Política i internet: amb els peus al bassal

Com que intento exposar casos reals de la utilització d’internet i observar de quina manera transforma l’entorn tenia sentit que també tingués interès en l’ús d’aquests recursos en la política.

Evolució de la mirada

Vaig tenir la sort de rebre la confiança de diverses persones i d’aquesta manera vaig obtenir unes quantes petites primícies. Vaig escriure unes quantes peces informatives que volien donar a conèixer com els partits polítics buscaven una altra manera de relacionar-se amb els ciutadans.

http://www.3cat24.cat/noticia/448005/ciencia/El-diputat-mes-actiu-a-Twitter-abandona-la-politica

http://www.3cat24.cat/noticia/487785/ciencia/CiU-llanca-una-xarxa-social-propia-i-forma-centenars-de-ciberactivistes

http://www.3cat24.cat/noticia/433425/politica/La-consulta-del-13-D-blinda-el-seu-programa-informatic-contra-possibles-atacs

http://www.3cat24.cat/noticia/779647/ciencia/El-PSC-llanca-un-video-musical-per-donar-suport-a-Montilla

http://www.3cat24.cat/noticia/750866/ciencia/ERC-obre-un-web-perque-els-ciutadans-aportin-idees-al-seu-programa-electoral

A mesura que ens acostàvem a la campanya electoral, vaig substituir aquestes informacions per un tipus d’article més interpretatiu, on comparava l’acció de forces polítiques diferents. Vaig aportar aquí una llista d'aquest seguiment.

Quan ja érem a tocar de la campanya, aquestes cròniques també van canviar i es van convertir en uns llistats que volien ser molt equilibrats, amb la menció dels partits en ordre de la seva representació parlamentària.

http://www.3cat24.cat/noticia/927126/ciencia/Creen-Electoralia-com-a-plataforma-per-analitzar-lopinio-electoral-dels-catalans

http://www.3cat24.cat/noticia/847386/ciencia/Els-partits-catalans-reactiven-la-seva-accio-a-internet-de-cara-al-28-N

http://www.3cat24.cat/noticia/856368/politica/Observadors-i-analistes-electorals-obren-espais-a-la-xarxa-per-comentar-la-campanya-del-28-N

http://www.3cat24.cat/noticia/884386/ciencia/La-convocatoria-deleccions-impulsa-la-campanya-digital-dels-partits-catalans

http://www.3cat24.cat/noticia/917946/ciencia/La-campanya-digital-guanya-pes-en-els-partits-catalans

http://www.3cat24.cat/noticia/779647/ciencia/El-PSC-llanca-un-video-musical-per-donar-suport-a-Montilla

No tenia cap instrucció per actuar així però entenia que qualsevol desequilibri en un mitjà públic podia posar en risc l’esforç de divulgació.

Sabia, perquè ja s’havia explicat, que quan comencés la campanya no podria fer cap altra peça sobre aquesta matèria. Totes les informacions de campanya apareixen en un bloc especial del 3cat24 i en general, em sembla, reprodueix les informacions de la tele i la ràdio que, com se sap, estan condicionades per les normes que ha aprovat el màxim organisme de la CCMA.

De manera que la meva contribució acabava amb els qüestionaris que vam fer a tots els partits amb representació parlamentària sobre la seva campanya digital. I no he pogut dir res sobre algunes accions com “el vídeo de l’orgasme” (PSC), “el fals noticiari” (CiU) o el “vídeojoc xenòfob” (PPC). La redacció se n’ha ocupat seguint les pautes que regeixen aquesta situació.

Amb internet s'accedeix a una actualització constant de la campanya, que té observadors que s'han ocupat de comentar-la amb encert i espais que apleguen tots els recursos i les anàlisis.

(Faig un parèntesi per demanar-me què hauria passat si uns il·luminats haguessin creat un vídeojoc en què es disparés contra la bandera espanyola. Només d’imaginar la reacció als mitjans de comunicació em vénen esgarrifances. La idea no és original, és clar, però de veritat que això és fer política? Això és explicar a les persones el teu programa de govern?)

