31/3/10

Xarxes complexes i entrevistes de dues versions

Diumenge passat vaig llegir aquest llibre de Ricard Solé, que em va semblar molt interessant. No intentaré fer-ne aquí un resum però sí que puc apuntar de forma breu per què em sembla que val la pena endinsar-se en les seves pàgines.

Solé exposa la idea que les xarxes complexes tenen una morfologia detectable, classificable i comparable. D’aquesta manera, ens guia per un viatge fascinant a través de matèries molt variades fins que comprenem que les xarxes són xarxes, tant és que parlem d’un ecosistema (ecologia), de l’univers (física astronòmica), del genoma (biologia genètica), del cervell (neurologia), del llenguatge (lingüística), de les epidèmies (biologia), dels virus digitals (informàtica) o de les xarxes socials.

Fins i tot l’economia es pot observar des d’aquesta mirada. Les xarxes tenen trets comuns, tot i les seves diferències. I es comporten en alguns aspectes de manera molt semblant.

Nocions comunes

Hi ha nocions que val la pena tenir en compte, com ara la idea que després d’un llindar determinat, els canvis en una xarxa deixen de ser suaus per adquirir una velocitat vertiginosa (aplicable per exemple a qüestions cabdals com l’escalfament del planeta o les pandèmies).

O com ara la visió sobre la capacitat de resistència del sistema a partir de la modulació (disposar de més nodes secundaris a part dels centrals, per garantir la supervivència, aplicable a les xarxes elèctriques, que fa pocs dies han fallat perquè la xarxa no és l’adequada).

O com ara la comprovació que en determinats tipus de xarxa (molt estesos), sempre hi ha uns quants connectors principals que si “cauen” tomben el castell de naips (com per exemple un ecosistema: les formigues o els grans carnívors són molt més rellevants que altres espècies).

Periodistes i mitjans

És un llibre molt interessant d’un expert d’aquests que solen passar desapercebuts. Per sort, hi ha periodistes atents que hi ha parlat i que ens ofereixen la seva conversa. Això és el que ha fet per exemple Karma Peiró, que el va entrevistar per al 3cat24.

En aquest mitjà, l'espai disponible és limitat. Per això, la periodista ha trobat una solució enginyosa.

Al 3cat24 hi ha l'entrevista en versió "reduïda". I al seu blog personal hi ha posat la versió "llarga". D'aquesta manera queda clara aquesta tendència que situa el periodista com a protagonista de la seva comunicació, més enllà del mitjà on treballi.

Més promoció

Solé té un estil narratiu que fa atractiva la seva exposició, amb històries personals esfereïdores i anècdotes sucoses. I a sobre és l’autor de la majoria dels gràfics i, fins i tot, d’uns quants dibuixos al natural. És una llàstima que l’editor no hagi volgut donar més sortida a aquest volum, publicat l’any passat i que em fa venir ganes d’esperar el seu pròxim llibre.

Com que ha participat no fa gaire en un acte al CCCB, aquest espai cultural també ofereix una entrevista, que mostren en un vídeo.

30/3/10

Entrepans d'alumini, impressores sense plom, doneu-nos la TDT d'avui

Des d’aquest migdia l’apagada analògica ja és un fet. Una tecnologia en substitueix una altra.

El relleu no és natural sinó que té l’impuls de l’administració. Tots els descreguts que sostenen que el mercat es regula sol, sense que hi faci falta cap intervenció moderadora (després d’aquesta crisi les veus més radicals ja no parlen amb tanta arrogància) tenen una altra prova que si bé és veritat que les lleis del temps condueixen aquests canvis també ho és que de tant en tant fa falta un impuls decidit.

Algú creu que el mercat petrolier, pel seu compte, avançaria en el disseny de vehicles elèctrics, sense incentius i empenta pública?

Quan es produeixen aquestes substitucions d’abast ampli, amb suport legal, sol haver-hi queixes però a mig termini els ciutadans tendim a fer les assumpcions correctores.

Quan l’euro va entrar en vigor, el dia 1 de gener de l’any 2002 (abans d’ahir), ens va semblar que no ens hi acostumaríem mai però ara no ens recordem gaire de la pesseta.

Els últims sense plom

Quan la gasolina sense plom va substituir l’altra gasolina, la vermella, (una altra imposició pública, davant les proves científiques sobre els danys a la salut que provocava la utilització del plom per millorar l’octanatge) també hi va haver un cert debat i se solien destacar més els inconvenients d’un canvi que els avantatges d’allò nou en relació a allò vell.

Espanya, Itàlia i Grècia van tancar el procés el 2002, dos anys després que la resta de països europeus, i van demostrar d’aquesta manera que l’estil llatí sempre necessita moratòries. Per mandra? Per falta de rigor? Per desídia?

Aquesta vegada, almenys, no som a la cua. Aquest dimecres, el país de Gal·les farà la seva apagada analògica i serà el primer territori britànic que assoleix l’objectiu.

En tot cas, es tracta d’una substitució simple. Un model tecnològic de transmissió del senyal en relleva un altre. Però el model segueix igual. Després de tot, la TDT és televisió digital, sí, però també és terrestre. Com la que ja teníem.

El paper resisteix

Hi ha canvis més sofisticats.

Canviar el paper pels bits serà una mica més difícil. Encara hi ha molts ciutadans que de debò creuen que el paper té mil avantatges. En realitat, són una immensa majoria. Ho dic en tercera persona perquè no me'n sento part, a mi ja em sembla que defensar el paper és el mateix que si avui insistíssim en la utilitat del papirus o com si algú volgués que el transport públic es basés en la força animal.

És clar que seguirem consumint amb plaer el llibre vell, la peça de bibliòfil. I per Sant Medir, al barri de la meva infantesa, els cavalls surten al carrer. Però els altres dies, per sort, ens movem amb el metro, oi?

Fa pocs dies, a casa vam comprar una impressora, una multifunció d’aquestes. L’altra s’havia mort.

Va ser aleshores quan em vaig adonar que fa anys que no la faig servir gairebé mai. Només els alumnes en edat escolar la necessiten i em pregunto per què en comptes de demanar-los que portin els treballs impresos no els proposen que els portin en un d’aquests ginys d’emmagatzemament. No ho entenc.

L'entrepà i els treballs escolars

A la mateixa escola on els demanen còpies impreses exigeixen als pares que els nens portin l’esmorzar sense paper d’alumini, obligació que complim sense rondinar, al contrari, il·lusionats de poder contribuir (tot i no acabar-ho d'entendre). Però, per quina raó el paper sí que es pot malgastar?

