29/9/08

De qui són les eines?

No està homologat!

Ja he comentat alguna vegada que a l’empresa on treballo fem servir una llista de distribució per compartir enllaços i altres materials que tractin d’innovació.

No fa gaire, hi vaig intervenir per fer saber que provava el navegador de Google

Algú va respondre amb el recordatori que els nostres serveis informàtics desaconsellen que ens descarreguem aquest programa perquè no està homologat.

He de dir, abans de continuar, que els serveis informàtics no se m’han adreçat per fer cap indicació i, més enllà de les seves recomanacions, acostumen a actuar amb un esperit obert que els porta a ser tolerants.

Però aquesta anècdota em fa pensar en la manera com disposem de les eines quan treballem.

Alliberats?

En alguns països és possible veure a prop de les obres i altres llocs on es pot trobar feina per un dia, grups de persones amb les eines a les mans. Són seves. Les porten amunt i avall per trobar el salari d’una jornada.

Un dels avenços dels treballadors va consistir a alliberar-se d’aquesta responsabilitat. Qui dóna feina és qui proporciona les eines (l’excepció més freqüent és el cotxe). Només faltaria que els professionals de televisió haguessin de portar les càmeres, els focus o els micròfons. 

Però, estem segurs que a totes les feines ha de ser així? Què fan els reporters digitals? No obligarem al manobre que porti el pic i la pala... però prohibirem a algú que es descarregui un programa que li sembli útil per la seva feina?

En el cas de les noves tecnologies, ens podem permetre no fer assajos per aprendre?

Assaig i error

Des que vaig tenir el primer processador de textos, quants programes per escriure he fet anar? Moltes persones hem après a fer aquests programes i molts d’altres (de disseny, de compaginació, de fotografia, de pàgines web, per compartir, per subscriure’ns...) amb el mètode fatigós però gratificant de l’assaig i l’error.

Quan vaig decidir que provaria Google Chrome no renunciava al programa homologat (que tothom s’imagina quin és) sinó al Firefox, que encara faig anar per navegar amb altres ordinadors. He d’admetre que ho he pogut fer sense cap problema gràcies a aquesta tolerància que esmentava.

La pregunta

Per això, aquest apunt no és una crítica ni una invitació a cap rebel·lió però sí l’inici d’una reflexió que m’agradaria que s’estengués: de veritat que encara necessitem que qui ens dóna feina també ens doni totes les eines?

N’hi ha que ens sentim més lliures si podem assajar, si ens podem equivocar, si podem aprendre, si podem comprovar quina eina ens va millor per resoldre cada situació determinada.

Ordinadors públics

A la CCMA, que és una empresa pública, hi ha més de 2.000 PC, més de la meitat dels quals estan engegats bona part del dia. Però, com és natural, no se’n fan servir totes les seves possibilitats. Per anar a la lluna no va caldre gaire memòria... Què passaria si es proposa que cadascú s’espavili i vagi a treballar amb un ordinador?

Fet i fet, el que compta no és el maquinari sinó l’opció d’estar enllaçat a la xarxa interna per compartir accessos amb els altres. Per això no fa falta un ordinador. Si et proporcionen un codi d’usuari i una clau en tens més que suficient. Potser aquesta és l’única eina que ens haurien de facilitar?

Oportunitats d’aprendre

L’empresa canvia perquè el món canvia. Però no tothom aspira a la mateixa llibertat. Si ara es decidís que l’empresa no proveeix d’equip informàtic hi hauria un daltabaix. No ho suggeria, només especulo sobre el futur. De la mateixa manera que hi ha qui aixeca un debat radical sobre l’ús del correu electrònic en una gran multinacional

Com a mínim, estarà bé acceptar que hi ha persones que prefereixen que ningú no els hagi d’homologar les seves eines. Gent a qui agradaria presentar-se amb un ordinador portàtil a on calgui i fer la feina que faci falta. En realitat, per moltes situacions no caldria ni tan sols estar a la xarxa interna. A internet hi ha tantes oportunitats de compartir arxius de tota mena que també aquest entorn deixarà de ser un bé singular per qui treballi (encara que garantirà la seguretat de l’organització).

Cada dia apareixen eines noves i n’hi ha que sembla que ens poden ajudar molt.  

Una bona manera d’estar al dia sense embogir consisteix a subscriure’s als blocs d'aquelles persones que en saben més. Hi ha gent que explica a on hi ha eines simples i gratuïtes

A més, tot fa creure que el sector de la comunicació hauria de ser dels primers. Disposar d’algunes eines ja canvia la seva relació amb els usuaris. No l’haurà de canviar amb els que hi treballen?

8 comentaris:

gamoia ha dit...

La veritat és que avui dia, en una bona part de llocs de treball, podríem fer la feina des de casa i amb el nostre ordinador. L'empresa podria pagar l'eina com qui paga el quilometratge.

