La conversa a Twitter: del sofà al carrer

No fa gaire comentava que Twitter ja se m’afigura com una font extraordinària. Uns quants dels adjectius que vaig triar voleiaven hores després pel mateix Twitter.

Els polítics

Aquests dies m’he ocupat de preparar unes peces informatives que aviat es podran veure i m’he adonat que els partits polítics que participen a la campanya que és a punt de començar volen atendre aquest canal amb més èmfasi que fa uns quants mesos, quan deixava la política José Antonio Donaire (perdó, @DonAire). El contrast entre la política catalana i l'espanyola és notable.

N’hi ha una altra prova, que avaluo parcialment. Ara ho explico.

Quatre eines d'anàlisi

Ara mateix ja hi ha almenys quatre eines que serveixen per analitzar la “conversa catalana a Twitter”, algunes amb caràcter experimental i altres amb vocació de continuïtat: Twit.cat, Tuiter.net, Umap.cat i Skolti.

En un article sobre l’observació de la política des d’internet, que ja vaig citar aquí per obrir una reflexió personal sobre el grau d’intermediació periodística, esmentava Skolti. És un experiment que té altres rèpliques orientades cap al mateix objectiu: l’estudi analític de la xarxa participada a temps real.

Mesos abans, havia pogut explicar l’aparició de Twit.cat. És un agregador d’usuaris registrats que des de fa poc ofereix més serveis i eines d’anàlisi.

Tuiter.net neix com una eina que es prova. La intenció dels seus creadors és anar més enllà de la cita electoral i dotar-la d’altres possibilitats.

I ahir vaig avançar l’arribada d’Umap, l’obra d’uns emprenedors bascos que indexen els missatges a Twitter en la seva llengua i que han decidit aprofitar les eleccions per donar-se a conèixer a Catalunya. M'asseguren que el seu sistema detecta la llengua dels missatges.

Per tant, hi ha un bon conjunt d’instruments per intentar obtenir alguna conclusió.

Incorporació natural

L’última vegada que em vaig veure amb la persona que m’informava sobre Twit.cat, li vaig fer una demostració senzilla. Amb una cerca a Google va veure que no m’havia limitat a parlar de la seva aparició. Havia incorporat l’eina a la pràctica real de la feina que faig.

En unes quantes informacions en què se’m demanava que observés això que anomeno “el planeta Mart” havia citat els resultats que em donava Twit.cat. De manera natural.

El meu repte és intentar fer el mateix amb el paquet que ara hi ha i molts altres observadors, treballin o no en un mitjà de comunicació, suposo que també ho faran. A les seus dels equips de campanya ja s’hi deuen haver posat: el "diari" de notícies d'Umap a partir dels enllaços és tan interessant com l'aproximació individual que proposa Tuiter.net.



Mirall borrós

Ara bé, hi ha una pega i la meva “carta als marcians” hi al·ludia.

Les eines basades en registres tenen molts problemes. Amb Voota o Socunvot, partits extremament minoritaris queden sobrerepresentats i es posa en eividència "la marcianitat".

Així, tot queda en l’anècdota o l’entreteniment, com ara la magnífica porra que proposen des de Beers&Politics. La visualització és estupenda i com a joc és excel·lent. Una porra és per jugar, ja ens en recordem, oi?



El que intento comentar és que Twit.cat no ha anat gaire més enllà dels dos mil registres. Tuiter.net avalua quasi nou mil comptes actius. Ignoro encara les dades dels altres “analitzadors de la conversa” però a Umap l'etiqueta més exitosa del darrer mes és #votaindependencia i no tinc la sensació que demà es proclami l'Estat de Catalunya.

És comprensible que el mirall encara reflecteixi les imatges de forma defectuosa.

Generalisme

En realitat, a Twitter té èxit el que ja té èxit. I això confirma que no és un món a part sinó part del món. La televisió generalista hi triomfa i el cas del programa El convidat és reconegut per moltes persones. La seva etiqueta crema quan s’emet.

Els més seguits són els tuitaires mediàtics. Al rànquing de Twit.cat, només Dolors Reig s’havia colat, gràcies a la seva tenacitat divulgadora, entre famosos de la pantalla i la gespa. I ja no hi és.

També hi ha un allau d’empreses i institucions que hi han aterrat. Marc Cortés manté el registre fonamental.

El canvi social

Ara falta que aquesta eina (o qualsevol que un dia la rellevi, tant me fa) respongui a temps real de forma útil i doni serveis pràctics, que connecti terraquis a més de servir per unir les antenes dels marcians.

En fi, Twitter és formidable i mantinc tots els adjectius que encara corren per l’atmosfera del planeta vermell, però podria ser molt més. Twitter o l’eina que hi hagi, el que compta és el que ofereix.

És una altra oportunitat. Però em temo que hi ha qui prefereix que l’ús d’aquests instruments socials no s’estengui perquè així se senten còmodes en un entorn amable, un sofà comunitari on trobar els amics de cada dia i comentar la jugada. Ja està bé. Cada bombolla és un tros de realitat. Ara vull saber quantes bombolles més hi ha, descobrir-les.

A uns quants marcians els agrada el sofà i la conversa. Em sembla molt bé. Però jo prefereixo observar si té efectes més amplis en la societat.

El sofà? El carrer. La conversa amable? La revolta.

Sí, exagero, és clar. Però oi que se m’ha entès?

Internet ha de servir perquè les persones tinguem oportunitats de viure d’una altra manera, per anar més enllà d’una llarga sobretaula mentre algú es baralla per les molles i algú altre s’encarrega de recordar que ja no queden més cadires.