12/7/08

Anotacions després d'ifest08

La innovació no és l'etiqueta preferida en aquest bloc. Però tinc un bon motiu per afegir-la a aquest apunt.

He tingut l’oportunitat d’assistir dos dies a ifest08, que organitza Infonomia, a l'Edifici Forum de Barcelona. Hi han acudit més de dues-centes persones que han pogut seguir mirades diferents sobre el canvi, des de posicions com la tecnologia, la medicina o l’estudi de les tradicions religioses.

Fer-ne un resum seria massa agosarat. Prefereixo compartir aquí unes quantes anotacions sobre el que m’ha cridat més l’atenció, amb els enllaços necessaris per facilitar l’accés.

Els inquiets i l’empresa

Durant les sessions hem vist fragments dels vídeos que es poden trobar íntegres a Infonomiatv.



Al segon bloc d’aquestes declaracions de Nigel Barlow hi he trobat una reflexió interessant sobre el paper de les persones més inquietes a les organitzacions. El dia abans, Matt Kingdon s’havia referit a la mateixa situació amb una imatge molt clara: un gran vaixell i una llanxa lleugera.

Hervé Lebret es preguntava per què a Europa hi ha menys emprenedors (amb dades sobre l’inici de grans empreses, el seu volum...). Unes quantes respostes són que els europeus som menys arriscats que nord-americans o asiàtics i que confiem menys en els joves. De retruc, o no, els joves també confien menys en ells mateixos.

He associat aquestes observacions a l'estat d'ànim d'una generació que Antoni Brey titllava de massa freda.

Innovació, millores, experiments...

A ifest08 també s’hi presenten projectes, creacions, prototipus, i més somnis que quimeres. La informació es troba a la xarxa però com que aquí hi aporto la mirada personal, en selecciono una mostra.

Orgànic

La combinació de tecnologia i disseny de moda en els vestits que reaccionen als gestos, una sorpresa de Joanna Berzowska.

Lúdic

Els jocs infantils de lalalab i la mascota pleo.

Social

Una ampolla que recicla aigua, potser més convincent que la manera com va ser presentada, i les comunitats autofinançades que Jean Claude Rodriguez-Ferrara explicava com si demà mateix fos possible canviar el sistema bancari o de les assegurances.

Promès

Els paisatges tridimensionsals a partir de fotos domèstiques que va presentar Alfred Astort i que potser seran d’accés a finals d’any.

També un aparell per substituir els intercanvis de targetes a les cites com aquesta, que encara ha de trobar mercat.

Inspiració i experiència

Infonomia ha reconvertit la seva cita de l'any en un acte amb més assistents i d’acord amb una xarxa europea d’empreses que tenen el focus en direccions molt semblants. Però conserva la vocació d’espai pels intercanvis i per la recerca del per què de les coses, una devoció especial pel coneixement.

Per això cada dia ha començat amb una ponència inspiradora. El primer matí el va obrir Hiroshi Tasaka i el segon Peter Watson.

El creador del Sophia Bank ens convidava a aprofitar les possibilitats tecnològiques per compartir una saviesa col·lectiva que ens hauria de permetre avançar com a espècie mentre que l’autor britànic demostrava que tot sovint hem fet més avenços que canvis però entre les novetats autèntiques no podia oblidar internet, aquest entorn que Astort ens recorda avui en una entrevista que tot just és a les beceroles.

Un altre estímul que ha de constar és la sessió que un equip d’Ideo va preparar per oferir un tast dels seus procediments. Hi vaig veure Àlex Castellarnau, amb una capacitat extraordinària de connexió amb tothom. Fa dos anys, l’havia vist, en un equip de Node, quan col·laborava amb Menno Marien per crear la Sinfonomia.

Podria millorar

Com que no ha de semblar un text patrocinat, perquè no ho és, se m'acut de comentar possibles millores en el terreny pràctic, una aportació dels "usuaris": si obsequies els assistents amb molts llibres i materials potser la bossa ha de ser més còmoda de carregar; la zona "electrificada" pels portàtils es podria ampliar molt; no hi hauria d'haver incidents tècnics, com els que va patir el so el primer dia.

En el terreny dels conceptes, diria que moltes persones trobaven a faltar oportunitats més potents de participar en la mateixa creació de la trobada, a més de les invitacions a indicar viatges recents en un mapa, suggerir una tipografia per l'esdeveniment i altres propostes que potser eren més ocurrents que brillants.

6 comentaris:

einestzara ha dit...

Ostres janquim! Aquest apunt ens ha donat una mica de feina enllaçant amunt i avall! Però no podem per menys que agrair la teva generosa dedicació recopilant informació per servir-nos-la en safata. He trobat especialment interessants els comentaris de Nigel Barlow (m'agradat l'etiqueta d' "inquiets", perquè l'adjectiu innovador ja fa temps que s'està utilitzant massa a la lleugera, amb això estic d'acord amb el Lluis K en el seu comentari al teu anterior apunt). I, és clar, com a "evangelitzador" que sóc de la matèria, m'ha semblat molt encoratjador que consideri la responsabilitat corporativa com un valor que s'haurà d'incorporar al "core business" de les organitzacions que vulguin tenir èxit en el futur.

jnqm ha dit...

gràcies einestzara per tornar a participar i per trobar útil el que proposo aquí

si els enllaços donen un xic de feina, és veritat, però també obren finestres. Un bloc sense enllaços em sembla més una declaració, una columna d'opinió...

gràcies!

Binot ha dit...

Vaig tenir ocasio d'assistir una estona al iFest, cosa que no havia fet mai. Em va fer una sensació curiosa: era com si es volgués tancar durant una estona en un potet de vidre l'essència d'això que ara forma part del discurs de molta gent, la innovació i la creativitat aplicada a les organitzacions, un esperit que, com va dir en Peter Watson, sempre hi ha sigut però que ara sembla que hem descobert de cop. Té el seu encat.
Slts

Lluís K. ha dit...

Interessantíssim, Janquim.
A la meva organització, Nigel Barlow, seria arraconat en algun despatxet, on molestés poc!
És inclús possible, que hagués patit una campanya de descredit d'algun fatxa sopla-p...., que veiés en ell un perill de canvi i modernitat.
Quines coses, oi?

jnqm ha dit...

binot i lluis k, gràcies de ser-hi i opinar una altra vegada. sí que tens raó, binot, de vegades en aquestes trobades sembla que es puguin concentrar essències d'actituds de més abast... però després els pots queden oberts i cadascú s'ho manega com pot allà on treballa.

Celebro lluis que el video t'hagi interessat. Saps què? En comptes de pensar que allà on ets seria arraconat, i si fas córrer el vídeo? Potser t'emportes més d'una sorpresa...

Gràcies a tots dos!

Lluís K. ha dit...

Vaig fer córrer, faig córrer i faré córrer l'essència del missatge de Barlow i no penso defallir.
Sorpresa? Lamentablement, cap!
El resultat, en començar, va ser dantesc pels meus interessos.
Seguirem insistint, però, sóc un cap quadrat i un idealista, jo... i un enamorat del paper que pot i ha de jugar la meva empresa en el marc d'un país que vol ser-ho!

nota: Potser son els aires del baix llobregat...