9/7/08

Deu actituds per innovar

Les empreses necessiten actituds diferents per aconseguir resultats en innovació. La suma d'aquestes variants és la que permet assolir els objectius. Això és el que explica Tom Kelly al seu llibre Ten faces of innovation, on exposa el que li semblen els deu rols principals.

No ens diu que cada un d'aquests papers correspongui a una persona. Tots podem adoptar papers diferents segons a quin moment ens trobem. Ens passa a la vida de cada dia.

Sosté que són rols complementaris i que saber-los adoptar i combinar impulsa les organitzacions.

A més, encara que sigui possible adoptar-ne de diversos, cada persona se sentirà millor amb una o altra manera de fer. Caldrà saber-se reconèixer.

Miro de resumir tot seguit aquestes facetes, però qui ho prefereixi pot escoltar Kelly en aquest vídeo que es troba a la pàgina del pròxim ifest, l’acte central d’Infonomia pel 2008.

He traduït els noms com he pogut, en alguns casos era fàcil i en d’altres no me n’he sortit (com diantre hem, d’anomenar el “cross-pollinator”?). Qui vulgui pot llegir el resum que n’ha fet un jamaicà, en anglès, o seguir la visita a les instal·lacions de l'empresa IDEO, on treballa l'autor, que hi van fer un equip que s'ha especialitzat en innovació.

I, qui ho vulgui, aquí té el resum personal per si pot ser d'alguna utilitat.

Aprenen

Antropòleg

Aporta coneixements nous a l’organització. Observa el comportament humà amb la ment oberta, sense prejudicis. Comprèn com interactua el consumidor amb els productes i serveis. És altament intuïtiu. Sap percebre la novetat fins i tot allà on en aparença no n’hi ha. Sap remenar allà on altres ho donen tot per perdut. Entrecreua edats i li importa el contacte amb altres persones com a font de la seva inspiració. Es fixa en detalls que li proporcionen informació rellevant.

Experimentador

Il·luminat pel mètode de l’assaig i l’error, sol prendre riscos calculats per impulsar prototipus. Gaudeix més amb el procés d’experimentar que amb l’eina o els resultats. Sap passar de la idea, pròpia o no, al prototipus. És la seva especialitat. Per convertir idees en elements més tangibles sap quins camins poden recórrer i si no ho saben es posen a prova. La vida els sembla un experiment constant. Correspon al rol més clàssic dels innovadors.

Pol·linitzador (cross-pollinator)

Explora altres indústries i cultures i té la necessitat vital de transmetre aquest coneixement. Fa combinacions noves, innova des de la hibridació. Combinar procedències i la vocació de compartir són els seus gestos. Posa el focus en la comprensió, necessita que tothom entengui de què va la cosa. És de la mena de gent que sap que com més idiomes parlis més fàcil et serà aprendre’n de nous. Escampa les idees com un borinot pol·linitza les flors.

Organitzen

Saltador d’obstacles

És un expert a superar els obstacles, que poden ser la burocràcia interna, la falta de convicció dels màxims responsables o la resistència dels més conservadors. És capaço d’impulsar projectes sense gaire pressupost i amb terminis curts. Mira més enllà dels seus fracassos, resisteix les pressions, té certa perseverança i sap reconstruir els “no”. Entén la vida com una gimcana estimulant. No sol tenir por però no és inconscient ni temeraris sap veure l’escletxa per on s’ha de passar i sap adoptar la forma justa per passar-hi.

Col·laborador

És aquella persona a qui sempre se li acudeix incorporar una altra persona a l’equip, aquell que vol comptar amb un altre punt de vista, a la vegada que té la capacitat d’electritzar el grup. Prefereix equips multidisciplinaris, aposta per la varietat i la suma, supera l’escepticisme intern. Defensa l’equitat. El seu símbol és el testimoni que es passen els corredors de relleus i es pot emmirallar en la mena de jugadors de futbol que se situen al mig del camp i estan pendents de tots els altres per trobar la millor ocasió de passar-los la pilota, a favor de l’equip i els objectius comuns.

Director

Renuncia al seu caràcter estel·lar i es preocupa no sols de combinar una gran tripulació amb talent sinó sobretot d’aconseguir que tots i cadascun d’ells excel·leixin. Fa protagonistes als altres i aconsegueix que donin el millor d’ells mateixos. Se situa a l’ombra per fer brillar els altres. Dóna el centre de l’escenari als altres, li encanta trobar nous projectes, l'estimulen els reptes difícils, es mou bé davant l’inesperat i resol problemes sobre el terreny.

Construeixen

Arquitecte d’experiències

Creea experiències convincents més enllà de la mera funcionalitat, connecta amb l’usuari i entén les necessitats expressades i també aquelles que es troben en estat latent. La seva percepció es concentra a entendre la percepció dels altres. Adapta els prototipus per convertir-los en experiència. Té nas per allò que és real, reconeix la realitat més enllà de visions “oficials”. Facilita l’ús de les eines, empaqueta les idees, proporciona sentits. No és que pensi en els altres, pensa com els altres.

