I conclou que "les informacions amb marc referencial català suposen el 56% del total del Telenotícies". Però això no s'ha reflectit a cap titular.
No vull escriure un apunt massa llarg, però el resum és que aquesta preponderància del marc català es manté en totes les tipologies excepte en la informació política i econòmica.
Estiguem atents. El titular diu: "Les notícies de política prioritzen el marc referencial espanyol (49%) per sobre del català (44%)". Les dades ens situen davant d'un 49 i un 44.
El rigor mínim ens fa veure que la diferència és molt lleugera i, per tant, no podem estar segurs que en una altra foto fixa, elaborada amb els mateixos criteris, no es capgirés.
No puc veure un gran domini d'un marc concret sinó un equilibri quasi a meitats iguals. Sobretot perquè ja hem vist que el criteri de selecció tenia algunes debilitats.
En aquests casos més val agafar les xifres en sentit ampli, per escapar de l'error.
En l'economia, el desequilibri és una mica més accentuat ja que això que l'estudi anomena "marc espanyol" ocupa el 55% de les informacions. O sigui, una mica més de la meitat.
ESPANYOLITAT
No em sembla que aquestes dades demostrin un procés continuat d'espanyolització i a risc que algú em pugui malinterpretar ho diré amb tanta claredat com pugui: més que un signe d'espanyolització em sembla un signe d'espanyolitat.
M'apresso a explicar-ho més bé.
Ara com ara, Catalunya forma part d'Espanya. És obvi que un dia podria ser d'una altra manera i tots estarem d'acord que aquesta possibilitat sembla més plausible ara que fa dues dècades.
Però la possibilitat no és la realitat, encara que hi ha persones partidàries que la realitat se sotmeti al desig. I la realitat és que els ciutadans de Catalunya se solen interessar per l'economia espanyola i també per la política espanyola. És més: una majoria de ciutadans de Catalunya considera que la política espanyola és "política interna", per dir-ho en termes més límpids.
Vull dir amb això que l'informe constata si de cas que Espanya és un assumpte d'interès als Telenoticies i això sí que és versemblant.
Però això no demostra ni de bon tros que hi hagi una voluntat de modificar el marc de referències. Si de cas prova que la televisió pública catalana realment és un mirall força equilibrat de la societat que la fa possible amb la seva contribució impositiva.
No es demostra cap procés de cap naturalesa i es confirma que l'espanyolitat (entesa de la manera que ho he dit i no com a "espanyolisme", que és la idea que Catalunya s'ha d'assimilar a una Espanya integral) forma part del marc de referències. Cosa que ja sabíem.
El català és la llengua predominant en els talls de veu (més de la meitat), seguida del castellà. Quan la font és catalana, s'expressa en català en 8 de cada 10 ocasions. O sigui que si sentim declaracions en castellà al TN és perquè en la majoria d'ocasions són declaracions que fan persones no catalanes.
Però no he vist un titular que se centri en aquests detalls.
WASHINGTON I SANT FOST
Hi ha dues reflexions de l'estudi que em sembla que poden merèixer una pausa.
D'una banda, s'observa que les informacions sobre el País Valencià, Balears o Andorra no són gaire freqüents i que en general no tenen gaire a veure amb la cultura.
Poster sí que a uns quants ciutadans ens agradaria tenir més informació del País Valencià i les Balears però no veig per què s'hauria d'obviar que aquests territoris disposen de televsió pública pròpia i en tot cas no m'atreviria a concloure de les dades disponibles cap afirmació gaire contundent.
Quan s'afirma que el TN dedica més minuts als EUA que a les Balears, amb vocació d'escandalitzar, ja no es presenta un estudi seriós sinó que se n'ofereix una interretació tergiversada. Posats a comparar, segurament Washington surt més sovint que Sant Fost de Campsentelles i no crec que d'això se'n pogués deduir un tracte de menyspreu cap a aquesta població.
TIPUS DE NOTÍCIES
Quan l'estudi classifica les unitats informatives per tipologia, en surt un quadre que pinta un panorama bastant clar.
L'esport és el rei (28%), en segon lloc hi ha els assumptes de societat (22%) i la política es queda en el tercer lloc (16%). No tota la política ni tota la societat s'inclou en aquests percentatges perquè l'estudi classifica un 15% d'unitats informatives destinades a "internacional". La cultura es queda amb un 9% i economia un 6%.
O sigui que aquell 55% angoixant de marc espanyol es referia al 6% de les unitats informatives... Caram.
