La xarxa a la novel·la contemporània

He parlat de llibres prou sovint encara que he mirat d’evitar cap comentari d'obres literàries perquè aquest blog no és ni vol ser un lloc de crítica.

En canvi, sí que he esmentat l’aparició d’internet en un conte de Quim Monzó perquè em va semblar que era un exemple com altres que citava aquí. Avui repetiré el pretext.

La novel·la que acabo de llegir (i que no comentaré, com es podia esperar, però que goso recomanar molt de debò) repassa la vida dels protagonistes durant trenta anys, des de 1977 a 2007 i ho fa amb una prolixitat extraordinària.

Les mencions de marques de cotxes o pastisseria, el repàs a la música dels setanta fins a l’actualitat i les llistes de pel·lícules són una prova d’aquesta voluntat per anotar tots i cadascun dels detalls.

D’acord amb aquesta tàctica, la tecnologia també hi té el seu lloc, des d’aquella Olivetti Lettera 32 fins a la PDA i la Blackberry, tot passant per les pantalles del Spectrum o l’Amstrad, a més d’una varietat notable de telèfons mòbils.

Però si en parlo aquí és per una altra raó.

Internet en una novel·la 

El llibre és tan contemporani que els seus personatges principals...


- s’expressen mitjançant els fotologs (què vol dir?)
- es descarreguen música amb els programes Ares i eMule i n'escolten gràcies a Spotify
- juguen online amb Oblivion i Counter Strike
- consulten pàgines web autèntiques sobre matèries diverses (Meristation i Abandonware pels jocs o Internet Movie Data Base per mantenir l’afició al cinema)
- citen revistes digitals de debò (com ara le cool, pimpampum o Paper de vidre)
- participen en fòrums (a llocs com tripod, fotoforum o backfocus)
- comparteixen continguts (amb serveis com picassa, flodeo i slideshare o twitter)
- i transiten per xarxes socials diverses com orkut, Hi5, MySpace a més d'experimentar a Second Life. Naturalment, es deixen veure a facebook.

No hi ha cap dubte que es tracta d'un llibre actual que no té por d'arriscar-se a semblar conjuntural, perquè no ho és.

Ara bé, tot això que he mencionat es troba al llibre. Més enllà de l'obra, hi ha un altre fil a resseguir.

Una novel·la a internet 

Cap al final (i no en desvelaré res més), un personatge assegura que obrirà una pàgina a facebook. I la pàgina hi és.

A més, el llibre també té la seva personalitat en aquesta xarxa social.

A l'ombra d'aquestes creacions digitals hi ha Vicenç Pagès, que manté una web molt completa i mira de fer circular per internet un tràiler de la novel·la via youtube.

Encara no havia dit que els personatges també visiten aquest centre mundial del vídeo? Sí, youtube també hi surt.

L'únic que no he pogut trobar amb el Google BlogSearch són els suposats blogs Els posts de la Chris i Blog intermitent de la Tina, que publica un personatge. Però no se li pot recriminar a l'autor. Els blogs existeixen, encara que només sigui dins d'una novel·la.

Els jugadors de whist, una novel·la contemporània.