Què és un bloc? Primera discussió a la Catosfera

Què és un bloc? Així ha començat el debat a les Jornades de la Catosfera s’han obert aquesta tarda a Granollers sota l’impuls de Marc Vidal.

Com que sóc un blocaire recent hauria de guiar-me la prudència però com que m’agrada dir el que penso no em queda més remei que explicar que discrepo d'algunes posicions que he observat fins ara.

Blocs per canviar les coses

César Calderón ha fet una presentació intel·ligent i entretinguda per posar l’accent en el caràcter d’agent ciberactivista dels blocs. Tot seguit, en els torns dels assistents, s’han alçat veus sobre la conveniènica que els blocaires tinguem propostes comunes.

No sé veure cap raó a favor d’això. Que hi hagi blocs amb aquest enfocament ciberactivista està molt bé però això no defineix el conjunt. I si algú vol que el seu bloc sigui el lloc des d’on compartir receptes de pastissos o ens vol parlar de les seves passejades per no se sap quina contrada? Doncs també està molt bé.

Cada bloc és un món...

No entenc aquesta dèria per unir els blocaires més enllà d’allò que els uneix: fer blocs. O és que tothom que usa el telèfon ha de dir i pensar el mateix? Què uneix la gent que condueix més enllà de conduir?

La idea que els blocaires representen un contrapès a una suposada visió oficial de l’actualitat (com ha dit Marc Vidal) em sembla una idealització excessiva. Molts blocs poden ser oficials (si és que això vol dir res) i fins i tot tenir interessos comercials (per què no?).

Atorgar als blocs un cert aroma contra un sistema determinat em sembla una suposició molt arriscada. N’hi ha que volen adoptar aquest paper i n’hi ha que no. Si a més s’afirma que els blocs tenen un paper de vigilància em recorda massa el paper que sovint s’han atribuït els periodistes. Vigilar què? Contra qui? Més encara quan tot seguit es diu que els blocaires no fan periodisme. Dependrà. N’hi ha que sí i n’hi ha que no. No estic d’acord amb la idea de Vicent Partal que el periodisme necessita d’un mitjà per existir.

Partal, que és una autoritat, i un dels pioners, ha fet en la meva opinió força demagògia. Assegurar que els blocs ho fan bé mentre que els mitjans ho fan malament m’ha semblat una trampa doble: parteix d’una falsa suposició (que els blocs s’oposen als mitjans de comunicació) i és tan maniqueu que no es pot sostenir sense enrojolar-se. Em sap greu perquè conec en Vicent des de fa anys i li tinc un gran respecte. Però avui no compartim aquesta visió.

...i la xarxa és part del món

El debat era sobre la necessitat o no d’un codi ètic pels blocs. Estic d’acord amb Partal que aquest codi és innecessari. Tal com ho veig, ja n’hi ha: totes les lleis que ens regeixen. Ni més ni menys. I això és coherent amb el que procuro sostenir una vegada i una altra en aquest espai: la xarxa no és un món a part, és part d’aquest món.