Entrevista Total de Campanya a la Marató de la Comunicació

Una marató

La Marató de la Comunicació és un invent d’Antoni Gutiérrez-Rubí i Albert Medran que consisteix en la presentació ràpida i comunicativa de quinze idees renovadores. Es va fer per primer cop el gener de l’any 2009 i aquest dilluns hi va haver la segona edició.

El tema era la campanya electoral catalana i s’havia donat un assumpte concret a cada ponent, que estava obligat a tenir una idea nova i exposar-la en un màxim de tres minuts, amb algun suport visual.

Els organitzadors van ser tan agosarats que m’hi van convidar i jo vaig ser igual d'agosarat en acceptar-ho, tot i que només disposava de tres dies per rumiar-hi.

La sessió

La sessió va ser molt creativa i l’ambient era càlid i amistós, de manera que tot i la impressió que em feia de seguida em vaig adaptar a l’entorn. Ens han demanat a cadascun dels que hi vam participar que fem servir els blogs per explicar la proposta que vam fer i miro de complir l’encàrrec tot seguit.

N'hi ha un resum al blog de Sandra Bravo. Hi diu que no li va quedar clara la proposta que vaig presentar, atreta per les diapositives. O sigui que en comptes de penjar aquí una presentació que no s'entendria sense la meva "veu en off", provaré d'exposar amb paraules el que volia dir.

El tema

Em van donar com a matèria “l’última entrevista de campanya”.

Vaig intentar explicar la idea que havia tingut mentre feia transparent el procés per arribar-hi. Intentaré reproduir-ho més o menys.

L'inici

Dels tres termes de l’expressió, no podia canviar l’últim perquè “campanya” forma part del context imprescindible.

Per tant, vaig provar de donar la volta a la paraula primera: “última”.

No em servien “primera” ni “moltes” ni “única” i vaig provar amb “total”.

Per això vaig proposar de fer una “entrevista total de campanya”.

Descripció

Consisteix en un paquet de preguntes i respostes amb escenaris, actors i guions diferents (excepte la reiterada presència del candidat).

La idea és que un equip (amb caràcter periodístic) enregistri cada dia desenes de preguntes i respostes, llargues, breus o brevíssimes, com ara aquest diàleg: “Què, com anirà?”, pot preguntar un ciutadà que saluda el candidat a l’entrada d’un acte. “Guanyarem”, respon. O un fragment d’una conferència de premsa o una conversa amb un expert que es troba en un acte reduït o... Cada dia els candidats responen moltes vegades.

Paquet

Es tracta de tenir cada dia 5 unitats de “pregunta-resposta” i posar-les a l’abast de tothom. Vaig proposar YouTube perquè no se m’acudia una altra opció però en tot cas es tracta de servir-ho a una gran audiència.

Públic

Perquè el pas següent és repetir el mateix durant 14 dies de campanya. Això vol dir que s’han “penjat” a la xarxa 70 unitats de pregunta i resposta. El públic selecciona el que li interessa més i vaig suggerir que no fossin les més votades sinó les més vistes.

Els deu millors

Això proporciona a l’equip un “topten”. Les deu pregunta-resposta més interessants, que s’emeten totes de cop, ara en un sol clip com a última entrevista de campanya.

La proposta

Vet aquí l’entrevista total de campanya.

La principal subversió és que l'entrevista no la fa un mitjà sinó l'equip de campanya. Encara que vaig advertir que cal criteri periodístic i fugir de d'una temptació absurda que vaig representar amb la bandera de Corea del Nord.

Un altre detall que val la pena considerar és que es dóna a conèixer a internet i sense cap mitjà com a intermediari en l'emissió (cosa raonable perquè ja no són a la producció).

És "total" perquè dura tota la campanya, perquè és la base de l"última", perquè té preguntadors diversos i qüestions molt variades en escenaris diferents.

En fi, un joc, un entreteniment, que em va servir per fer anar el cervell una bona estona, per respondre a un repte estimulant i per compartir una hora i mitja del vespre amb mig centenar de persones.

Materials

S'han publicat llistes amb quasi tots els materials emprats en la sessió i de moment ja hi ha uns quants dels ponents que han exposat al seu blog la proposta que van fer: Xavier Peytibi (imatge), Ricard Espelt (jingles), Ana Polo (flashmobs).

També hi van participar (i potser aviat tindrem un apunt seu explicant-ho): Roger Fort (busos electorals), Marta Albes (rètols), Jaume Freixes (vestuari), Antoni Gutiérrez-Rubí (la parella), Trina Milan (escenaris), Juan Víctor IzquierdoFrancesca Parodi (miting de butxaca), Pau Canaleta (debat a sis), Imma Marín (jocs), Albert Medrán (jornada de reflexió) i Marc Elena Soler (el paper del partit Barça-Madrid) (merchandising).

Judici

Em va agradar molt el format. Va ser una experiència intensa i estimulant, un repte que va valdre la pena. Agraeixo als impulsors d'aquesta cursa contra rellotge (contra un timbre de recepció d'hotel que els moderadors premien quan tocava) l'oportunitat de ser-hi. Espero que els que hi van acudir ho trobessin tan interessant com els que vam poder-hi contribuir.