25/1/08

Què és un bloc? Primera discussió a la Catosfera


Què és un bloc? Així ha començat el debat a les Jornades de la Catosfera s’han obert aquesta tarda a Granollers sota l’impuls de Marc Vidal.

Com que sóc un blocaire recent hauria de guiar-me la prudència però com que m’agrada dir el que penso no em queda més remei que explicar que discrepo d'algunes posicions que he observat fins ara.

Blocs per canviar les coses

César Calderón ha fet una presentació intel·ligent i entretinguda per posar l’accent en el caràcter d’agent ciberactivista dels blocs. Tot seguit, en els torns dels assistents, s’han alçat veus sobre la conveniènica que els blocaires tinguem propostes comunes.

No sé veure cap raó a favor d’això. Que hi hagi blocs amb aquest enfocament ciberactivista està molt bé però això no defineix el conjunt. I si algú vol que el seu bloc sigui el lloc des d’on compartir receptes de pastissos o ens vol parlar de les seves passejades per no se sap quina contrada? Doncs també està molt bé.

Cada bloc és un món...

No entenc aquesta dèria per unir els blocaires més enllà d’allò que els uneix: fer blocs. O és que tothom que usa el telèfon ha de dir i pensar el mateix? Què uneix la gent que condueix més enllà de conduir?

La idea que els blocaires representen un contrapès a una suposada visió oficial de l’actualitat (com ha dit Marc Vidal) em sembla una idealització excessiva. Molts blocs poden ser oficials (si és que això vol dir res) i fins i tot tenir interessos comercials (per què no?).

Atorgar als blocs un cert aroma contra un sistema determinat em sembla una suposició molt arriscada. N’hi ha que volen adoptar aquest paper i n’hi ha que no. Si a més s’afirma que els blocs tenen un paper de vigilància em recorda massa el paper que sovint s’han atribuït els periodistes. Vigilar què? Contra qui? Més encara quan tot seguit es diu que els blocaires no fan periodisme. Dependrà. N’hi ha que sí i n’hi ha que no. No estic d’acord amb la idea de Vicent Partal que el periodisme necessita d’un mitjà per existir.

Partal, que és una autoritat, i un dels pioners, ha fet en la meva opinió força demagògia. Assegurar que els blocs ho fan bé mentre que els mitjans ho fan malament m’ha semblat una trampa doble: parteix d’una falsa suposició (que els blocs s’oposen als mitjans de comunicació) i és tan maniqueu que no es pot sostenir sense enrojolar-se. Em sap greu perquè conec en Vicent des de fa anys i li tinc un gran respecte. Però avui no compartim aquesta visió.

...i la xarxa és part del món

El debat era sobre la necessitat o no d’un codi ètic pels blocs. Estic d’acord amb Partal que aquest codi és innecessari. Tal com ho veig, ja n’hi ha: totes les lleis que ens regeixen. Ni més ni menys. I això és coherent amb el que procuro sostenir una vegada i una altra en aquest espai: la xarxa no és un món a part, és part d’aquest món.

4 comentaris:

Artuditu ha dit...

Molt interesant la metàfora mirmecològica :-)

Penjaràs el video?

Anònim ha dit...

Hi ha un problema amb aixo dels blogs que, tot i que s'hi discuteix sovint, no esta ben resolt o prou clarificat. És el següent: evidentment, existeixen regles, lleis i convencions de comportament, pero no son les mateixes a l'esfera privada que a l'esfera publica. Puc dir quan parlo amb un amic que tal persona es un fill de puta, pero no ho puc publicar en un diari o dir-ho per una televisio. Fins ara teniem molt clar què era privat i què era públic. Però, i els blogs? O be decidim que son privats, i apliquen les convencions de l'esfera privada, o be son publics i apliquen les de l'esfera publica. Pero potser son un entremig, i llavors cal establir un nou conjunt de regles i convencions. Amb el temps s'anira clarificant, segur.

Júlia ha dit...

T'he vist a les fotos, hi he estat aquest matí, a les jornades, sóc una antiga companya del grup pilot d'Humanitats.

Felicitats pel blog i la tasca.

jnqm ha dit...

artuditu, gràcies pel comentari que fas al teu bloc. Volia fer servir un aire d'humor per tractar un assumpte seriós: a les empreses, tot això només els serveix per millorar la productivitat o estan disposades a canviar la manera com s'organitzen? diria que s'ha entès la posició...

binot, gràcies de nou per compartir aquest espai i participar del diàleg. El que tu dius ho va tractar Vicent Partal. Posava exemples clars: si envies un telegrama és privat, si escrius una carta al diari és públic, si envies un e-correu és privat, si publiques un web és públic. Segons ell el bloc es troba a mig camí. Jo en discrepo i ho vaig dir al post que tu comentes. Tal com ho veig, el bloc i tot el que passa a la xarxa està sotmès al mateix pacte de convivència que la vida fora de la xarxa perquè no són móns diferents sinó parts del mateix món. El respecte als altres, a les idees de tothom, a la intimitat, en fi, tot això, és una norma que no sempre es té en compte, ni a la xarxa ni fora de la xarxa, per dir un exemple. No trobo que la solució sigui posar normes específiques. Que n'hi ha pel telèfon? O pel megàfon?

júlia, benvinguda i saludada, gràcies pels ànims, confio que de tant en tant puguis trobar aquí assumptes del teu interès; llàstima que no ens haguem pogut dir hola, potser una altra vegada