M’adono també que a la feina veig molts companys que imprimeixen els teletips. Amb aquesta impressora que he fotografiat. I no ho entenc.

Quan vaig començar a escriure de periodista ens passaven els teletips amb paper fi d’aquell i el nostre somni era tenir-los en un ordinador (en realitat, començàvem a tenir els primers ordinadors).

Per què tenim impressora a la redacció si no hem de fer treballs escolars? La podríem embolicar amb paper d'alumini.

28/3/10

Janquim al mòbil: una demo per aprendre


La imatge mostra una demo d'aplicació per a mòbil amb "continguts janquim". No publicaré l'aplicació perquè té un cost que no vull assumir i també perquè no em sembla que el que provo de compartir a la xarxa tingui prou interès com per fer un altre pas comunicatiu.

Si és així, per què he fet la demo?

Per unes quantes raons que diria que sí que té sentit exposar aquí.

Per aprendre més bé la diferència entre una app nativa i una altra basada en el web

Els serveis públics que ofereixen només aplicacions via web limiten el seu servei. Està bé adaptar-lo a la visualització de mòbil però val la pena anar més enllà i concebre'l per a usuaris mòbils (els usuaris, no tan sols l'aparell).

Una aplicació web, després de tot, és una adaptació del web al format del mòbil. S'ha de fer servir llenguatge de programació però ja hi ha "kits" que ho posen més fàcil, com per exemple aquest (entre altres clients, l'han fet servir entitats amb pressupost i capacitat de relacions com els propietaris de la marca Tintin).

Per comprendre les limitacions

Aquest servei d'AppMakr només proporciona ara com ara l'opció d'una aplicació basada en l'agregació de continguts on t'hi pots subscriure (feed). És una oferta que sobretot pot satisfer petites empreses que volen tenir més presència. També agrada a professionals de la comunicació amb molts seguidors arreu del món, com Guy Kawasaky, i han trobat que era suficient per distribuir els seus continguts.

Per reflexionar sobre els costos de la presència a internet

Per a mi el preu és desmesurat, però no ho és per a empreses i no ho hauria de ser per al sector públic quan es tracta de serveis que de debò valgui la pena traslladar al mòbil. És clar que l'expressió "valdre la pena" és del tot subjectiva.

De debò que val la pena el cost que sí que assumeixo per tenir un domini i allotjar-hi un web d'autoconstrucció? (En tot cas, fer anar iWeb i Fetch també em va servir per aprendre moltes coses i, com sempre, per confirmar les meves limitacions).

Per provar una de les eines que ofereixen aquest resultat

N'hi ha moltes. Des de les que reben la teva idea i l'elaboren fins als que permeten una ràpida creació online, com el servei que he provat. De moment són solucions amb costos elevats per a l'ego personal però tinc la sensaciò que a partir d'ara el preu baixarà.

També he vist que hi haurà la possibilitat de crear apps més sofisticades amb un procediment semblant al dels blogs, que ens ha permès crear un mitjà a persones que no ternim coneixements llenguatges de programació gràcies a una idea tan simple com formidable: el que veus a la pantalla és el que hi ha (WYSIWYG).

Les últimes novetats s'han presentat fa pocs dies a Califòrnia i han merescut comentaris en mitjans especialitzats que anticipen un ús més ampli d'aquests serveis.

Si de veritat aquests serveis s'estenen, la creació d'aplicacions es podria "democratitzar", i faig servir aquest verb amb el significat que expressa quan ens referim a la universalització de l'accés a eines que permeten participar de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Molt aviat (abril) hi haurà disponibles serveis per obtenir una aplicació amb costos molt baixos (aplicacions web, això sí) i opció a costos més elevats (per a les aplicacions natives).

Per entendre més bé aquesta oferta que s'adreça a empreses i altres organitzacions però també a les persones

És un sector que no pot fer gaire que s'ha posat a caminar. No fa més de dos anys que és possible crear aplicacions i incorporar-les als magatzems de venda d'Apple, per exemple. Però sembla que hi hagi molta activitat.

Segur que també hi ha empreses catalanes i espanyoles que s'hi dediquen. Qui són? Les hauria de conèixer (se suposa que faig de periodista, oi?), hauria de saber quins clients tenen, observar si el país ha parat atenció a aquest paisatge, comprovar si té incidència econòmica, si les aplicacions donen feina i servei.

Seria una llàstima que, ara que sembla clar que els mòbils són l'eina dels pròxims anys, també aquí siguem dependents, anem a remolc i no ens atrevim a innovar.

Si comprovés que el mercat té escletxes, qui sap, encara em podria passar pel cap una mala idea. Però estic convençut que ja hi ha equips que hi treballen, el que passa és que no els conec perquè encara no els sabut buscar prou bé (en realitat, de moment m'he aturat a observar l'oferta que parla en anglès).

Per reflexionar sobre els continguts propis


Quan t'aboques a una aplicació basada en continguts propis és una oportunitat per repensar què fas. De tota la comunicació que poses a internet, quina creus que de debò val la pena que sigui agregada en una aplicació?


També t'ajuda a entendre que el que ofereixes no és gaire útil. De seguida t'exclames: i qui voldrà una aplicació per veure els teus continguts?

Però potser fa uns quants anys m'hauria preguntat: i qui voldrà llegir un blog on comparteixo el que aprenc?

A més, és útil per controlar detalls que no solen merèixer gaire estona, almenys per algú que no es dedica al disseny ni al màrqueting. Coses com ara: Com seria la icona? Tinc un color corporatiu i una tipografia corporativa?

Si t'hi poses, amplies el qüestionari: Cadascuna de les meves aportacions a la xarxa és complementària de les altres? Estic construint un contingut coherent o només sumo activitats diverses? (és això segon, per descomptat).

Per curiositat

També, és clar, he actuat empès per l'ego. Per la tafaneria de veure "com quedaria" una aplicació basada en la subscripció als meus continguts. Per saber com seria el que no és. I per saber millor com sóc, perquè acarar una demo com aquesta és un exercici interessant que t'ajuda a entendre't millor.

Si algú més té curiositat pot visitar la demo de la "app janquim", aquesta aplicació que no existirà. N'hi ha prou de clicar-hi al damunt i després es pot fer funcionar. Sense mòbil i sense dits. Amb el cursor damunt d'un simulador.

