Objectiu: la ciutat

El projecte Ciutadania 4.0 es presenta aquesta setmana, o sigui que falten uns quants mesos per avaluar fins a quin punt aconsegueix els objectius que es proposa. Però de moment ja serveix per donar visibilitat de conjunt a moltes iniciatives de vocació social amb les tecnologies de la informació i la comunicació.

N’hi ha unes quantes d’enfocades cap a la millora de les ciutats, sovint amb el referent de fixmystreet. Al costat de reparaciudad, que s’ha posat en marxa fa poc, s’hi troben ziudad, que ofereix un servei semblant, i alerta, més enfocada cap a l’activisme.

Fora d'aquest projecte que impulsa Telefónica, se'n troben d'altres, com Metroo, que assegura que té enregistrats de manera fiable els punts negres i es proposa com un espai de diàleg a més de permetre als usuaris l'aspiració a "l'alcaldia virtual", a l'estil de Foursquare, aquest espai de lleure basat en la geoposició que també pot tenir utilitats cíviques.

Fa la impressió que les ciutats són un entorn molt apte per al naixement d’aquestes propostes. A Barcelona, hi ha un mapa de sons elaborat des de fa força anys de manera col·lectiva, a més d’un mapa “verd” i un recull d’històries explicades per tothom que vulgui fer-ho.

Des de no fa gaire es deixa veure un web misteriós, sense cap explicació, que proposa trobar cent paraules que defineixin Barcelona. Només donen aclariments si se'ls escriu un correu. Aquest estil maldestre i la proximitat d'una cita electoral aixequen una sospita sobre el seu origen.

Elecció ciutadana

En tot cas, és veritat que l’ús d’internet s’estén i les dades també indiquen una distribució important dels dispositius mòbils amb connexió a internet i paquets d’aplicacions. Però potser no hi ha espai per a tanta competència, malgrat les diferències entre cadascuna d’aquestes iniciatives.

El més probable és que els ciutadans acabin triant una aplicació per incidir en la vida urbana, per compartir alertes o per al que necessitin. Podria ser una aplicació que encara s’ha de crear.

Les aplicacions elegides seran les més útils o les més simples o les que garanteixin resultats millors. Encara és aviat.

El proper dia 29 hi ha a Roses un encontre sobre ciutats on es tractarà la manera com la marca de cada població obté reputació digital. No és la trobada que en principi hagi d'aportar cap innovació extraordinària sobre iniciatives ciutadanes. Però aquest pas hi serà un dia o altre.

Millora col·lectiva

Les persones trobaran un sentit pràctic a millorar el lloc on viuen amb l’ajuda de les TIC. Ja hi ha activistes que s'hi dediquen amb força empenta.

Les aplicacions per a l’activisme són d’un ús tan incipient com extremament minoritari, però la idea que aplegar les aportacions de moltes persones genera continguts d’interès ja fa temps que s’ha instal·lat. Ho confirma el documental de National Geographic amb imatges del terratrèmol i el tsunami del Japó capturades amb tota mena de càmeres personals.

Si sabem captar el món quan s’enfonsa potser també serem capaços de crear serveis que de debò permetin viure-hi millor.

Japó i internet: fonts, codis, mapes, suports i també bromes

Ha tornat a passar. La informació més estesa i espectacular és a mans de les cadenes televisives. L’anàlisi més pausada se suposa que correspon als mitjans impresos, però la majoria han optat per seguir el ritme de l’espectacle imposat per la pantalla i han triat portades esfereïdores per competir als quioscs, amb paraules com “hecatombre”, “apocalipsi” o simplement “nuclear”, un mot que escrit en negreta sempre fa l’efecte desitjat.

Fonts reals

Però la informació de primera mà, de les persones que són allà, és a la xarxa. Els diaris se n’han adonat i han publicat llistes de “bloguistes i tuitaires”. Els mitjans han emprat els seus espais de participació per establir contacte amb aquestes fonts. Unes quantes d’aquestes persones insisteixen amb blogs i vídeos que els mitjans europeus fan alarmisme i han reaccionat amb ironia i queixes.

