resta em sembla discutible i cadascú tindrà el seu punt de vista

però ja he dit que no en diré res perquè només era un exemple

pere

gràcies també a tu
ja sé que estava entès
perdona la insistència
volia aclarir i aclarir

sobre el que dius de la dificultat per percebre la intenció
hi estic d’acord
i aquesta és la gràcia de l’anàlisi

la intenció no és sols allò que un diu (el diari que diu que informa però sols vol vendre anuncis, posem per cas) sinó allò que diu i després demostra

en fi, que resulta que m’interessa observar aquest entorn immens de gent que escriu, molta gent que escriu, i m’agradaria entendre’l més bé, per això me’l miro i ho comento aquí

i m’ha agradat veure que interessava i que provocava una conversa

us ho agraeixo molt a tots