Qualsevol opinió serà un bon final del procés: el "test" de les persones que alguna vegada s'han interessat pels continguts que exposo.

22/3/10

Per què envies una foto de neu a un mitjà si el mitjà ets tu?

Fa pocs minuts he escrit una peça, per al 3cat24, sobre l'informe que el Consell de la Informació ha presentat aquest migdia per tractar dels comentaris que els usuaris dels mitjans digitals deixen a les notícies.

Fa pocs dies ja havia parlat aquí dels comentaris i vaig apuntar una proposta de millora, que no ha provocat cap reacció, ni al mitjà on treballo ni entre els lectors d'aquest blog. Intueixo que no era prou interessant.

Hi torno ara perquè hi ha un aspecte de l'informe que no he aconseguit introduir a la peá informativa (per raons d'espai i també perquè tota la peça s'orientava cap a l'assumpte dels comentaris) però que em sembla que mereix una mica d'atenció.

Els autors de l'estudi han estat molt crítics amb el fet que a tots els mitjans que ells han observat hi ha una norma de cessió que fa que els usuaris que envien materials informatius es vegin obligats a renunciar als drets a favor del mitjà que ho publica.

Allau de neu

Es tracta de fotografies i vídeos, sobretot, que els usuaris envien quan creuen que poden interessar altres ciutadans. En ocasions especials com el dia de la nevada, aquesta participació esdevé un allau molt complicat de gestionar (al 3cat24 es van rebre milers d'imatges, que calia verificar i validar d'una en una).


El que em pregunto és per quina raó algú envia una fotografia a un mitjà de comunicació, accepta perdre'n els drets i fer cessió del seu material.

Cadascú fa un mitjà


Seria molt més simple (les eines ho permeten) publicar la seva imatge a qualsevol xarxa social o a qualsevol dels llocs dedicats a compartir imatges.

D'aquesta manera la imatge arribaria igualment a molta gent (i ells decidirien a qui envien l'enllaç) i a més en conservarien els drets (o, en tot cas, podrien fer servir algun sistema de llicència com ara Creative Commons).


Però, tot i que les TIC ens doten d'aquestes possibilitats per comunicar el que ens vingui de gust, molts ciutadans prefereixen enviar-ho a un mitjà. Per què?

Segurament perquè atribueixen als mitjans un prestigi que els sembla que ells mateixos no tenen (és obvi que és una atribució exagerada), o perquè creuen que així ho veurà més gent (però algú creu que un usuari mirarà milers d'imatges?).

És molt estrany que mentre internet ens dóna eines per esdevenir comunicadors, elegim un intermediari. Potser perquè en realitat no es tracta de compartir una imatge sinó d'obtenir una recompensa basada en el fet que un mitjà de comunicació ens atorgui un espai.


O és una qüestió d'ego i ens fa l'efecte que "sortir en un mitjà" és una mena de premi?


Potser no ho sé veure amb prou netedat perquè jo ja tinc accés a un mitjà, pel fet de treballar-hi, però seré sincer: si tinc una fotografia que vull compartir, d'una nevada o del que sigui, no buscaré un mitjà que em faci de pont i miraré de compartir el que vulgui de forma directa.

Però milers d'usuaris no ho veuen igual i estan disposats a perdre els drets a canvi de sentir-se reconeguts per un mitjà.

Provisionalitat

Tinc la sensació que això és una situació transitòria. I que a mesura que l'ús d'internet s'universalitzi, els ciutadans aniran veient que no necessiten un intermediari. I aleshores, què en farem de la idea de participació? Ho hauré de preguntar a la Karma Peiró, responsable de Participació al 3cat24 i periodista experta que segur que m'ho sabrà respondre.


Però mentre no li envio aquesta qüestió, em pregunto què en pensem tots plegats. Enviaríeu una fotografia d'un ninot de neu a un mitjà de comunicació i cediríeu els vostres drets o la publicaríeu pel vostre compte?

Estic molt despistat o apunto cap a la direcció adequada?

Són preguntes absurdes o tenen algun sentit?

19/3/10

El jardí del pare s'estén a internet

No tinc costum de tractar aquí qüestions personals però avui em sembla que tinc una bona justificació per escapar-me d'aquesta norma no escrita: el meu pare ha obert un blog.

No fa gaires setmanes que ha fet 75 anys però aquesta dada no hauria d'enganyar ningú. Va ser el primer de la família a fer servir internet i, de fet, les primeres vegades que vaig navegar (recordo aquella bola del món de Netscape), abans de tenir-hi accés personal, va ser a casa seva. També va ser el primer a fer compres, sobretot de llibres i sobretot a Amazon però també a d'altres webs.

Vull dir amb això que no ha estat mai al marge d'internet, tot al contrari, i em sembla que té el costum de participar en uns quants fòrums on es debaten qüestions que li interessen.

Però encara no s'havia adreçat de forma pública a la xarxa i ara ho fa amb un blog que m'agrada molt, perquè hi explica el que veu al seu jardí, en una població del Vallès.

Tot i la seva formació en llengües semítiques i la seva tasca en el sector editorial, fins que es va jubilar, ha sigut sempre un naturalista apassionat i ara, en comptes d'enviar-nos a una selva espessa ens acosta a un jardí domèstic on, com demostra, la vida animal hi és molt més rica que no sospitem.


Quan jo devia tenir deu o onze anys, recordo que un dia em va demostrar que en un metre quadrat de jardí (en una casa on estiuejàvem, a Sant Feliu de Codines) hi havia centenars d'exemplars de desenes d'espècies diferents. A primer cop d'ull no s'hi veia res però quan ens vam ajupir, al cap de poca estona va quedar clar que el món petit dels insectes era grandiós.


Qui tingui curiositat a fer-se una idea dels ocells que s'aturen al seu jardí (que ell proveeix d'aliment els mesos d'hivern), pels mamífers que hi ronden i les plantes que hi creixen, hi trobarà un blog modest però atapeït d'informació fiable i de primera mà.


El nom que ha posat al blog no em sembla una manera eficaç de trobar audiència, perquè costa de recordar. Però té una bona raó per haver-lo triat i ell mateix ho explica quan es presenta.

Gèneres, riscos i lletres marcadores: cobrint la setmana "ehealth"

Quan decideixes cobrir un congrés temàtic ja saps que corres el risc que les sessions siguin massa especialitzades i que no vegis la manera de treeure’n informacions que s’ajustin a les necessitats d’un mitjà generalista i ni sàpigues trobar-hi un enfocament de “notícia”, amb un títol d’actualitat i novedós.

