Periodisme ciutadà des de l’empresa pública

Alguna vegada he cregut d’interès mantenir converses escrites amb persones que n’acceptessin la seva difusió en aquest lloc. Em sembla una manera entenedora de traslladar als lectors una experiència concreta d’acció i les idees que l’han impulsada.

Avui hi torno, amb Karma Peiró, que és l’actual responsable de participació al 3cat24.cat. La primera qüestió és quasi obligada.

Com es combina la participació amb la informació? Més encara quan prové d'un equip de professionals d'una empresa pública...

La majoria de vegades la participació dels lectors està en sintonia amb l'actualitat. A la informació del 3cat24 s’hi afegeix la que aporten els ciutadans. Per exemple, quan hi han calamarsades o tempestes, la notícia sobre les previsions del temps pot anar acompanyada d'un vídeo que no hem fet nosaltres. El mateix passa quan cau un llampec o hi ha una rierada... En ocasions les imatges ens arriben abans que les d'agències o de TV3 i les aprofitem per posar a la portada i acompanyar la informació fins que disposem d’una altra imatge, quasi sempre de més qualitat.

Aquest matís sobre la qualitat és interessant. És un assumpte tècnic, de domini de les eines, o creus que té a veure amb una diferència essencial entre amateur i professional?

Quan passa això, és perquè la persona que ens envia imatges ha estat testimoni o viu a prop d'on ha passat el fet que és notícia: un incendi, un accident, un canvi brusc de temperatura. Les seves eines (càmeres de foto i vídeo domèstiques) tenen pitjor qualitat que les de Televisió de Catalunya, evidentment, però ens arriben abans.

Sovint es discuteix si la participació és un gest d'obertura o si la professió periodística renuncia a alguna cosa. Tothom espera dels mitjans que tinguin criteri però si tothom pot emetre notícies... Sembla que hem arribat a una cruïlla complicada. De què et sembla que es parla quan s’esmenta la ‘democratització del periodisme’?

Les tasques del periodista s'estan ampliant, o s'haurien d'ampliar. Ara no només hem d'assistir-hi a una roda de premsa sinó que hem de desenvolupar altres capacitats com escoltar més a la gent, saber recollir el seu material i aportar-hi un redactat periodístic.

Veig més els nostres usuaris com a informadors que com a periodistes. La nostra feina, com a periodistes, sempre serà comprovar la veracitat de la seva informació, contrastar-la i complementar-la amb noves fonts d'informació.

El que sí que és cert és que hi ha molta gent que és més experta que qualsevol periodista sobre una temàtica concreta. Amb la xarxa ho poden demostrar i escriure-ho i convertir-se en un lloc d'informació de referència. El periodista, una vegada més, ha d'ampliar el seu camp d'acció i endinsar-se a internet, saber localitzar a aquests experts, saber-s’hi comunicar amb ells i recomanar els seus llocs web si realment tenen uns criteris de qualitat en la informació que ofereixen.

Un bon periodista ja no en té prou amb l’agenda, necessita usar bé el seu lloc d’enllaços, les seves xarxes socials...

I el públic, què valora? La immediatesa sense filtre, l'elaboració o el "tallar i enganxar"? Podem parlar, així, del “públic", el públic digital, com si fos un tot?

El públic valora per sobre de tot la qualitat. Però això requereix una bona plantilla de periodistes, inversió per part del mitjà i temps per elaborar bona informació.

El públic de la xarxa i el que no hi circula tant vol el mateix. Per descomptat, també espera immediatesa, aquella que els mitjans tradicionals no sempre poden oferir. Però, al final, et reclamarà qualitat. L'11-S, tots vam seguir les imatges per televisió, però quan ja vam estar farts de mirar els avions que s'estampaven contra els gratacels vam córrer tots a la xarxa i vam remirar pàgines que ens diguessin més coses. Quines eren les webs que deien més coses? Aquelles personals que oferien llistes de noms i cognoms de gent que havia desaparegut. Els mitjans van trigar tres dies per oferir aquesta informació tan valuosa pels ciutadans. Es veu la diferència?

I al mateix temps no ens servien les anàlisis ràpides. Davant d'un fet tan urgent, tan rellevant, volíem opinions d'experts i estàvem disposats a esperar uns quants dies.

Ara tothom va a la cerca de les opinions del ciutadà. És com si de cop i volta la secció de Cartes al Director fos la més important del diari... A uns quants els pot semblar que hi ha una certa trampa, que una cosa és entendre que els nous mitjans acosten les persones i una altra és banalitzar la funció periodística. A més, si en una noticia hi ha centenars de comentaris d'un determinat caràcter, més que generar un espai de debat potser es construeixen grups d'afins. Què te'n sembla?

Davant d'informacions procedents d'agències, l’única diferència d'un diari digital i un altre és el què opinen els seus lectors. Això és un fet i no veig que es faci res per canviar-ho.

Ara, el que cada mitjà faci amb aquestes opinions també és molt significatiu. La gran majoria no fa res. Han obert les portes a fer comentaris a les notícies i no els validen prèviament. De manera, que qualsevol pot escriure insults o ofenses, es publiquen i després davant de queixes d'altres lectors o perquè algun redactor se n'ha adonat, es retiren, però sempre després. Crec que això fa perdre qualitat a l'opinió del lector. Al 3cat24, en canvi, llegim tots els comentaris, fet que retarda la seva publicació.