Perspectiva escumosa

Aquesta distància silenciosa em dóna una certa perspectiva, després de posar el focus durant molts mesos en la manera com els partits entenen els canvis que internet proporciona. Si sóc sincer, tinc la sensació que es limiten a buscar notorietat sense pensar que la política es pot fer d’una altra manera. No em semblen convençuts de les possibilitats de participació que les noves tecnologies posen al nostre abast. No veig que creguin en la necessitat que els governs s’obrin de debò als seus propietaris legítims, la ciutadania.

És veritat que el PSC sap que hi ha una xarxa de bloguistes simpatitzants que despleguen la seva capacitat quan la situació ho reclama. També ho és que CiU ha innovat més que cap altra candidatura i que ha mirat de treure suc de la seva posició per demostrar un cert compromís. És veritat que ICV ha intentat transportar a internet la seva xarxa de suports i ho és que ERC ha volgut compartir accions de campanya, però l’excusa de la falta de recursos els ha mantingut massa allunyats d’un objectiu que haurien pogut tenir: representar una altra manera de creure en la política. El PP ha malbaratat les seves opcions, la seva manera d’entendre internet es basa massa en la idea que una campanya és com “el mur d’una xarxa social”. C’s han fet servir la seva capacitat d’enlluernar i han aprofitat un vídeo d’aparença agosarada per fer-se notar.

Molta escuma i poca substància. Aquesta és la conclusió provisional quan ja hem passat l’equador de la campanya. Era previsible.

L’avís públic

Ho havien advertit poc abans que el primer rètol de campanya fos desplegat un grup de consultors vinculats a la política i a l’administració. És un conjunt d'articles amb un manifest que han publicat als seus blogs. Uns quants dels que firmen el document que van fer públic són persones implicades de forma molt directa en aquesta campanya, de manera que les seves paraules adquireixen encara més valor.

Però la majoria de mitjans han obviat aquesta declaració. És cert que no és gens fàcil esmentar-ho en un mitjà no especialitzat, tot i que era possible almenys oferir l’enllaç, com vaig fer en una de les últimes cròniques.

El conjunt d’articles que firmen Edgar Rovira, Jorge Galindo, Carlos Guadián, Guillem López-Bonafont, Xavier Peytibí, José Rodríguez, Roger Senserrich i Albert Medran explica on som de debò i ens fa comprendre que els partits polítics catalans, pel que fa a internet, són tan poc agosarats com en la resta d’assumptes que tots esperem que comprenguin, sense gaire fortuna.

El rastre

N’hi haurà uns que guanyaran, uns altres que perderan (ja fa dies que vaig fer pública la “meva porra”) i uns altres que trigaran una mica a entendre si han perdut o han guanyat res. Però la política hi tornarà a perdre i tots els catalans també hi perdrem. És una llàstima, és clar, però no ens hauríem de desesperar.

Hi ha països on l’empresa i els creadors impulsen el canvi, hi ha ciutats i àrees on la innovació servirà per generar una altra economia i hi ha Estats que saben com és d’important que tinguem una bones infrastructures per a internet, un marc que garaneixi la neutralitat i la transparència i un entorn que afavoreixi la creació de nous serveis.

També hi ha persones que creuen que el que de debò s’ha de transformar és la manera com els ciutadans podem ser actius en la política, més enllà dels partits que viuen a la defensiva la demanda d’una democràcia millor.

Però nosaltres vivim en un altre món. El nostre país sosté debats peculiars, es disputa les engrunes en comptes de parar taula una altra vegada. El manifest sobre política i internet és un avís rotund que ens fa tocar de peus a terra i aquest gest és molt important, perquè és quan t’adones que anem descalços damunt d’un bassal de neu ja fosa, sense deixar cap rastre.