És un risc que corres i ja està.


Ho havia fet al Personal Democracy Forum, a la Catosfera o a l’encontre mundial dels mòbils i tinc raons per creure que me n’havia sortit.


No he tingut la mateixa sensació amb la setmana dedicada a la sanitat digital que ha aplegat milers d’experts a Barcelona. Les sessions de seguida em van semblar molt poc aptes per a la mena d’informació que volia elaborar. Passava molta estona escoltant persones i sabia que tot just n’aprofitaria un parell de ratlles.

És veritat que altres periodistes han seguit la conferència internacional i que han servit informacions però ha sigut un d’aquells casos en què valia més la pena utilitzar l’escenari per trobar protagonistes i conversar-hi.

El gènere i l’amortització

A mi m’agrada més la crònica de les sessions que l’entrevista. M’hi trobo més còmode, potser perquè el repte de la síntesi m’estimula. Però m’he equivocat. Hi ha vegades que has de triar el gènere més adequat encara que tu no t’hi sentis tan a gust.


La Karma Peiró ha fet dues entrevistes que aporten més informació i coneixement a l’usuari del nostre mitjà sobre la salut digital que les cròniques espesses que m’han sortit, desdibuixades, massa abstractes per ser generalistes i massa superficials per ser especialitzades.

Les seves converses expliquen a l’usuari del 3cat24 els conceptes fonamentals de l’anomenada “ehealth” d’una manera clara i molt directa.


Hi ha un detall que potser val la pena d’esmentar. La Karma sempre tria la forma de pregunta i resposta. Per això sempre em sembla clara i directa.

Les meves entrevistes, que són escasses per la incomoditat que el gènere em provoca, es presenten en un estil indirecte, on miro de fer un relat i, per tant, trastoco la conversa original per esmicolar-la i adaptar-la a la narració, respectant les paraules de l’interlocutor però utilitzant-les en un context. Aquest estil, més característic del reportatge, resulta menys clar i menys directe però confesso que m’ajuda a entendre el que pretenc explicar.

Potser és més intervencionista que l’altre i, per tant, menys transparent. Però admeto que quan elaboro peces informatives m’apropo tant com puc a la noció del relat, i persegueixo una estructura més narradora que dialogant.

Una altra qüestió que val la pena repensar és l’amortització. Quan has anat a un acte d’aquests i et sembla que no hi ha ben bé el tipus de material informatiu amb què pots treballar, què has de fer? Et quedes per “amortitzar” la presència o hi renuncies i te’n tornes a la redacció?

Ara bé, al marge d’aquestes lliçons que tots els oficis et regalen sovint, si estàs disposats a entomar-les, a la “eHealth week” de Barcelona he rumiat en una proposta que em va entusiasmar.

L’obvietat digital i la gasolina verda

El doctor Alex Jadad és colombià i ja fa temps que viu i treballa al Canadà, on dirigeix un centre d’innovació en salut. Jadad va proposar als assistents que es deixin estar d’afegir lletres catalogadores. No em diguem “e-salut”, va demanar, ni “m-salut” (quan s’utilitza el mòbil)... diguem-ne salut i ja està i que els sistemes sanitaris incorporin per defecte l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Sembla una obvietat. Potser ho és i tot. Però no se li fa gaire cas.

Em va interessar perquè ja he dit alguna vegada que em passa una cosa semblant amb el periodisme.

I si deixem de parlar de periodisme digital d’una vegada i per sempre?

No és un “periodisme específic”, ni menys encara “estrambòtic”. I si fem servir aquestes eines quan elaborem peces informatives i adoptem formats i solucions que aquestes eines permeten i ja està?

A la televisió, per exemple, ja li ha passat. La televisió digital ja no cal que porti mai més ni una lletra marcadora ni aquesta paraula que entre tots hem anat desdibuixant.

La televisió digtial terrestre, la TDT, serà molt aviat l’única manera de veure la televisió. És qüestió de dies (i quan s'iniciaven projectes que s’hi encaminaven, tants deien que s'anava massa lluny i massa de pressa...)

La que no és terrestre ja és digital. Tota ho és. Per tant, quan diguem “televisió” ja estarem dient “televisió digital”, sense haver-hi d’afegir res. Aprendrem la lliçó?


És clar que sempre hi haurà inadaptacions. Ens passa a tots. Encara parlem de la “gasolina sense plom” o “gasolina verda”. Per distingir-la de quina? D’aquella que ja no es troba a cap benzinera!

11/3/10

Quatre mesos a la redacció: una llista provisional

Sobre què escric

Aquesta setmana ha fet 4 mesos que m’he incorporat a la redacció del 3cat24. En aquest temps, he escrit peces d’agència (sense firmar) i, sobretot, he elaborat molts “refregits” (basats en informacions provinents de mitjans estrangers i blogs, la majoria de les vegades), que no he firmat tampoc (almenys la majoria de vegades).

Són peces sobre tecnologia, sobre les empreses tecnològiques... Sovint es pot reconèixer l’autoria per l’estil del text, per l’ús d’algunes paraules que altres companys no solen emprar (posem per cas “puixança”) i per l’abundància d’enllaços, indicant la font o referint pistes complementàries.

Però hi ha tot un grup de peces que sí que he firmat i que ara, vist amb una mica de perspectiva, em sembla que fan evident que a poc a poc duc a terme el projecte que m’havia proposat: explicar les TIC i servir exemples concrets del seu ús a Catalunya.

També he intentat aportar la cita de persones actives al país, intentant substituir el “star system” a què estem acostumats, que correspon a un altre entorn. I he cobert actes diversos que he valorat després en aquest mateix blog.

Em sembla que pot tenir sentit (almenys per a mi mateix) endreçar aquestes peces, per valorar si compleixo el que havia anunciat. La majoria són "peces elaborades", que no es basen en un text aliè.

És una llista provisional i només recull una part de la feina però quan ho miro així, en conjunt, em fa l’efecte que l’intent és prou obvi. Una altra cosa és que me’n surti amb més o menys fortuna.

Pensar en veu alta

A més, he tingut l'oportunitat de compartir la meva experiència en aquest blog, de posar en dubte el valor de l'actualització i de proposar criteris ètics de respecte a l'usuari.

També he pogut explicar a la Catosfera la meva visió sobre l'ofici i generat una mínima controvèrsia amb exposicions sobre el periodisme que he repetit davant d'una trentena d'alumnes de la UPF.

No em sembla que hagi perdut el temps.

