23/1/11

Reorientació del blog: un mitjà personal de comunicació

Decisió

He decidit canviar l’orientació d’aquest blog. Ho anunciava a la postil·la l'apunt anterior.

No és el primer cop i potser no serà l’últim. No pretenc convertir el blog en protagonista del blog però trobo raonable oferir una explicació per a aquells lectors que segueixin amb més o menys freqüència aquest espai.


Periodisme


Els últims catorze mesos he enfocat el blog cap a l’ofici del periodisme. Em va semblar que tenia sentit compartir el que aprenia, exposar exemples concrets i fer una mena de contracrònica de la meva feina. Pel que m’han dit, es veu que aquest recorregut ha interessat alguns col·legues, observadors dels mitjans i fins i tot estudiants.

Ha sigut interessant, m’he sentit recompensat i espero haver sigut una mica útil. Però ja està.

Voldria passar de "comentar l'ofici del periodisme" a "practicar alguna mena de periodisme". Des d'aquí.


Etapa


Hi rumiava feia setmanes però me’n vaig adonar del tot fa uns quants dies, quan vaig participar en un taller per a periodistes. D’una banda, tenia una mica de vergonya, perquè els altres ponents tenen una formació tèorica sobre l’entorn digital de què no disposo. Genís Roca o Juan Varela es dediquen a això. Jo només podia explicar què faig, de quina manera escric articles i com em sembla que és una redacció digital. D’una altra, vaig comprendre que repetia tot el que he anat dient aquest any llarg.


A partir d’ara, només em repetiria. L’essencial ja ha estat dit. Aquí i als actes on se m’ha convidat a parlar (Catosfera, Penedesfera...).

No tinc ganes de tornar a parlar de l'ofici, de les fonts i de la meva relació personal amb els que m'informen, de la immediatesa, dels enllaços i el seu ús informatiu, de la gestió dels comentaris o de l'excés d'intermediació...

Sobretot perquè res no ha canviat gaire.

Els continguts que podia aportar ja hi són. He sintetitzat el meu procés de producció de continguts informatius. He fet propostes concretes. Si hi ha algú que encara hi té interès, tots els materials són aquí, accessibles.

Nou enfocament

I què faré?

Qui hagi llegit el blog els últims mesos haurà vist que també em plantejava un altre canvi important.

Fa catorze mesos que em dedico a la divulgació de casos reals de l’ús de les TIC. Però ja vaig dir que cada vegada té menys sentit aquest esforç i que el que de debò caldria és fer servir els recursos TIC per “fer informació”. I vaig anunciar que pretenia acarar més reptes. Seguir posant exemples de l’ús de les TIC serà menys rellevant a mesura que aquest ús es normalitzi.

Però no veig fàcil encetar aquest canvi, si més no ara mateix, al mitjà on treballo. Hi ha unes rutines establertes, l’encàrrec que vaig rebre no ha caducat i em fa l’efecte que no és el moment d’obrir cap meló.

Realisme

Algú em podria preguntar si no m’agradaria influir d’alguna manera o altra perquè les redaccions digitals s’acostin una mica a allò que em sembla que haurien de ser, si no podria incidir una mica perquè incorporin alguns aspectes dels que s’han comentat aquí.

La veritat és que no és aquest el context. No crec que tingui aquesta capacitat d’incidència, ni ara ni a curt termini ni a mig termini. De manera que més val que no fiqui el nas on no em toca.

Una solució

He trobat la solució en aquest blog. El que vull fer, ho faré aquí.

No em vull repetir comentant el rerebotiga de la meva feina, ja he ensenyat la cuina durant catroze mesos i pel que veig ha interessat unes quantes persones. Ho agraeixo.

A partir d’ara intentaré que aquest blog sigui un mitjà.

Un mitjà molt modest, un espai per explicar coses que m’interessen i per explicar-les amb els recursos de les TIC, però sense que les TIC s’emportin sempre el protagonisme. Assumptes potser menors però amb una mirada pròpia.

Uns quants assajos amb eines de gràfics dinàmics o l’apunt sobre Wikileaks ensenyen una mica la ruta que voldré seguir.

M'interessen la visualització de dades, els jocs informatius, la tendència cap a textos més llargs que un article i altres formats informatius. Encara que de moment m'hauré de sostenir molt en la paraula, perquè és on em sento més capaç.

Riscos

Ja sé que quan un blog o qualsevol altre espai de comunicació canvia els continguts, ni que sigui una mica, corre el risc de decebre i perdre lectors. Però potser també és una oportunitat per conèixer més persones.