D'entrada, em sembla una proporció molt caracteristica de televisó pública i intueixo que a les privades el percenatgge de cultura i política ha de ser més baix.
Aturem-nos però en la cultura, que és raonable que tingui un interès particular perquè afecta d'una manera directa a un tret identitari del país com és la llengua.
LA MAJORIA DE LA INFORMACIÓ CULTURAL PROVÉ DEL MARC CATALÀ
Quan l'estudi s'aproxima als temes tractats al TN sense considerar la llengua, s'adona que la majoria (53%) se centra en la producció de la indústria cultural catalana.
Però l'estudi no s'ha presentat tampoc amb aquest titular.
Quan sí que es discerneix en funció de la llengua, les dades semblen provar que hi ha el que l'estudi anomena una infrarepresentació.
La presència del cinema en català (7%) i de la música en català (8%) es considera simbòlica i se subratlla que els productes literaris d’expressió no catalana (59%) tinguin més presència que els productes en llengua catalana (33%).
Segur que ens posem d'acord moltes persones amb la voluntat de millorar aquestes dades. Tot i que és molt probable (siguem francs) que també tinguin a veure amb una realitat (solen tenir més èxit els productes en castellà).
Dins del 9% de matèria cultural als TN, la majoria se l'emporta la literatura i el teatre, o sigui que els que de debò queden es podrien queixar són els músics i els cineastes.
Segurament que és possible que aquestes dues manifestacions millorin la seva presència als TN però no m'atreviria a treure més conclusions de les dades que es presenten.
ES POT MILLORAR
Pel meu gust personal (que per sort no compta), es podria reduir una mica el volum d'atenció dedicat a l'esport per millorar la presència dels assumptes culturals, però no estic segur que en l'informatiu d'una cadena generalista això no tingui conseqüències greus pels índexs d'audiència (i em temo que aleshores algú diria que la renúncia a l'audiència és una mostra del procés d'espanyolització...).
Com saben els lectors que han seguit aquest blog sóc un ferm partidari d'una acció multicanal i és innecessari recordar que l'estudi s'ha centrat en el TN, obviant la programació de la mateixa TV3 i per descomptat del canal 33. No ho podien abastar tot de cop i s'entén molt bé però aleshores les declaracions dels seus autors havien de tenir la mesura que l'estudi ha tingut.
Quasi al final de l'estudi hi ha una frase que val la pena llegir bé:
"Analitzant les diferents tipologies informatives en relació amb el seu marc referencial –excepció feta de les informacions d’àmbit internacional–, s’arriba a la conclusió que en la majoria dels casos es prioritza el marc català."
Però l'estudi no s'ha presentat tampoc amb aquest titular.
Comparteixo la proposta que fan els autors per incrementar la presència de producció cultural i que es faci més visible la producció que a més de ser catalana empra la llengua catalana.
Però això només fa evident que existeix un estudi on queda clar que TV3 pot millorar. I això també ho sabíem, perquè sempre és possible fer-ho millor.
Però no és així com s'ha presentat sinó com l'intent de confirmar una hipòtesi ("fa temps que es parla"), servit de tal manera que algú podria sentir-se autoritzat a reiterar l'ús del terme "traïció".
És impossible no tenir la sensació que els autors de l'estudi interpreten els resultats per obtenir un paisatge que ja havien dibuixat abans. I quan es fa recerca, els apriorismes és millor desar-los en un calaix.
També fóra bo que quan rebem un estudi el llegim, l'avaluem i l'expliquem. Això és periodisme.
Repetir el que l'informe assegura amb un "copiar i enganxar" no és ben bé periodisme i em sap greu que alguns mitjans s'hagin deixat dur per la temptació dels apriorismes en comptes de defensar l'ofici (però això ja no té res a veure amb els autors de l'estudi).
LLIBERTAT I LLEIALTAT
Des de fa quasi una dècada treballo a les empreses del que ara és la
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Si algú creu que tot el que he dit està molt condicionat perquè percebo un salari d'aquesta empresa hi té dret i no hi puc fer res.
Però els que segueixen el blog saben que aquest seria un argument erroni. Valoro la lleialtat
tant com la llibertat i no m'han semblat mai dues actituds contraposades, tot al contrari.
El meu apunt no és cap resposta oficial, no he rebut cap petició ni encàrrec i qui em conegui sap que més aviat tendeixo a expressar les meves opinions sense consultar-ho gaire. Si de cas, corro el risc que algú trobi que m'he excedit.
