Per què envies una foto de neu a un mitjà si el mitjà ets tu?

Fa pocs minuts he escrit una peça, per al 3cat24, sobre l'informe que el Consell de la Informació ha presentat aquest migdia per tractar dels comentaris que els usuaris dels mitjans digitals deixen a les notícies.

Fa pocs dies ja havia parlat aquí dels comentaris i vaig apuntar una proposta de millora, que no ha provocat cap reacció, ni al mitjà on treballo ni entre els lectors d'aquest blog. Intueixo que no era prou interessant.

Hi torno ara perquè hi ha un aspecte de l'informe que no he aconseguit introduir a la peá informativa (per raons d'espai i també perquè tota la peça s'orientava cap a l'assumpte dels comentaris) però que em sembla que mereix una mica d'atenció.

Els autors de l'estudi han estat molt crítics amb el fet que a tots els mitjans que ells han observat hi ha una norma de cessió que fa que els usuaris que envien materials informatius es vegin obligats a renunciar als drets a favor del mitjà que ho publica.

Allau de neu

Es tracta de fotografies i vídeos, sobretot, que els usuaris envien quan creuen que poden interessar altres ciutadans. En ocasions especials com el dia de la nevada, aquesta participació esdevé un allau molt complicat de gestionar (al 3cat24 es van rebre milers d'imatges, que calia verificar i validar d'una en una).

El que em pregunto és per quina raó algú envia una fotografia a un mitjà de comunicació, accepta perdre'n els drets i fer cessió del seu material.

Cadascú fa un mitjà

Seria molt més simple (les eines ho permeten) publicar la seva imatge a qualsevol xarxa social o a qualsevol dels llocs dedicats a compartir imatges.

D'aquesta manera la imatge arribaria igualment a molta gent (i ells decidirien a qui envien l'enllaç) i a més en conservarien els drets (o, en tot cas, podrien fer servir algun sistema de llicència com ara Creative Commons).

Però, tot i que les TIC ens doten d'aquestes possibilitats per comunicar el que ens vingui de gust, molts ciutadans prefereixen enviar-ho a un mitjà. Per què?

Segurament perquè atribueixen als mitjans un prestigi que els sembla que ells mateixos no tenen (és obvi que és una atribució exagerada), o perquè creuen que així ho veurà més gent (però algú creu que un usuari mirarà milers d'imatges?).

És molt estrany que mentre internet ens dóna eines per esdevenir comunicadors, elegim un intermediari. Potser perquè en realitat no es tracta de compartir una imatge sinó d'obtenir una recompensa basada en el fet que un mitjà de comunicació ens atorgui un espai.

O és una qüestió d'ego i ens fa l'efecte que "sortir en un mitjà" és una mena de premi?

Potser no ho sé veure amb prou netedat perquè jo ja tinc accés a un mitjà, pel fet de treballar-hi, però seré sincer: si tinc una fotografia que vull compartir, d'una nevada o del que sigui, no buscaré un mitjà que em faci de pont i miraré de compartir el que vulgui de forma directa.

Però milers d'usuaris no ho veuen igual i estan disposats a perdre els drets a canvi de sentir-se reconeguts per un mitjà.

Provisionalitat

Tinc la sensació que això és una situació transitòria. I que a mesura que l'ús d'internet s'universalitzi, els ciutadans aniran veient que no necessiten un intermediari. I aleshores, què en farem de la idea de participació? Ho hauré de preguntar a la Karma Peiró, responsable de Participació al 3cat24 i periodista experta que segur que m'ho sabrà respondre.

Però mentre no li envio aquesta qüestió, em pregunto què en pensem tots plegats. Enviaríeu una fotografia d'un ninot de neu a un mitjà de comunicació i cediríeu els vostres drets o la publicaríeu pel vostre compte?

Estic molt despistat o apunto cap a la direcció adequada?

Són preguntes absurdes o tenen algun sentit?