Des d’ara, provaré d’aportar informació que m’interessi. I potser no m’interessi només a mi.

Què, com i qui

El blog va començar com una manera d’aprendre què passava amb les noves eines. M’ocupava aleshores d’impulsar un projecte de gestió del coneixement, i exposava al blog les accions que empreníem, el que anava bé i també el que no acabava de sortir com volíem. Compartia l'optimisme i intentava ser realista.

Després, em sembla que el blog va viure un parèntesi d’indefinició, fins que, en aterrar a una redacció digital, vaig reorientar-lo cap al periodisme viscut. He compartit l'experiència de sentir-me un corresponsal al planeta Mart i fins i tot vaig escriure una "carta als marcians".

He explicat “com informava”. Ara provaré d’informar.

El “com” ha de formar part del “què”.

I el “qui” potser hauria de ser menys visible.

Gràcies a tothom que ha arribat fins a aquí.

7 comentaris:

Albert ha dit...

No acabo d'entendre els motius del canvi, però estic segur que seguiràs donant-me motius per llegir-te. Sort!

tona pou ha dit...

Uff! Just acabava de trescar pel teu blog i he hagut de fer un scroll tremendo amb la bb fins arribar al final de la pàgina on he trobat la descripció (o quelcom tipus descripció) de janquim.
M'ha agradat trobar-me diferents texts amb les dates, i ara, aquesta actualizació, que serà un text supós amb una nova data.
Els blogs són vius perquè nosaltres som vius. Canviam, aprenem, creixem... si ho feim mitjançant coneixement online aquests canvis han de ser, de precís, més ràpids, i es reflexen en els continguts. I, també pot passar, ens avorrim de nosaltres mateixos.

Amos, que els canvis de tema són tan necessaris com els canvis d'estació, com els talls de cabells o com les brusques que ens peguen d'escoltar un o altre tipus de música. El que més mola és que queda tot a un mateix lloc.

Bitàcores en deien abans, no? Quaderns de viatge... Pos eso...

jnqm ha dit...

Gràcies als dos pels ànims

Albert el motiu és que seguir comentant "la cuina" de la meva feina seria repetitiu.

I voldria publicar INFORMACIÓ en comptes de parlar de la informació.

Això és tot

Potyser no hauria hagut de dir res però sempre he volgut advertir els lectors de les orientacions del blog

NO ES NOTARÀ GAIRE, excepte que hi haurà menys (o cap) referència tipus "backoffice"...

Josep Nieto Trullàs ha dit...

Benvolgut,

entenc els teus motius i et desitjo molta sort en aquesta nova etapa. Les teves reflions sobre la feina periodística crec que ja són un clàssic per a molts de nosaltres. Gràceis per haver obert camí i haver tingut la generositat d'explicar-ho sense manies i sense falses vergonyes.

genisroca ha dit...

Tinc enveja sana del teu blog: diferents etapes, i sempre totes interessants.
Hi conflueixen dues coses ben escadosseres avui dia: d'una banda algú que sap escriure i comunicar, i de l'altra, algú que viu intensament els diferents reptes professionals i les diferents etapes que li toca viure.
I aquestes dues coses tenen un sol fet en comú: l'algú que les protagonitza.

No és el blog qui canvia.
És en Janquim.
Algú que sap comunicar el que viu, i que viu intensament els moments que li toca viure.
Que el teu blog canvïi demostra que tu també canvies. I això no tothom pot dir-ho: vivim temps de canvis, i són molts els que queden clavats, immobilitzats, esturats.

Gràcies per deixar-nos viure en primera persona el teu moviment. I enhorabona per moure't.

Una abraçada,

jnqm ha dit...

Josep i Genís, moltes gràcies per entendre tan bé exactament els motius i els objectius.

I sí, es tracta d'ararar coses noves perquè repetir-se a més d'avorrit impedeix aprendre i sense aprendre, la veritat, de què es tractaria?

L'etapa d'ara és complicada, voler ser un mitjà, modest però un mitjà, minoritari però un mitjà, és una idea que potser no tothom accepti i que pot semblar pretensiosa. No ho és, es tracta d'intentar fer realitat això que tothom va dient sobre les marques personals i la informació i tota la pesca... I si en comptes d'anar predicant ho fem amb l'exemple? Aquesta és la idea. A veure. Gràcies per ser per aquí.

dominate seo ha dit...

Please inform me it labored right? I dont want to sumit it once more if i should not have to! Either the weblog glitced out or i am an idiot, the second option doesnt shock me lol. thanks for an amazing blog! Anyway, in my language, there are usually not a lot good supply like this.