20/1/11

Un cas a Quora: blogs africans i tecnologia

El dubte

He vist un “tuit” de @DonAire que planteja dubtes sobre la utilitat de Quora. A mi em passa el mateix tot sovint. Són dubtes raonables. Apareixen tantes oportunitats que sempre correm el risc de caure en algun parany, no saps mai si res val la pena sense provar-ho i això exigeix temps i després de tot, potser al cap d’uns quants mesos la teva opinió ja no és vàlida perquè tot ha canviat...

L’experiència

Jo també vaig tenir una pila de dubtes quan llançava el primer "tuit" i el professor gironí de turisme admet que també va patir aquesta síndrome, i això que ell va arribar a ser “el diputat tuitaire” (
http://www.3cat24.cat/noticia/448005/ciencia/El-diputat-mes-actiu-a-Twitter-abandona-la-politica), abans que l’ús d’aquest servei de missatges breus i converses àgils s’estengués amb més normalitat en la política institucional catalana.

El canvi

Potser m’equivoco i potser pel juny ho veuré d’una altra manera, però de moment sóc a Quora amb ganes d'entendre'n els avantatges. Hi ha qüestions molt ben plantejades que obtenen respostes fiables i que val la pena fer servir i compartir. En posaré un exemple tot seguit, però abans voldria comentar un aspecte que m’ha cridat molt l’atenció.

Les normes

A Quora, com a tants llocs, hi ha unes normes. Són força clares. Es tracta de formular preguntes interessants i de respondre si pots amb dades, enllaços i més enllà de l’opinió. I si s’emet una opinió, s’ha de fonamentar.

La inadaptació

Els usuaris internacionals s’adapten a aquest ús però tinc la sensació -i em disculpo d’entrada si m’equivoco- que els usuaris espanyols (catalans inclosos) no acaben de creure que un espai tingui unes normes.

Hi ha diàlegs oberts que no són preguntes, moltes queixes sobre l’idioma anglès com a llengua oficial del lloc i converses que no tenen res a veure amb Quora i que podrien tenir lloc ben tranquil·lament al Facebook i al Twitter. Com si fos el mateix. I no ho és.
Entenc que no ho vol ser.

Em sorprèn aquesta indisciplina, sobretot perquè l’actitud és un missatge i aquesta sensació -si fos certa- també arribaria als altres usuaris, per confirmar els pitjors tòpics. Per sort, hi ha persones que fan el que cal, com ara el professor Ramon Salaverría.


La font

He dit que és una font útil i que en posaria un exemple. Només un, segur que en els propers mesos tindré altres oportunitats de fer-ho evident (en això confio).

L'e
xemple

Vaig veure una pregunta que demanava quins són els blogs africans sobre tecnologia que val més la pena d’atendre.
La resposta citava un blog escrit des d’Accra per Ethan Zuckerman. I ell, en contraresposta, va proposar aquesta llista.


Afrigadget.com - founded by Erik Hersman of Ushahidi, but includes lots of contributors. More focused on low/approtech, but fascinating, and very much worth a read.


The Ushahidi crew, in general, has some great tech blogs. (And if you're not following their project - ushahidi.com - you're missing one of the most exciting African tech projects around).


- Juliana Rotich is Afromusing.

- Erik Hersman is White African
.
- Ory Okolloh is Kenyan Pundit, more political/policy than straight tech, but she just took over as Google's Africa policy lead
.
- David Kobia is DKFactor.

- Daudi Were - Mental Acrobatics - is wicked smart and deeply involved with the Kenyan geek/random hacks of kindness community.

- Moving out of East Africa: WebAddicts is a great South African tech blog - , and the author links to several other strong ZA tech blogs.
- David Ajao, a Nigerian internet entrepreneur in Ghana, is worth your time.

- Not all the best stuff is on blogs. Egghead Odewale's Twitter feed from Nigeria is consistently excellent.

La voluntat

És només un exemple, d’acord. Potser hauria pogut esbrinar més coses sobre aquesta mateixa qüestió d’una altra manera, però aquesta em sembla fiable i ràpida.

I sospito que si sé seguir els assumptes que m’interessen i aprenc a participar tard o d’hora podré aprofitar millor les possibilitats que Quora ens proposa.

La predicció

El que volia dir és que estic segur que ben aviat José Antonio Donaire s’haurà enganxat a qüestions com "turisme" i "e-turisme" i hi participarà, aportant tot el que sap i aprèn, com fa sempre. I molts usuaris n'estarem pendents.



3 comentaris:

Gabriel Jaraba ha dit...

Quora em sembla una eina força interessant, i de moment vaig explorant-la. Té molt potencial per ser font, i si més no, ja pot ser una talaia per ensumar tendències o potencials. A mi també em sorprén la indisciplina i la rebequeria de poder intervenir-hi en castellà, en persones que haurien d'estar fetes a utilitzar l'anglès com a eina de comunicació científica; Quora no és la Wikipedia.

tona pou ha dit...

quora m'agrada, sobretot, perquè hi ha una despersonalització dels participants a la xarxa. M'acsplicu: segueixes els temes que t'interessen, independentment de les persones que hi participin. Interessa el contingut i la qualitat del contingut, però seguir, al meu cas, totes les intervencions d'una animeta determinaada que aporta continguts de qualitat a ux, no implica que m'interessi el que escriu sobre petit point, que pot ser també interessantíssim però no va amb jo.
A la cosa aquesta de que les xarxes socials es mesuren en folouers i amics, que n'hi hagi una que dona rellevància al contingut, m'agrada.
I no entenc tampoc el problema amb la llengua. No entenc les restriccions, perquè mira tu que com més llengües hi ha més ric és el diàleg, però és el que volenn i així ho tenen.

de totes formes, reconec, que m'agrada moooolt quora, tan caparruda amb aquestes restriccions i aquest format perquè em recorda tremendament a La Nit dels Ignorats quan el conduia Carles Cuní, que m'encantava per la cosa de les preguntes i respostes estrictes. Ni opinions ni queixes. Preguntes, i respostes. I allà estava Carles perquè el personal no sortís del solc.
Mola.

jnqm ha dit...

gràcies gabriel i tona per comentar-ho aqui

si, a mi també m'interessa aixo de seguir "temes" i no persones, o en tot cas, a més de perosones

çsobre la llengua, no he entrat a debatre si està bé o no el que dic és quan vas a un lloc on hi ha unes normes...o t'adaptes o fas la revolució o te'n vas, no?

en aquest cas, opto per adaptar-me---