Decorador (set designer)

Transforma l’entorn físic en una eina a favor del canvi d’actitud i comportament. En equips petits molt creatius, gairebé tothom juga aquest rol. Amb l’espai, una organització pot reforçar una cultura interna i una imatge externa.

Cuidador

És el rol que fa posar l’accent en les necessitats, tant dels altres membres de l’equip com dels usuaris dels productes i serveis. En aquest paper, s’acull els nouvinguts, es té cura dels clients, s’afavoreixen xarxes protectores i es redueix “l’efecte timbre”, que consisteix en el temps d’espera d’un usuari des del moment en què pregunta o reclama fins a l’obtenció d’una resposta satisfactòria.

Narrador

Captura l’atenció amb la paraula però va més enllà d’aquesta capacitat: genera discurs, explica la idea, crea el mite, dibuixa el somni i amb tot això dóna sentit al temps. Narrar aporta credibilitat, uneix equips, permet explorar assumptes controvertits, modifica punts de vista, proposa herois, proporciona un vocabulari de canvi i ajuda a endreçar el caos.

Altres pàgines

Al llibre s’expliquen casos de cadascun d’aquests rols i es proposa que tots siguin rellevants a cada etapa d’un procés innovador. Es parteix de la idea que tothom pot fer tots els papers però és evident que tots nosaltres ens sentirem més còmodes amb uns rols concrets. El mateix autor confessa que d’entre els rols d’aprenentatge a ell l’atrau el de l’antropòleg.

Hi he trobat algunes frases que potser val la pena de subratllar:

“Els experts solen ser els guardians del coneixement convencional “

“Jugar a l’advocat del diable és una manera de destruir sense mullar-se”

“Les empreses ja no es valoren només pel que ofereixen sinó també i sobretot per la seva capacitat de canvi i adaptació”.

3 comentaris:

Manel ha dit...

Em sembla una dissecció del perfil de l'innovador molt interessant. En aquests moments estic treballant en la definció de competències directives i em fascina la coïncidència de trets entre els dos. La pregunta per tant és: És possible separar actualment aquests dos perfils?

Lluís K. ha dit...

Em perdonareu, però començo a estar tip de la paraula "innovació", no pas pel Janquim, que finalment està intentant implantar-la com a constructiva cultura a casa seva, sinó pel poti-poti generat al seu voltant en tots els seminaris, conferències, simposis i presentacions que es fan i es desfan al món occidental.
Sembla que la resta de conceptes que acompanyen l'empresa, el seus objectius, el seus processos i la seva projecció hagin quedat arraconats i menyspreats.
Però en fi, suposo que som tots innovation fashion victims.
Vaig intervenir com a ponent a la setmana de la publicitat a la Pompeu, i vaig quedar molt decebut de com els alumnes utilitzaven el concepte equivocadament i per tot arreu per decorar el seus discursos, confonent innovar amb renovar, crear, inventar, etc...
Si quedés limitat al sector de l'ensenyament, doncs mira... finalment les aules pretenen il.lustrar i corregir, però em temo que en el despatx més gran de moltes empreses, s'utilitza amb la mateixa frivolitat.
A internet, de fet, ja existeix una comunitat "en conya" que diu lluitar contra el vocable i la sobredosi a la que estem sotmesos.

Com amb tot, si no es menja amb mesura, pot provocar una gastroenteritis.
Que el seny aturi la diarrea.

jnqm ha dit...

manel, gràcies pel comentari
em sembla que el que proposa el llibre és que a tots els equips on s'hagi de crear hi hagi d'alguna manera aquests rols, però com deia a l'apunt diria que tothom pot exercir-ne uns quants... cadascú ha de saber on és millor.

lluís K, gràcies també de nou

tens raó que la paraula se sol usar sovint, com tantes altres, com qui diu "abracadabra" però també ho és que hi ha qui investiga i ajuda, com fan, per exemple, al CIDEM, gent com en Franc Ponti o el cas d'Infonomia i la manera com miren d'ajudar les empreses.

en tot cas, pel que fa a l'apunt, només volia resumir aquests rols per si a algú li semblava una manera interessant de pensar en quins papers adoptem. però fas bé de recordar-nos que hi ha molta comèdia i que hem d'estar atents.

tots aquest comentaris, d evegades més crítics i de vegades per subratllar un aspecte o matisar-ne un altre m'ajuden a entendre de quina manera un senzill bloc por contribuir a facilitar una petita conversa que ens pot anar bé a tots. cada comentari que apareix em sembla un regal. per mi i pels altres.

gràcies a tots.