Però crec que es pot fer més per treballar amb aquesta opinió del lector: des de fer resums del que comenten fins a complementar les opinions tot aportant enllaços, redirigint el debat cap a la lectura d'algun document que es trobi a la xarxa o cap a blocs, webs oficials, vídeos, llistes de debat, etc.

És el que anomeno 'moderació activa'. Considero que pot augmentar molt la qualitat dels nostres comentaris també perquè la gent no només opinaria per queixar-se o per dir que ja està fart amb el govern, sinó que participaria per aprendre, perquè l'equip de moderació el guiés cap a altres llocs de la xarxa. No només llegiria aquella informació, que potser seria molt estandarditzada, sinó que aprendria de la sinèrgia amb altres lectors i de la moderació. El debat produït als comentaris de les notícies penso que s'enriquiria.

Quins són els objectius? Fins a on vols arribar i com has pensat fer-ho?

El més important per ara és que els usuaris del 3cat24 siguin conscients que hi poden dir la seva i que ho poden fer amb formats diferents: text, foto, àudio i vídeo. I també m’importa que s’adonin que al darrera d'un e-correu hi ha una persona a qui es poden dirigir, per qualsevol consulta. Aquest és un primer objectiu que ja hem assolit perquè la participació ha augmentat molt des del gener. Actualment tenim uns 5.400 lectors registrats dels quals la gran majoria han aportat algun contingut en aquests darrers sis mesos, moment en que es va obrir Elmeu3cat24. A la base de dades, s'han introduït 4.000 fets noticiables en diferents formats: foto, vídeo, text i àudio.

Un altre objectiu és trobar tots els mecanismes perquè la veu dels lectors tingui sortida als mitjans de la CCMA. Però això és més complicat perquè implica la coordinació amb altres equips. De moment, estem molt en contacte amb el Programa de TV3 Els matins i el Telenotícies Comarques, on s'han difós notícies aportades per nosaltres. També hi ha una estreta col·laboració amb l'espai El Temps. Els meteoròlegs ens passen fotos enviades per telespectadors que publiquem a Elmeu3cat24 amb un segell que diu 'Vist a TV3'. O nosaltres els enviem fotos rebudes que ells passen per la tele i diuen que han arribat a Elmeu3cat24.

Un tercer propòsit és implicar molt més la participació en la redacció de la informació. Que els ciutadans que denuncien un fet i nosaltres fer un seguiment parlant amb altres fonts relacionades i publicar la notícia a partir d'una queixa, una pregunta, una curiositat, etc. Estem entrant en la rutina de fer-ho cada cop més, com en aquest cas.

I també volem potenciar més l'ús de les eines web 2.0 i que serveixen per establir connexions, fer xarxes o comunitats. M’agradaria que els usuaris del nostre portal poguessin crear comunitats, donar a conèixer les seves webs personals, superar la barrera de l’anonimat. No es tracta tant de disposar d’una eina o d’una altra com de plantejar bé què volem fer. Els mitjans digitals que les han aplicat 'per què tocava', sense pensar-hi gaire, no han tingut èxit.

La teva carrera ha consistit en molts anys de periodisme digital, quan molts de nosaltres ni tan sols sabíem que això existís. Has donat classes a diverses universitats i has conegut l'experiència directa en una redacció. Siguem sincers, les redaccions digitals dels mitjans tradicionals tenen els mateixos recursos?

Els mitjans tradicionals, si volen sobreviure, han d'invertir en innovació i més personal a les seves redaccions digitals.

No és una cosa que digui jo com experta en res, és un missatge que es pot sentir molt clar. I invertir en innovar vol dir provar d'informar d'altra manera, arriscar-se, apostar per fer un periodisme de qualitat a la xarxa que és el que més manca. Dan Gillmor, autor del llibre We the Media i un dels impulsors de l'etiqueta 'periodisme ciutadà', va en aquesta línia també. M'ho va explicar l'any passat, quan treballava a La Vanguardia.es i el vaig entrevistar. Hi ha molta feina pendent encara, però sóc optimista.

***

No estic segur que tots els lectors estiguin d’acord amb els punts de vista que expressa Peiró. Sembla una posició força equilibrada, perquè no s’oblida de la possibilitat de connexió amb els ciutadans gràcies a les noves tecnologies però manté l'aposta per una especificitat pròpia de la professió periodística. Sospito que hi podria haver una certa controvèrsia segons la radicalitat d’altres visions.

Puc assegurar, això sí, que Karma Peiró es pren la seva missió amb molta serietat i rigor i molts lectors saben que està oberta a un diàleg molt sincer entre la redacció i la ciutadania.

Confio que aquesta conversa oberta aquí hagi sigut d'interès.

SI T’HA INTERESSAT:

Pots participar al Elmeu3cat24 i en altres experiències, com el bottup que impulsa Pau Llop.

Pots seguir el II Congrés de la Publicació Electrònica

Pots llegir les converses que he publicat amb Ferran Clavell, Jaume Masdeu, Francesc Escribano o Oleguer Sarsanedas.