Però la valoració més interessant no la puc fer jo. La fan els usuaris, amb els seus comentaris (en vaig parlar) i amb els rànquings d’audiència (em sembla que només hi he entrat en comptades ocasions, amb peces polèmiques, com la que vam dedicar a l’obertura fracassada del web de Joan Laporta).

I encara hi ha la valoració que poden fer els lectors d’aquest blog, si en tenen ganes, només faltaria.


Vet aquí la llista


Les xarxes socials a Catalunya
Twitter i la nevada 2.0

http://www.3cat24.cat/noticia/560945/ciencia/Els-usuaris-de-les-xarxes-socials-comparteixen-imatges-i-incidencies-de-la-nevada

Suport de la xarxa a l’editorial conjunt sobre l’Estatut
http://www.3cat24.cat/noticia/422608/ciencia/Desenes-de-blogs-se-sumen-a-leditorial-conjunt-sobre-lEstatut

Polèmica entre usuaris de Twitter per la detenció d’una cooperant a Israel
http://www.3cat24.cat/noticia/516625/ciencia/Ciberpolemica-catalana-sobre-lactivista-detinguda-a-Israel

Suport a la independència des de Facebook
http://www.3cat24.cat/noticia/421860/ciencia/Una-aplicacio-de-Facebook-aplega-milers-de-vots-per-a-la-independencia

Els bloguistes revelen un encontre amb el conseller Maragall
http://www.3cat24.cat/noticia/511625/societat/El-conseller-Maragall-debat-amb-bloguistes-sobre-les-accions-dEducacio-a-internet

Debat a la xarxa sobre la decisió de Vic en relació a l’empadronament
http://www.3cat24.cat/noticia/481010/societat/Grups-de-Facebook-viuen-amb-intensitat-el-debat-sobre-el-padro-de-Vic

Sessions de la catosfera sobre xarxes socials
http://www.3cat24.cat/noticia/501425/ciencia/Els-bloguistes-de-la-Catosfera-debaten-sobre-les-possibilitats-de-les-xarxes-socials

Tuenti es presenta a la catosfera
http://www.3cat24.cat/noticia/500225/ciencia/La-xarxa-social-espanyola-Tuenti-creix-a-Catalunya-des-que-ofereix-servei-en-catala


Les TIC i l’administració pública
Emergències i xarxes socials (la nevada)

http://www.3cat24.cat/noticia/562385/ciencia/La-nevada-evidencia-que-no-hi-ha-lhabit-dinformar-amb-les-xarxes-socials

Oficina de tràmits per internet
http://www.3cat24.cat/noticia/468069/societat/Una-oficina-virtual-agrupa-els-mil-tramits-que-es-poden-fer-amb-la-Generalitat

Servei per localitzar establiments públics
http://www.3cat24.cat/noticia/422830/ciencia/Gencat-estrena-un-servei-per-localitzar-mes-de-15000-establiments-publics

La Generalitat fa servir Creative Commons
http://www.3cat24.cat/noticia/493385/societat/Una-norma-editorial-de-la-Generalitat-afavoreix-les-llicencies-dus-menys-restrictives

Educació opta per les xarxes socials
http://www.3cat24.cat/noticia/481265/societat/Educacio-llanca-un-blog-un-compte-de-Twitter-i-un-canal-de-video


Les TIC i la política
El “diputat 2.0“ deixa el Parlament

http://www.3cat24.cat/noticia/448005/ciencia/El-diputat-mes-actiu-a-Twitter-abandona-la-politica

CiU llança una xarxa social pròpia
http://www.3cat24.cat/noticia/487785/ciencia/CiU-llanca-una-xarxa-social-propia-i-forma-centenars-de-ciberactivistes

Les TIC a les consultes independentistes
http://www.3cat24.cat/noticia/433425/politica/La-consulta-del-13-D-blinda-el-seu-programa-informatic-contra-possibles-atacs

El ciberactivisme espanyol
http://www.3cat24.cat/noticia/421414/societat/El-ciberactivisme-espanyol-estrena-webs-i-partits

Política 2.0
http://www.3cat24.cat/noticia/421239/ciencia/Benach-creu-que-molts-politics-es-resisteixen-als-canvis-dinternet

Els eurodiputats catalans sobre la directiva de telecomunicacions
http://www.3cat24.cat/noticia/421993/unioeuropea/Els-eurodiputats-catalans-creuen-que-a-Espanya-caldra-ordre-judicial-per-tallar-internet


Les TIC i l’educació
Les eines i els docents

http://www.3cat24.cat/noticia/543485/societat/Els-docents-catalans-omplen-la-xarxa-amb-mes-de-18000-blogs

Plataforma de continguts digitals per a Educació
http://www.3cat24.cat/noticia/477205/societat/Educacio-impulsa-una-plataforma-unica-de-continguts-docents-digitals


Les TIC i la cultura
900 museus del món utilitzen Twitter

http://www.3cat24.cat/noticia/504345/ciencia/Quasi-900-museus-del-mon-tenen-un-milio-de-seguidors-a-Twitter

Un escriptor edita una novel·la a Twitter
http://www.3cat24.cat/noticia/476005/societat/Lescriptor-Jordi-Cervera-escriu-una-novel%C2%B7la-a-Twitter

El web parla.cat prepara per als examens de català
http://www.3cat24.cat/noticia/440346/societat/parlacat-ofereix-un-curs-per-preparar-lexamen-del-nivell-C

Un web de Tintin canvia a causa de les pressions de Moulinsart
http://www.3cat24.cat/noticia/475825/ciencia/Lassociacio-TintinCat-canvia-de-nom-per-un-acord-amb-Moulinsart

El patrimoni català a Google Maps
http://www.3cat24.cat/noticia/419131/societat/Els-llocs-mes-emblematics-del-patrimoni-catala-ja-es-veuen-a-Google-Maps

Una altra llibreria digital en català
http://www.3cat24.cat/noticia/426732/ciencia/Un-grup-catala-llanca-una-llibreria-digital-i-un-lector-de-llibres


Les TIC i la salut
Els mòbils i la salut

http://www.3cat24.cat/noticia/531965/societat/Els-mobils-busquen-la-via-de-ser-utils-per-a-la-gestio-de-la-salut

La setmana vinent cobrirem (amb @kpeiro) la eHealth week que es fa a Barcelona.