Pel que fa a les actituds de certs serveis informàtics, no resisteixo la temptació de deixar un enllaç a una enrabiada ja llunyana que va donar peu a una exposició de punts de vista ben diversos.

Gamoia. Competències tecnològiques? I ara! 23-3-2006

bcnbits. La tirania dels administradors de sistemes 25-3-2006

jnqm ha dit...

gamoia

gràcies per deixar el teu comentari

com quedava clar, no pretenia jutjar les actituds de ningú
entenc que a la CCMA, per exemple, els serveis informàtics gestionen més de tres mil contrassenyes, més de dues mil màquines... entenc que això provoqui un accent en la responsabilitat que porti a afavrori la seguretat

però he vist els teus enllaços (gràcies) i sí que a diverses organitzacions es va generant una "dialèctica" interessant entre usuaris més avançats i els serveis de tots

el que m'importava sobretot era obrir aquesta reflexió sobre la "propietat" de les eines.

i sí, a moltes feines el trasllat a un lloc de treball és absurd, almenys cada dia i en un horari determinat, però em sembla que per aquí encara compta més la presència que la producció...

seguim la conversa!

Joans2.0 ha dit...

janquim, més que per la seguretat, és pels possibles incidents que malauradament
es produeixen en instal.lar software nou.Crec que és respectable i comprensiu doncs, que hi hagi aquest refús inicial, perquè al final el que ha de còrrer a solucionar-ho són els informàtics. I això que crec que precisament a la CCMA som molt permissius en aquest aspecte!!
Pel q fa al debat de les eines, de fet per la majoria de llocs de treball de la CCMA, es podria treballar tranquil.lament des de casa i amb les eines que es vulgui.Però també es veritat que hi ha llocs de treball específics, que pel seu perfil es fa difícil disposar de les eines de treball a casa (producció/edició video,etc..)

jnqm ha dit...

joans2.0
gràcies per venir aquí i per participar

sobre la primera part del que dius, ja saps que estem bàsicament d'acord. Tu parles de permissivitat i jo em referia a una actitud oberta o tolerant

sobre l'altre punt, també hi estem d'acord

en tot cas, m'interessava veure com creixia aquest debat sobre les eines i ja havia dit que els més reacis potser no serien "els informàtics" sinó "els usuaris"... vet aquí el punt clau

gràcies de nou!

HeNe ha dit...

Estic d'acord amb el comentat per joans2.0, es pot ser tolerant i obert, però sempre s'ha de tenir en compte que no es gens fàcil mantenir instal.lacions de milers d'equips, imagineu una instal.lació d'aquest tipus si cadascú fes ús de les eines que preferixi. En tot cas com be dius jnqm potser als "informàtics" no rebem dels usuaris el feedback de les eines que volen fer servir, i en tot cas sempre la iniciativa la aporta el dept. de TI, i lógicament es fan servir les eines que millor es poguin distribuir o que ens aporti un recolçament del fabricant, que això no vol dir que sempre siguin les millors, potser l'usuari hauria d'ajudar en dir que vol i com ho vol fer, segurament el dept. de TI ho tindrien més fàcil i podrien incloure aquestes eines dins d'aquesta "homologació".

jnqm ha dit...

gràcies hene

ja veus que en general estem d'acord

no voldria que l'apunt pogués quedar com una polèmica usuaris/serveis, que ni em sembla interessant ni era el que pretenia

en canvi, com li deia a joans2.0, penso que obrir reflexions entre els usuaris, sobre què necessiten i per què, seria profitós.

segurament, ara com ara, les eines de participació seran menys interssants per les persones que no se sentin en aquesta actitud...

n'hem parlat altres cops aquí

volia provocar algú que digués: ei, tu, a mi les eines que me les donin, que no estic per anar-les a buscar

la foto que vaig triar volia al3ludir al navegador i també a la idea de propietat dels usuaris (la barca pel pescador!). Està feta amb un telèfon mòbil en una platja de Badalona

CGS ha dit...

Hola,
he arribat casualment a aquest bloc i veig que a més de compartir atracció pel món del coneixement, també compartim empresa. En el meu cas des d'una posició de menor responsabilitat i què em fa tenir una visió molt diferent de la implementació de la gestió del coneixement a una de les empreses de la corporació (TV3). Certament la visió d'un bosc des de l'aire (molt homogeni) és molt diferent que la que es pot percebre des de terra. He cercat infructuosament el teu mail, així que deixo aquí aquesta nota per si vols compartir punts de vista.
Salut i sort!

Pere Martinez ha dit...

Hola a tothom,
Sobre la llibertat en la tria d les eines, la millor solució que he vist és de tipus salomònic: hi ha llibertat total, però l'entitat dóna suport només a eines homologades.
p.d.: acabo de veure aquestes barques!