Més enllà del safareig: internet social

La capacitat social incorporada a internet és poderosa i va més enllà del safareig. Amb aquesta obvietat vaig acabar un article que pretenia exposar exemples d’aquesta asseveració. Potser va quedar una peça massa “panoràmica”, potser m’hauria hagut de centrar en un sol cas, aprofundir-hi més, i desar material per a més informacions. Però vaig creure que valia la pena intentar una “demostració” més àmplia.

Per això el text sobre l’ús de les TIC per part de les oenagés (m’adono que prefereixen ser anomenades “organitzacions no lucratives”, oenaeles, però he decidit combinar les dues expressions perquè la majoria dels usuaris tot just hem après a dir “flim” i ja aprendrem a dir-ne “penícula”) és fruit de dues converses de quasi dues hores, de diversos correus electrònics i d’una estona raonable de cerca.

Els últims dies han aparegut altres articles que trepitgen el mateix territori. He intentat explicar als lectors del mitjà on treballo que les tecnologies de la informació i la comunicació són recursos emprats en el treball amb persones discapacitades, permeten que campanyes singulars tinguin escala global. Per això té sentit que l’administració, d’acord amb entitats que saben on són, miri d’estendre el coneixement amb tanta proximitat com sigui possible.

És clar que aquests articles són una aportació minsa en un context dominat per l’última novetat sobre qualsevol giny singular, els canvis accelerats de les empreses per adquirir notorietat i tots els conflictes derivats de la novetat d’aquests hàbits. És poca cosa, però sospito que té sentit insistir-hi per contribuir a la percepció d'internet com alguna cosa més que una opció d’entreteniment o l’espai d’una competència una mica anguniosa.