Les TIC i el turisme
Empreses catalanes lideren el canvi al sector turístic

http://www.3cat24.cat/noticia/487985/societat/Empreses-catalanes-lideren-el-canvi-del-turisme-espanyol-cap-a-les-TIC

El sector turístic a internet
http://www.3cat24.cat/noticia/486525/societat/Les-empreses-turistiques-saboquen-a-internet

Eines TIC per al turisme
http://www.3cat24.cat/noticia/484785/societat/Noves-eines-per-al-turisme-realitat-augmentada-codis-QR-i-mapes-dinamics


Casos d’innovació i TIC a Catalunya
El laboratori tecnològic de la UOC

http://www.3cat24.cat/noticia/496065/societat/Els-investigadors-de-la-UOC-assagen-amb-la-realitat-augmentada

Primera cita del TEDxBarcelona
http://www.3cat24.cat/noticia/436525/societat/La-cita-TEDxBarcelona-exposa-casos-dinnovacio-nascuts-al-pais

Acció de carrer: tauler virtual
http://www.3cat24.cat/noticia/442845/societat/Una-associacio-cultural-porta-al-carrer-un-tauler-danuncis-audiovisual

Sessió de debat de la xarxa “inusual”
http://www.3cat24.cat/noticia/477485/societat/Uns-50-professionals-debaten-sobre-la-digitalitzacio-de-lempresa

Comunitat 2.0 de vins i caves
http://www.3cat24.cat/noticia/471126/societat/Neix-a-internet-una-comunitat-sobre-els-vins-i-els-caves-catalans

PuntCat promou el domini amb un nou web
http://www.3cat24.cat/noticia/445845/societat/Punt-cat-promociona-el-domini-amb-un-nou-web

Emprenedors locals
http://www.3cat24.cat/noticia/420203/societat/Fan-servir-Twitter-per-agregar-informacio-local


Visió global: anàlisi
Personal Democracy Forum a Barcelona

http://www.3cat24.cat/noticia/420999/ciencia/Experts-mundials-avaluen-a-Barcelona-com-la-tecnologia-canvia-la-politica

Valoració congrés mòbils
http://www.3cat24.cat/noticia/533065/ciencia/El-mobil-ha-assumit-a-Barcelona-la-seva-condicio-daparell-mes-poderos-del-mon

Els mòbils necessiten més xarxa
http://www.3cat24.cat/noticia/530705/societat/El-futur-dels-mobils-passa-per-millorar-la-capacitat-de-la-xarxa

Els mòbils aposten per l’entreteniment
http://www.3cat24.cat/noticia/530145/societat/El-repte-dels-mobils-es-adaptar-se-al-negoci-de-lentreteniment

Els mòbils i els drets esportius
http://www.3cat24.cat/noticia/528905/societat/El-mobil-permetra-espremer-els-drets-esportius-als-Jocs-de-Londres

Sobre neutralitat de la xarxa
http://www.3cat24.cat/noticia/429105/ciencia/Les-tres-batalles-dinternet-(3)-la-xarxa-es-de-tots

Sobre la informació digital i el seu cost
http://www.3cat24.cat/noticia/429041/ciencia/Les-tres-batalles-dinternet-(2)-el-negoci-de-la-informacio

Sobre els drets d’autor i la xarxa
http://www.3cat24.cat/noticia/428847/societat/Les-tres-batalles-dinternet-(1)-jutges-i-drets-dautor


Visió global: casos
Suports a la xarxa a l’agressor de Berlusconi

http://www.3cat24.cat/noticia/436090/mon/Prop-de-50000-fans-donen-suport-a-lagressor-de-Berlusconi

Twitter permet el relat del terratrèmol d’Haití
http://www.3cat24.cat/noticia/473686/ciencia/Internautes-haitians-relaten-el-terratremol-a-traves-de-Twitter

Com se sosté la Viquipèdia
http://www.3cat24.cat/noticia/451125/societat/Desenes-de-milers-de-donants-sostenen-la-Viquipedia-amb-aportacions-petites

Publicitat polèmica
http://www.3cat24.cat/noticia/420933/societat/Una-campanya-de-promocio-ofereix-un-web-per-simular-crims-dencarrec

Facebook contra els que es proposen eliminar comptes
http://www.3cat24.cat/noticia/474065/societat/Facebook-bloqueja-webs-que-eliminen-els-comptes-en-aquesta-xarxa

8/3/10

Refregir, copiar, firmar...

No fa gaires dies els mitjans van informar d’un cas de possible plagi al diari "The New York Times. Al cap de poc, el periodista a qui s’acusava d’aquelles irregularitats va plegar.

Amb els materials d’agència les coses es compliquen perquè hi ha criteris diversos. Hi ha mitjans que ho atribueixen a aquesta font i n’hi ha que no (el mitjà on treballo només signa textos a l’agència ACN i cita la font de la informació gràfica a tothom).

Refregit

De vegades, ens passa a tots, veiem en algun mitjà competidor una informació que ens sembla d’interès. Podem buscar la font, acudir-hi i fer la peça per la nostra banda o recórrer, com es fa sovint, a la tècnica del "refregit".


Ho fa tothom, no cal que dissimulem.

Però el "refregit" es pot fer més bé o més malament.

Fer-lo una mica bé consisteix a agafar aquella informació, i reescriure-la, procurant de citar agències (si n’hi ha) i altres fonts i, quan això no és possible (per raons que ja comentaré un altre dia), es cita el mitjà.

Si es tracta d’una exclusiva o un tema propi se cita l’altre sense manies.

Quan és un tema que podria tenir qualsevol però que l’altre té, almenys mires d’insinuar alguna referència al mitjà.

Posaré un exemple per aclarir-ho.

El cas de TMB

Un dia vaig saber a través de BTVNotícies que TMB es llançava a les xarxes socials. Vaig creure que valia la pena mirar-s’ho. No vaig entrar en contacte amb ningú de TMB perquè vaig pensar que tenia més sentit fer una ullada als serveis que s’havien obert i afegir-hi, per contrast, una mirada ràpida als transports d’altres ciutats. A més, vaig introduir alguns elements interpretatius, com ara la idea que un Twitter per a fer relacions no tenia tant de sentit com un Twitter per informar de les incidències (tractant-se d’un sistema de transport).


Era una peça nova. Per això la vaig firmar.

De tota manera, com que ho havia sabut gràcies a BTVNotícies, els vaig citar (admeto que d’una manera una mica “opaca”, però era una cita que no és gaire freqüent: un mitjà que en cita un altre).

