4/12/08

Gratis!

Chris Anderson va canviar la mirada sobre els mercats quan ens va fer veure a tots que a més dels grans punts de venda també hi ha una llarga cua de productes que sobreviuen gràcies a fer-se lloc en un nínxol potser no gaire gran però suficient, molt més quan els costos de distribució i emmagatzemament han baixat gràcies a la digitalització. 

Marc Mateu, Ferran Clavell i altres persones van distribuir l’article per l’empresa on treballo i d’aquesta manera es va estendre a poc a poc una noció que, malgrat tot, sembla que no ha arribat als despatxos on es prenen les decisions més importants.

Anderson va tornar-hi la primavera d’aquest any. Publicava un article a la revista Wired i el llibre s’ha anunciat per l’any que ve.

Pels qui encara no ho han llegit provo de resumir aquí les idees que s’exposen a Free!

Regals amb intenció

Hi ha molts casos en què es regala alguna cosa amb l’objectiu de vendre’n una altra (una cafetera a bon preu per vendre dosis de cafè, impressores molt barates per vendre les recàrregues de tinta).

L’ample de banda es multiplica i els costos d’emmagatzemar baixen més i més (després de llegir Everything is miscellaneous, en parlava aquí). 

Per això esperem que determinats serveis siguin gratuïts i sense límit. La capacitat de correu als llocs gratuïts és infinita. (En canvi, a la feina sempre ens estan dient que vigilem de no tenir massa correus a les carpetes, és estrany, oi?).

Micropagaments

Hi ha alguns models de negoci basats en el micropagament. No fa gaire en parlava el mateix Jaume Roures quan proposava un model pel futbol a la TDT.

Segons Anderson, els micropagaments fallen perquè el que compta no és la quantitat sinó saltar o no la frontera entre el gratis i el cost, sigui quin sigui aquest cost.  

En canvi, confia més en altres modalitats.

Terceres parts 

La més clàssica és la que fins ara seguien els mitjans de comunicació: els diaris no recuperen quasi res amb el preu de venda al quiosc (és pel quiosquer i pel repartidor). El seu model de negoci es basa en una altra idea. No venen informació als lectors, venen lectors als anunciants.

Aquest és el model que després van repetir les ràdios i les teles (excepte quan es tracta de mitjans públics que se sostenen només amb aportacions i sense publicitat, com és el cas modèlic de la BBC).

(Què farem?) 

En realitat, aquest és un problema encara per resoldre. Ho poso entre parèntesi perquè no forma part del resum sinó que ho apunto com a comentari personal.

Els continguts audiovisuals baixen de cost però no prou. Una cosa és fer un vídeo casolà i una altra engegar una superproducció. Si no hi ha rendiment, qui en paga els costos? Si tot és gratuït, com es paga als autors dels continguts? No parlo de drets d’autor, parlo de costos reals en hores de rodatge, edició, etc. 

Per ara, teles i ràdios encara viuen de vendre espectadors i oients als anunciants. Però, siguem sincers, en un model com aquest, es poden crear continguts de servei públic? Si depenem dels anuncis, quins productes podem oferir sinó aquells que els anunciants considerin d’interès per col·locar la seva publicitat? Si tot depèn de l'audiència, com ens ho farem? 

A mig termini ens haurem de decidir entre el model socialdemòcrata (cal fer continguts culturals amb els impostos perquè les cadenes privades no els faran mai) i el neoliberal (si el mercat no vol continguts culturals, que desapareguin de les graelles!). Els qui em coneixen ja saben per quin aposto.

Tancat el parèntesi, torno al resum del text d’Anderson.

És possible fer negoci en un context de "tot gratis"?

La seva resposta és que sí. Caldrà molta imaginació i creativitat.

I apunta algunes solucions que ja funcionen.

Freemium: es basa en oferir una part gratis i després cobrar per serveis més amplis (com fan llocs com ara Flickr: si tens poques fotos, cap problema, però si vols ampliar els teus àlbums has de pagar una mica).

Diu que només paga un 1% però com que els costos són baixos, amb això ja n’hi ha prou.

Publicitat: ara mateix, més enllà d’aquells banners inicials a les pàgines web, la publictat es fa a mida. En funció de les teves cerques, del teu perfil, del teu entorn, rebràs una mena d’anunci o una altra.

De fet, moltes vegades et sembla que ni tan sols són anuncis, sovint ho agraeixo com una informació sobre productes i serveis que m’interessen.

Subvenció creuada: el cas més clar (que he entès bé) és el dels vins al restaurants. Tots sabem que el seu preu està molt per damunt del que tocaria, de fet tot sovint ho podríem considerar un robatori. Però els funciona. Amb els preus del vi i els cafè a molts llocs ja en tenen prou.

