Noves eines per l’empresa (sessió a Hannover)

Mentre es discuteix fins a quin punt les noves eines canviaran les organitzacions i s’etiqueta aquest gir amb el nom d’empresa 2.0, també es comencen a posar sobre la taula un seguit de casos pràctics. Això és positiu perquè permet veure que a més d’una idea hi ha concrecions possibles.

Uns quants exemples d’aquestes aplicacions reals es van poder veure a l’encontre Enterprise 2.0 Summit que ha tingut lloc a Hannover, durant el CeBit, considerada la fira del negoci digital més important d’Europa.

Miro de resumir tot seguit el que em va interessar més.

El canvi a la BBC

El gal·lès Euan Semple, que després d’anys a la BBC va arribar a ser el màxim responsable de Gestió del Coneixement en aquesta corporació, és ara un consultor prou respectat en aquest entorn i escriu un bloc de caràcter més personal.

La seva missió va consistir en l’impuls de xarxes de contacte en un grup que comptava amb gairebé trenta mil persones. L’ús de fòrums, blocs i documents wiki (elaborats, per tant, de forma col·lectiva) va permetre anticipar-se (tot això ho va impulsar ja fa set anys) al que es va convertir en una tendència per transformar les intranets d’empresa en espais més participatius. Ben aviat, espero, provaré de comentar alguns aspectes de la intranet de la CCMA.



Semple (a la foto, quan parlava a Hannover) és un ferm partidari d’accions que impliquin la participació de tothom i té clar que les empreses no sols han de permetre les connexions a la xarxa sinó que les han d’impulsar. Un detall que ja va comentar al seu bloc la biblotecària Gamoia.

Semple recomana tenir un ritme clar però segur, començar amb pressupostos reduïts i afavorir el contacte entre les persones més que una política d’imposar determinades eines. Em sembla que en bona mesura es tracta d’afavorir un clima d’intercanvi i aprenentatge. Els espais per compartir són una bona opció si tothom té clar el benefici de ser-hi.

Grup de qualitat, professionals de l’aviació, venedors, atenció al client...

El danès Kenneth Lavrsen va exposar l’experiència amb eines wiki a Motorola, pel grup de professionals dedicats a qüestions de qualitat. Es va referir a la notable millora en la llibertat personal ja que l’eina els ha permès treballar d’una altra manera, on cadascú és més responsable del seu temps i de la seva implicació en els projectes.

L’alemany Wieland Stutzel dirigeix l’àrea d’informació a l’aeroport de Frankfurt, on ha llançat Skywiki, una aplicació de l’eina wiki que set mesos després compta amb uns quants centenars d’usuaris. Participen de forma activa un 25% d’aquests usuaris registrats i estava d’acord que l’accés a aquestes plataformes ha de ser obert i sense jerarquies. És un projecte impulsat des de diverses àrees de l’organització (RRHH, Gestió del Coneixement, Serveis Informàtics) i amb suport de l’alta direcció.

Altres exemples d’interès van ser l’ús d’un wiki pels més de tres-cents venedors de l’empresa italiana B-ticino (ho va explicar Diego Gianetti en presència del consultor que hi ha col·laborat, Emanuele Quintarelli) i les millores de l’àrea d’Atenció al Client a SFR (en va parlar Cedric Blum, que ha comptat amb la col·laboració del consultor francès François Nonnenmacher )

Eines tancades

En el torn de les presentacions esponsortizades, Willms Buhse es va referir a les funcionalitats que proposa Core Media.

Olivier Creiche va recordar que Six Apart havia començat oferint blocs a les empreses, per guanyar visibilitat, i que han passat a ampliar aquests serveis. Va citar un wiki de Nokia que compta amb tres mil usuaris i la decisió de Casio de canviar la intranet per l’ús de Type Pad.

També va apostar pel creixement d’eines combinades, suites, que les empreses adquiriran per combinar les possibilitats d’aquestes eines amb la seguretat que sol inquietar l’alta direcció.

Aquí, com és natural ja que eren sessions esponsortizades, va coincidir amb Jeff Schick, que representava l’oferta d’IBM Lotus.

És clar que el món vist des d’aquesta voluntat de vendre a les grans empreses no és el mateix que es respira a la xarxa. No és el mateix creure de debò en un canvi de paradigma que recollir algunes funcionalitats com el bloc o el wiki per reproduir-lo en entorns tancats.

En aquest punt, si vull ser sincer, he de fer dos comentaris.

En primer lloc, aquestes suites que hi ha a la venda només atenen, amb mirada utilitarista, les oportunitats que hi ha associades a les noves eines. Però no impulsen, tot al contrari, la idea nuclear del canvi que vivim.

Es tracta d’una altra manera de veure les coses, és un canvi cultural. No parlem de posar a l’abast blocs o wikis interns sinó d’obrir-se i estar disposats a aprendre amb els altres i a compartir el que aprenem.

Aprofitant els vols i altres moments d’aquest viatge, he acabat Wikinomics, de Don Tapscott, i és inevitable tenir la impressió que totes aquestes ofertes d’eines tancades s’adrecen a persones que no creguin en el canvi real que té lloc i que aquest llibre evidencia amb rotunditat (miraré de fer-ne un resum en un altre apunt).

Contradicció a la CCMA?

En segon lloc, he d’admetre que aquesta és una via impulsada ara mateix des dels Serveis Informàtics de la CCMA. Sense deixar de sostenir una visió que em sembla més profunda, perquè va més enllà de l’eina i la seva utilitat, dono suport a aquesta acció i he començat a treballar amb un grup reduït amb una versió recent de Quickplace de Lotus.

Pot semblar una contradicció però miro de ser positiu i entenc que, si més no, això facilitarà una familiarització amb aquestes eines. Però confio que així que les persones que les facin servir descobreixin totes les possibilitats les voldran ampliar, aspiraran a maneres més lliures i trobaran aquesta solució massa limitada. Al capdavall, no pretenc posar unes eines a l’abast, només, sinó impulsar una altra manera de veure les coses i afavorir un entorn on aquesta nova manera es pugui desenvolupar a favor de les persones.