Confio de debò que tant els directius de TVC com els autors de l'estudi vegin en aquest apunt l'únic que hi ha, el desig d'aportar elements d'interès al debat, les ganes de participar d'aquesta conversa i la voluntat de fer-ho amb tanta ponderació com fermesa.
Entrades
4 comentaris:
Modestament, em sembla que alguns dels promotors d'aquest informe desitjarien uns mitjans de comunicació que no reflectissin la societat a on vivim -que és la principal funció dels mèdia públics- sinó una altra. Una altra on, per exemple, s'obvia que de moment Catalunya forma part d'Espanya. Una cosa és el que voldríem que fos, una altra és el que és. I els mitjans públics han de reflectir allò que passa, no el que voldríem que passés. Si TVC és tan espanyolista per què no se sent la paraula "Espanya"? Per què ningú viu a una província i sí a una demarcació? Pots no estar d'acord amb què existeixin les províncies, però això no et dóna dret a obviar-ne l'existència, com es fa molt sovint des de segons quins mitjans. L'absurd portat al límit...
No puc estar gens d'acord amb les anàlisis que feu de l'estudi de Media.cat. Tot aquest discurs demogog sobre la realitat és absurd. Abans d'escriure'n tant, potser que us documenteu!! Què és la realitat? La vostra? La meva? La de la veïna? La realitat no existeix com a concepte immòbil, objectiu i fotografiable. No existeix. I per això tots els mitjans de comunicació del món, tots, malden per manipular-la i estimular-la tant com poden. N'hi ha que ho fan per purs interessos econòmics (de share) i n'hi ha que ho fan per interessos culturals o polítics. Però ningú posa la càmera quieta al carrer per veure què passa. Ningú. Tothom mira amb ulls propis i estimula des del seu punt de vista. A veure si som una mica seriosos!!
Jaume
No he entrat a debatre què poden pensar o no els autors de l'estudi, he mirat només d'observar quines dades aporta i com es presenten.
Em sembla que quedava clar que amb rigor, les dades obtingudes no permeten interpretacions contundents perquè hi ha una situació força equilibrada.
Sobre el que tu dius, és un debat d'interès però que em sembla que s'allunya molt del que volia aportar en aquest apunt. Gràcies per venir aquí i deixar-hi la teva part de conversa.
Xavier Gelabert, gràcies també de ser aquí.
En general, en aquest blog no sol haver-hi comentaris massa radicals en l'expressió. De tota manera em prenc els teus "a veure si us documenteu" o "a veure si som seriosos" com un forma col·loquial d'invitar al rigor en l'anàlisi i no com un intent de mostrar-se sec o desconsiderat.
Sobre el rigor, t'asseguro que ho he provat. La idea és que l'estudi no pot concloure una idea que en realitat no ha estat estudiada.
Sobre el que dius de la realitat, tens bones raons quan dius que és manipulable i que tothom té la temptació de fer-ne presentacions amb biaix.
El que jo volia dir és que el que es veu als TN en relació al que l'estudi observa no sembla que depengui d'una intencionalitat sinó d'una resposta a una realitat. És a dir: als catalans els interessa la política espanyola, en parlen, acudeixen de forma prou massiva a les urnes... Una altra cosa és que hi hagi qui cregui que un dia això no hagi de ser així. Només faltaria. Però ara com ara sembla que més que una voluntat perversa de canviar uns sentiments (i per tant "espanyolitzar") el que hi ha és una realitat "espanyola".
Si és massa espanyola o poc ja queda fora del tema que volia tractar i en podem parlar en una altra ocasió. Potser no estenm tant en desacord com penses, però tenir calma en l'observació i superar prejudicis demana un estat d'ànim menys agitat del que revela la teva redacció.
Deixa'm afegir amb respecte que em sap greu que per tenir aquesta conversa, que trobo interessant, no t'hagis pogut estar de dir-me demagog (res més lluny del meu intent) i absurd (serà sense voler).
Home, no cal posar-se així, només estem parlant, no?
Gràcies per venir i benvingut sempre que vulguis.
Parlar en clau catalana pot ser titllat d'una mena de provincianisme, no es poden fer servir afirmacions que facin entendre que el punt de referència és Catalunya quan podria o hauria de ser Espanya, les primeres persones del plural són perilloses perquè no podem suggerir res, evitem els símbols, que no duen enlloc, bufffffffffff... No sé si el TN i TV3 la nostra cada vegada estan més espanyolitzades, però posaria la poteta enfarinada al foc que sí. I el que dius de l'estudi, molt interessant.
Publica un comentari a l'entrada