Pagar sense diners:  Hi ha casos en què no paguem amb diners sinó d’altres maneres. Quan a hi ha llocs que el que volen són les nostres dades, el nostre perfil, en fi, un tipus d’informació que els sembla que ja val l’accés que obtenim.

A més de les modalitats que podrien permetre fer negoci a la xarxa, Anderson no es descuida un assumpte potser més rellevant: l'altruisme. N'hi ha casos reals i canvien el món. Com seria possible la viquièdia sense un esperit col·laboratiu?

El seu article és una anticipació del que vindrà però em sembla molt clar que el llibre serà d’interès i que llegint-lo aprendrem una mica més sobre el canvi que estem vivint.

5 comentaris:

Rafael Martín ha dit...

Hola.

Precissament anunciava en un post del meu bloc una notícia relacionada amb el teu post.

Fa uns mesos que he llançat un producte de venda de vaixells per Internet (www.nautic-cat.com), i les nàutiques poden inserir totes les seves embarcacions gratis a l'eina, i està molt ben posicionada al google.

Realment tot no és gratis, per què hi ha serveis professionals interns del portal que són de pagament, però la veritat és que qualsevol nàutica es pot aprofitar del portal sense pagar un duro, i és així.

El vaig presentar al Saló Nàutic de Barcelona i tothom preguntava que on estava la lletra petita... jo els hi deia que no hi havia, que era tal i com els hi explicava.

Realment és el que dius... s'ha d'innovar i pensar en noves oportunitats per fer negoci regalant.

Salut!!!

jnqm ha dit...

rafael martin, benvingut a aquest lloc i gràcies de participar-hi

de tota manera deixa'm fer-te un comentari

és molt habitual (ho fem tots ben sovint) exposar en un comentari un enllaç amb un post i ho trobo enriquidor per la conversa. Ara bé, les promocions comercials potser haurien de quedar fora d'aquest espai.

Com que entenc que el que vols no és fer això sinó posar un exemple he conservat el comentari però volia fer aquest aclariment per altres lectors

sobre el que dius, em sembla interessant això que la gent no s'ho cregués. tens raó. tendim a desconfiar d'allò que no costa res, pensem que serà de baixa qualitat o que amaga una altra intenció al darrere.

sort amb els teus projectes

Lluís K. ha dit...

Hola furtius

Em permeto afegir el del "benefici paral.lel a la xarxa tradicional".
Si ho recordes, en un post anterior defensava l'edició en paper per les dificultats que representava la lectura on-line.
Neil Gaiman ha fet una prova que resulta definitiva amb la seva obra AMERICAN GODS.
Va penjar (Gratis) la totalitat de l' obra a Internet durant un temps determinat. En aquell periode van conectar-se 85.000 persones que van llegir una mitjana de 15 pàgines, el % de navegants que la van llegir completa va ser anecdòtic i, aquí està la dada interessant: Les vendes a llibreries tradicionals van augmentar un 40% durant el temps de promoció.
Curiós...

jnqm ha dit...

Lluís K

em sembla un comentari molt pertinent i d'interès. si tens opció a un accés gratuït potser voldràs saber-ne més i buscaràs la manera de tenir "l'original". A més, en aquest cas, hi ha aquest factor de la lectura en pantalla que, per ara, "pesa" massa pels textos llargs. Però no he provat encara un lector electrònic, potser un dia seran tan bons que aquest efecte quedarà invalidat... podria ser, oi? algú ha provat un aparell d'aquests?

Rafael Martín ha dit...

Hola.

Torno a ser jo, i gràcies pels comentaris retornats també. També enriqueix saber què pensa la gent sobre el que escrius i has de seguir d'alguna manera o altre els continguts.

Pel tema dels enllaços, estàs en el teu dret de deixar-los o no, entenc també la part que dius d'enllaços comercials. Només intentava donar un exemple real i de la mà directa del creador del projecte i explicar la història. Tampoc crec que sigui el lloc adient per fer publicitat, però bé... tot i així et dono les gràcies per haber-los deixat.

Parlant del paper, també he fet un post no fa molt parlant del tema del paper al meu bloc, on resumint, també prefereixo per la lectura el paper a la lectura en pantalla, tot i que si mirem pel medi ambient, hauria de ser tot el contrari.

PD: Torno a ficar enllaços per què si no hauria de fer cada vegada un copy & paste dels continguts, i tampoc és la intenció. Si creus convenient treure-l, endavant i sense remordiments ;D

Salut!!!