A més, a la xarxa es troba informació directa a les fonts atòmiques, amb accés als informes de darrera hora.

Aplicacions i mapes

Hi ha diverses aplicacions que se suposa que permeten comprendre millor l’efecte del terratrèmol, o aquesta és la seva intenció, i d’altres posen a l’abast la monitorització de la sismografia a escala planetària.

Un altre mapa vol informar, segons es diu gràcies a un format de dades obertes, sobre els nivells de radiació a temps real, suposant que això sigui possible.

Google ha millorat en pocs dies les seves eines de traducció, cerca de persones i mapes, amb indicacions sobre carreteres transitables i d'altra mena.

Suports electrònics

Com és habitual, la xarxa també ha aplegat iniciatives de suport que s’adapten d’una manera o altra a les possibilitats de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Una campanya via web fa servir una situació relatada en l’anime Evangelion per demanar als ciutadans que redueixin el consum d’energia.

Una empresa rebaixa el preu d’una aplicació (un joc) i assegura que els ingressos de totes les vendes abans del 20 de març aniran a entitats que treballen damunt del terreny.

Una altra campanya llançada des de Madrid per una ciutadana japonesa demana la creació de grues de paper per aconseguir que amb aquesta expressió d’un desig la gent se senti implicada amb la situació del Japó.

La història de les mil grues és tan preciosa com tràgica, ja que la nena que va creure en la llegenda segons la qual es compleix un desig si tens la paciència de fer mil d’aquestes peces de paper plegat va morir a causa dels efectes de la bomba atòmica. Però ha tingut ressò als mitjans i ha trobat seguidors.

Hi ha altres idees que circulen amb intensitat variada. Una empresa que es dedica als “bonus de descompte” ofereix un donatiu si la gent es descarrega el que els proposen.

Insígnies i codis

Un experts a fer insígnies en proposen una, però trien com a logotip la bandera imperial del “sol naixent”, carregada de contingut ideològic i oposada a l’actual ensenya oficial d’aquest país.

També s’han creat codis QR que volen ser útils per als donatius. Un d’ells, més enllà de la seva efectivitat, és una obra d’interès perquè es basa en els colors de la bandera nacional i en el símbol de la Creu Roja al mateix temps que inclou elements miniaturitzats que es relacionen amb l’ajuda.

Fotos i pregràries

La xarxa Instagram ja compta amb força aportacions a la seva campanya i una xarxa de pregàries mira d’aconseguir estendre’s a més de cent països.

I les organitzacions no lucratives fan el mateix que altres vegades, aprofitar un estat d’ànim de predisposició per recordar els seus missatges. "Save the children” ha repetit l’experiència de comunicació que van dur a terme quan hi va haver els terratrèmols d’Haití i Xile. Avui mateix, a les dues, hi ha hagut missatges al Twitter que recordaven l’adreça URL de l’entitat.

Greenpeace aprofita la situació per convocar manifestacions, mentre els mitjans del món parlen d’alerta nuclear. Fa servir la seva posició a internet per donar a conèixer la cita.

Humor sense manies

O sigui que internet es confirma com via, no pas un nucli homogeni, on es poden trobar informacions fiables, aplicacions serioses, campanyes més o menys afortunades i d’altres més o menys oportunistes.

I, també, com sempre, queda espai lliure per a l’humor, encara que la seva qualitat o la seva oportunitat mereixin opinions contrastades.

Així ho han vist almenys els que s’han queixat d’un acudit en un diari asiàtic.

Però la realitat és que l’humor es manté com un refugi inexpugnable per part del drama. Així, la famosa cadena d’acudits amb un cantant ha tingut la seva quota japonesa i un comentari no gaire ocurrent sobre l’onada que es va inventar als estadis de futbol s’ha convertit en un “top tweet”.

Perquè internet no és un món a part sinó part d'aquest món i per aquesta raó inclou, com les altres vies, informació que val la pena, desinformació interessada o simplement ridícula, accions de suport i bromes més o menys nècies.

O algú creia que el Japó és un altre planeta?