Reescriptura parcial


Al cap d’uns dies em va sorprendre veure en un altre mitjà una peça que s’assemblava molt a la que havia elaborat per al 3cat24.

Estava reescrita. Les frases no eren les mateixes. Però l’estructura era clavada. I algunes de les idees que hi suraven no podien provenir de cap nota de premsa ni tan sols de la informació original de BTVNotícies que jo havia citat. Era gairebé una còpia i, tot i això, anava firmada.


He trobat una altra peça que puc afegir al comentari. En aquest cas, la semblança és encara més intensa. En realitat és una còpia d’una peça que no vaig firmar, perquè l’havia feta amb la tècnica del "refregit". Provenia d’altres mitjans, d’agències i d’algun blog. Amb tot allò, vaig mirar de fer un redactat que no fos tan fred com els d’agència i aquesta "personalització" és la que permet reconèixer el text sense cap dubte.

La firma i l'autoria


La peça que ha publicat "lamalla" és quasi calcada d’aquesta peça que no vaig firmar.

Però la que publica "lamalla" sí que va firmada. La signa la mateixa persona que ja va firmar l’altra informació sobre TMB.


No en dic el nom perquè no la conec i perquè no és una qüestió personal. Aquest blog no està pensat per dirimir assumptes propis sinó per compartir una experiència i conversar sobre com fem les coses.

Tinc la sensació que hi ha algú que creu d’interès la feina que fem al 3cat24 i que s’hi fixa. Ho agraeixo, però no estic gens segur que aquesta sigui una bona manera de treballar. És una mica angoixant la idea que algú t'empaita per convertir-te en un elegit del "copy-paste".

Per descomptat, crec que la persona que ha firmat aquestes peces hauria de ser més prudent a l’hora d’afegir el seu nom a una informació. Potser amb això n'hi hauria prou.


No és notícia


Però tot això és un assumpte menor en aquesta jornada de temporal de neu. No anirà a portada.

Quan hem de parlar de plagi, ens encanta esmentar el "The New York Times". Sense adonar-nos que la singularitat és que quan allà passa això, és notícia.

Aquí no. No és notícia perquè no és singular. Jo mateix, que acabo de començar, ja m'hi havia trobat.

Aquí el que és notícia és que nevi. Sobretot si neva com avui.

2/3/10

La “lupa TIC” i la conversa millorable

Els fets


Aviso de "l’assumpte web laporta2010". Es decideix esperar que acabi el compte enrere i falten més de tres dies. Quan ja han passat, aviso que falten menys de dues hores. M’encarreguen una peça.


Faig una primera versió més apressada per sortir aviat amb la informació. Amb dificultats perquè no puc accedir al web.


M’adono que no sóc l’únic i segueixo el debat. Per fi hi entro i faig la peça. Obrint pel contingut del web. Sense gaires detalls. Una qüestió rellevant de l’aspecte gràfic, les frases de benvinguda... En una segona part, esmento els problemes tècnics i els comentaris que hi ha hagut.


La peça esdevé la més vista del dia. I rep molts comentaris. Uns quants són de queixa perquè consideren que la informació està esbiaixada.


Miro de respondre els comentaris però n’arriben més. És una mica decebedor però vull creure que val la pena estar-hi atent i aprendre’n.



Esbiaix i enfocament


De seguida m’adono que és una qüestió política. I l’error principal és que no ho he tractat en cap cas com una informació política, encara que la política hi és present. Diria que em va passar un cas semblant quan vaig tractar la reacció a internet de l’editorial conjunt sobre l’Estatut i quan vaig informar sobre la utilització de les TIC en les consultes per la independència.


Eren assumptes polítics però els vaig enfocar com el que em van dir que he de fer, com a “redactor d’internet” (crec que aquí n’he dit algun cop "corresponsal a Mart").


Són informacions que observo amb la “lupa TIC”. Com a redactor, aquest és el meu enfocament i se suposa que és l’objecte sobre el qual tracto d’aprendre, sobre el que llegeixo i consulto...


Per això m’he fixat, potser més del compte, en el debat sobre l’inici fallit del comptador enrere, seguint una conversa a Twitter que després de tot és veritat que és minoritària.


L’esbiaix que hi ha és aquest i cap altre.



Proximitat i paisatge TIC


La lupa TIC és una manera de mirar i aquesta mirada forma part del projecte que he exposat aquí i que encara em sembla que té sentit. La informació sobre internet està dominada com és raonable pels fets vinculats a les grans empreses internacionals, les que amb les seves decisions configuren la xarxa.


Però un mitjà públic de proximitat fa alguna cosa més.


Intentar dibuixar un “paisatge TIC propi” implica estar al cas d’aquest web de Joan Laporta (perquè és innovador que en comptes d’una compareixença amb micròfons l’inici polític d’algú com Laporta es faci a internet, amb un web, un vídeo...).


Aquest dibuix també implica provar d’entendre com es fan servir les eines per part dels docents, de l’administració, les empreses públiques...


A més, calia un apunt diferencial. El “star system” d’internet que sol aparèixer als mitjans ha sigut sempre d’un entorn menys propi.


Per això entenia que era important acudir a la catosfera. Per això miro de citar bloguistes que són rellevants en els seus sectors, els que opinen de política, d’educació, de publicitat. Per això he provat de citar consultors del país, ciberactivistes, gent que es fa notar a la xarxa.


La xarxa del país


Avui algú ha posat en dubte el valor d'una font que he citat perquè és un estudiant. Perquè té 22 anys. Per a mi, en Sergi Sabaté és un emprenedor, algú que engega un mitjà propi mentre estudia, algú actiu a internet, algú que aprèn i ho comparteix, algú amb qui hi he conversat un parell de vegades i em sembla que dissentim en un munt de coses però és algú que em sembla fiable, exemplar com a model de jove que és actiu i participa. Per què no l’hauria de citar? Ja he explicat aquí que tal com ho veig quan algú fa de periodista ja n'és, si més no provisionalment, i no li cal acabar una carrera universitària perquè se li reconegui aquesta feina.


És el mateix que he provat de fer amb molts altres a qui cito de fonts: Ruben Novoa i José Rodríguez, Roc Fernandez i José Antonio Donaire, Gemma Urgell i Albert Medran, Marc Vidal i Didac Lee, Dolors Reig i Trina Milan, Genís Roca i força més que ara em descuido.


Miro de citar gent activa en camps diversos.


Sovint no els ho consulto. Si han escrit alguna cosa pública, és que és pública, n’hi ha prou de citar-ho com cal, amb autor i enllaç. I això també vol dir donar relleu a la xarxa, a la xarxa del país.


