Dues notícies i la truita de patates

Dues notícies...

Aquest bloc no sol dedicar comentaris a les notícies però n'hi ha dues que vull esmentar pel que em permetran afegir-hi. D'una banda, la justícia imposa restriccions a la utilització d'informació que un buscador acumula (Google tendrá que olvidar su pasado). D'una altra, el buscador que hi vol competir, ha de reorganitzar l'empresa i podria optar per acomiadaments massius. Vet-ho aquí, internet no és xauxa. Qui s'ho pensava? Gairebé ningú dels que hi viuen i treballen cada dia. Però sí que és encara una imatge que se'n dóna tot sovint.

La xarxa som tots

Internet no és la confirmació de la victòria definitiva del neoliberalisme (hi ha qui insisteix a fer-ho creure i això li atorga posicions de guru, però internet no és tampoc una terra exclusiva dels gurus) ni és tampoc l'instrument d'una revolució mundial de ja no se sap quina internacional.

A la xarxa no tot és gratis ni s'hi pot fer de tot. És clar que no. Perquè internet no és un altre món, no és un paradís virtual (encara que també hi ha qui insisteix a escampar aquesta idea, com si tingués pànic a l'ús natural de totes les seves possibilitats).

Ja n'havia parlat a partir d'una de les sessions a LeWeb3 de fa poques setmanes. Però aquestes informacions m'han fet venir ganes d'insistir-hi.

Si internet no és res d'això, quina gràcia té?

Dues mirades

Cadascú tindrà la seva opinió, i no en puc representar cap altra que la meva, però n'hem parlat amb unes quantes persones i la veritat és que coincidim força.

La gràcia de la web, si és que ho hem de dir així, és doble.

Des de la mirada utilitarista, ens dóna accés a tantes eines que permeten canviar de forma radical la nostra manera de treballar, de comunicar-nos, d'ocupar-nos del nostre lleure i en general de les nostres vides que seria neci no aprofitar-se'n i permetre que s'allargui més el temps dels pioners, l'era en què només uns avançats van entendre-ho i alguns van confondre aquesta posició amb un privilegi dirigista.

Des d'una perspectiva més àmplia, el que compta és que representa un canvi cultural d'abast global. La possibilitat de crear continguts i, per damunt de tot, perquè això primer és per força "més minoritari", la comprensió dels beneficis extraordinaris de compartir, modifiquen la nostra manera de veure el món, de saber què fem i de conèixer les altres persones.

Empresa, política... el món

Quan es parla de la política i internet és com si es parlés de la política i el telèfon o de la política i el target dels fanàtics de la truita de patates, poso per cas. El que és rellevant és que la política serà diferent perquè el canvi cultural ens permet actuar d'una altra manera. Deixem estar la truita de patates.

Quan es parla d'empresa i internet passa el mateix. Si es tracta només de calcular l'increment de la productivitat o les opcions de captació de talent o una operació de màrqueting per controlar millor els usuaris, tornem a estar amb la truita de patates. Que no, que és un canvi de debò.

Les organitzacions seran diferents i les seves relacions entre les persones també (ja ho comencen a ser). La relació dels ciutadans amb la mateixa noció de ciutadania se'n veurà afectada. No dic res de nou perquè no puc dir res que no hagi après. Si de cas ho puc dir a la meva manera, que és el que provo de fer.

I això no ho desmenteix que una empresa tingui problemes (a internet i a on sigui) ni que una altra sigui advertida sobre l'existència d'unes normes de convivència (a internet i a on sigui).

... i la truita

I que consti que m'agrada molt la truita de patates. Amb ceba.