Potser hauria d’afegir a cada peça la icona d’una lupa per advertir del meu esbiaix: "atenció, informo com a redactor d’internet de la internet del país, amb el màxim de naturalitat" (com si en realitat internet no fos Mart...).


Però aquest apunt no és una justificació d’una peça. No tindria gaire sentit.



L'assumpte de la conversa millorable


Aquests fets (les queixes expressades als comentaris) m’han fet rumiar sobre el diàleg pretès entre redactor i usuari, això tan fantàstic que internet permet i bla bla bla.


Parlem del bla bla bla.


Se m’acudeixen unes quantes pegues que compliquen la percepció dels comentaris com un cas real de conversa entre l’autor d’una peça informativa i els usuaris que consumeixen aquest contingut.



9 problemes del diàleg


1.- No parlen amb tu


La majoria de les vegades no hi ha cap diàleg perquè els comentaris no s’adrecen a un autor sinó a la notícia mateixa (com si fos un ens) o als protagonistes de la informació (sovint per insultar-los, de manera que l’insult passi el filtre i només sembli una discrepància però amb l’insult contingut en l’adn de cada paraula, altres vegades per aplaudir-los).


Si el mitjà no té gaires peces firmades, els comentaris estan habituats a conversar amb una abstracció, amb qui sempre és més fàcil la brusquedat.


A vegades és increïble que la gent no s’adoni que hi ha algú, un ser humà, fal·lible, que ho ha fet, i s’atribueixen matisos al propietari del mitjà o, si és públic, al govern.



2.- Parlen entre ells


Tot sovint, s’estableixen diàlegs (o intercanvis de frases...) entre els usuaris. En aquest cas, la missió és només de moderació però no és l’autor qui la sol fer (vid. 8) i quan es fa sol consistir només a aprovar o no la publicació, sense moderació autèntica ni guia de la conversa.



3.- Et donen les gràcies


Algunes vegades, els comentaris provenen de les mateixes fonts citades, que deixen una frase d’agraïment. Com és comprensible això no permet cap diàleg. No s’hi pot dir res més. Entraríem en un bucle llepissós.



4.- T’insulten (sense fer-ho) i si pots t’excuses


Algunes vegades, els comentaris donen per fet que has tingut mala fe o que simplement ets poc menys que un canalla (no ho diuen així, és clar, però donar per fet que algú deforma una peça per atacar algú és tractar-lo de què?) o un inútil (perquè comets errors garrafals, que potser no ho són tant i només cal un matís per esmenar-los però que es presenten com un error imperdonable). En aquests casos no sol haver-hi tampoc gaires opcions de diàleg, fora d’excusar-te si et sembla que en algun element tenen raó. Però no he vist mai que després tornessin a passar per saludar-te, ja ens entenem.



5.- T’ajuden a millorar


A vegades, els comentaris contenen una frase entre cometes i fora de context. Algunes d’aquestes vegades, m’ha anat molt bé. De cop, amb aquella frase allà, tot sola, t’adones que és millorable i que el volies explicar no ha quedat benentès. En aquestes situacions, algun cop he canviat la frase.


Això demana una pausa per explicar-ho.


La digitalització permet això. L’actualització es fa 9 de cada 10 vegades per motius informatius. Però també en queda una per a raons d’estil. I jo m’hi acullo de tant en tant, sense gaires manies. Si es pot millorar, millorem-ho.


L’única pega és sobre l’honestedat.


Com informes de l’actualització? Amb aquell recurs del text guixat embrutes l’estil del mitjà.


A més, tot això és “soroll”. La metainformació es menjaria la claredat informativa. Es tractaria la notícia com si fos ella mateixa una notícia (com si fos un ens).


Per tant, el resultat és que en l’única situació real de diàleg, un redactor pot emprendre algunes millores a partir d’un suggeriment (això seria exquisit, normalment és a partir d’un comentari una mica menys serè) però no en queda constància, excepte pel comentari.


No està malament, però aquest és tot el diàleg real que es pot tenir i en realitat no estic segur que sigui tan comú d’establir-lo.


Miro de reprendre la llista



6.- No saps qui parla


Sempre serà un diàleg desigual, perquè és entre algú que firma, sigui un mitjà o un redactor, i algú anònim (la immensa majoria de les vegades, excepte en mitjans on han canviat les normes).



7.- Parlen uns quants i tu estàs sol


També és desigual en nombre, normalment.



8.- No decideixes amb qui parles


Quan hi ha moderació, sol correspondre als responsables d’edició o de participació, en realitat el redactor ha d’anar mirant de tant en tant una peça per si de cas hi ha comentaris i aleshores si creu que l’afecten pot decidir si mira de respondre...


En fi, el diàleg passa per altres persones que de bona fe decideixen amb qui parles i amb qui no, sense la teva participació.



9.- Si parles ho fas mentre els mestres callen


Una altra desigualtat es troba en la resposta. Saps que si respons personalment encara la pots vessar més i ho assumeixes. Però firmes reconegudes, al costat de les quals ni tan sols et dius de cap manera, ni tan sols intenten obrir la boca... i n’hi ha que no obren ni l’orella.


Això et situa en una desigualtat: no ets un altre redactor que dialoga (com tots) sinó el pària que no té la condició sacra de persona sense boca ni orelles i que sí que contesta. Els aristòcrates (per seguir amb la comparació) es poden permetre el luxe d'ignorar la conversa.



Conclusions provisionals


O sigui que no hi ha gaire conversa (limitada als casos 4 i 5) i si n’hi ha és desequilibrada, està controlada per altres (de confiança, és clar, companys del mitjà, però “altres" després de tot) i està feta de sobreentesos, sense tots els matisos necessaris per a una conversa autèntica perquè això provocaria molt de “soroll metainformatiu” i faria nosa.


Entre la meva lupa TIC i la meva dificultat per aquests diàlegs tan complexos em sembla que el repte de fer bé la feina es multiplica.


Propostes


Com ja he fet altres vegades, voldria ser capaç d'anar més enllà de l'apunt crític o de diagnòstic. Per això he anotat en una presentació unes quantes propostes. És una primera llista, s'ha de completar i segur que és molt millorable.




Si algú se sent convidat a obrir una conversa sobre la conversa serà fantàstic. Perquè això no és un mitjà generalista. I aquí el criteri dels comentaris només depèn de mi. Aquí sempre hem conversat sense ofendre però també sense embuts.