29/10/08

La CCMA a Street View

La notícia més rellevant d’avui relacionada amb la noció de canvi té forma de mapa.

Un mapa fet d’imatges de Barcelona (i Badalona, Sant Adrià, Santa Coloma, Esplugues, L’Hospitalet) amb una promesa de privacitat molt fràgil (es reconeixen persones i matrícules).

S’han llançat invitacions per trobar imatges que atreguin visitants. A aquestes hores força persones d’aquesta àrea ja deuen haver buscat casa seva, la casa d’uns amics, les cases on han viscut o el que sigui. De moment, m'interessen més les imatges que proporcionen els que estan atents a la ciutat però segur que és un servei amb moltes utilitats.

Aquí es pot veure l’edifici de la CCMA.


Ver mapa más grande

I a sota, el que allotja les emissores de Catalunya Ràdio. L’àrea "visible" encara no arriba a les instal·lacions de TVC ni l’edifici d’Esplugues on hi ha Interactiva i Activa Multimèdia.


Ver mapa más grande

Tard o d’hora, qui sap si hi haurà càmeres perquè gaudim del vídeo en comptes de les fotos, inquietants i misterioses quan les veus per primer cop però repetitives si hi tornes. Un vídeo sense fi de la vida als carrers de la ciutat, de manera que només la llar sigui el reducte de la privacitat (a excepció que algú esculli d’instal·lar webcams).

Ens pot semblar un futur esgarrifós però a diverses ciutats ja hi ha moltes càmeres als carrers, públiques i privades, quasi sempre de seguretat i només permeten veure'n imatges fixes. L’única diferència és que només les poden veure un nombre restringit de persones (policies de tota mena, controladors de trànsit...).

Quan es disposi d'aquesta transmissió en directe i ininterrompuda (a través de la xarxa) de la vida al món serà un programa d'entreteniment irresistible pels tafaners. Però no el faran a la tele d'ara sinó a la combinació de TV i internet que s'haurà de produir. I serem alhora protagonistes i espectadors. O no ho veurem?

D'una altra manera

La capacitat de descobrir un espai buit on transformar una idea en un projecte de negoci és l’assumpte preferent del llibre L’estratègia de l’oceà blau, que va interessar molt el grup de persones de la CCMA que en van compartir la lectura.

De vegades, un nínxol es pot ocupar amb un producte antic. La innovació resideix en un altre aspecte.

Un cas que m’ha cridat l’atenció, i que en altres estades a Berlín no havia vist, és l’ús de ruta turística que han donat al Trabant, el famós cotxe de la RDA que es troba a totes les botigues de souvenirs... i a les que no ho són, com una de les icones de la ciutat.

Des de fa uns quants anys, Trabi Safari ofereix la possibilitat de formar part d’un comboi d’aquests cotxes que semblen de joguina. No ho he provat, encara que em vaig aturar a fer alguna foto, però, pel que llegeixo, ha satisfet les expectatives dels que s’hi han apuntat.

El més interessant, pels assumptes que es tracten aquí, és la idea de llançar un projecte a partir del que ja tenien. La moda nostàlgica explotava fa més de cinc anys i modificava el mercat d’aquests vehicles, que passaven de relíquies a capricis. I algú es va adonar que hi havia alemanys i turistes que tenien ganes de conduir-los o de seure-hi i deixar-se portar. A la ciutat de Dresden també han obert el mateix servei.

Donar una intenció nova a allò que tens és la lliçó del Trabi Safari.

24/10/08

Dialogar i aprendre més enllà dels premis

La delegació catalana que assisteix als Prix Europa ha seguit amb interès els projectes que s’han vist avui. Destaco aquí el que ens ha cridat més l’atenció.

La proposta de combinar vídeos enregistrats al mateix moment en una població palestina i en una altra d’israeliana ha agradat molt i es perfila com un dels possibles guanyadors, al costat del portal suís que vam conèixer el primer dia.

És difícil comparar projectes amb un pressupost enorme, com el que presenta la televisió pública sueca que ja havíem vist a Input amb l’esforç d’equips que no disposen de gaires recursos, com els dels periodistes d’una emissora de ràdio polonesa que fan tot el que poden per servir la seva ciutat.

Demà se sabrà qui són els guanyadors de les diferents categories de televisió, ràdio i internet però el més atractiu d’aquesta trobada és l’intercanvi d’idees que permet.

Cada sessió acaba amb un debat que es pot allargar prop de tres hores. S’ha obert cada dia un diàleg franc i directe sobre el que hem vist.

Ha sigut una ocasió magnífica per aprendre amb altres professionals europeus i des d’aquí suggereixo que a la pròxima edició la CCMA hi pugui tornar a enviar algunes persones, al marge del fet que hi hagi projectes que hagin estat nominats.

Presentar-se als premis és emocionant però encara és més profitós participar en aquesta mena de trobades on tothom té coses a dir i on val molt la pena escoltar què pensen els altres.

ACTUALITZACIÓ (26/10/08): El projecte de la CCMA Diaris de Pascal ha obtingut un accèssit als Prix Europa, conjuntament amb el portal suís MX3. El premi Prix Europa Exploration se l’ha endut el projecte coproduït per Arte sobre la vida quotidiana a les poblacions de Gaza (Palestina) i Sderot (Israel).

23/10/08

Història i educació des d'internet

A la segona sessió dels Prix Europa dedicada als productes d’Internet, Sílvia Llombart ha presentat, en nom de la CCMA, el projecte Diaris de Pascal. L’aspecte del lloc i la combinació multiplataforma (que inclou atenció als usuaris que disposaven d’interactivitat a la TDT, als del Home Media Center i els del mòbil) han interessat els assistents.

A la mateixa sessió hem pogut veure un altre projecte basat en la història, de la televisió pública txeca,  i això ha permès un debat sobre la manera com internet pot acostar continguts històrics a públics diferents.

Aquesta discussió s’ha estès cap a d’altres aspectes del servei públic a causa del polèmic Yallahrup, un espai danès que ja havia suscitat una forta polèmica en altres encontres internacionals. Es tracta d’una sèrie on qüestions d’actualitat com la immigració als països europeus o la sexualitat hi apareixen sense complexos.

Tot plegat ha permès que la quarantena de professionals que érem en una de les sales d'un edifici magnífic de la Ràdio de Berlin Brandenburg, tinguéssim una conversa oberta sobre el caràcter del servei públic, com a la sessió d’ahir. 

Els representants escandinaus tenen una sensibilitat més agosarada, en aquests assumptes, que els delegats dels països de l'est d'Europa. 

També val la pena destacar un espai suec adreçat a preescolars  i un ambiciós projecte de la BBC que segueix les migracions de diversos animals, amb la participació dels usuaris (en aquest punt ha obtingut resultats espectaculars).

Demà viurem l’última etapa d’aquest encontre

22/10/08

Servei públic als Prix Europa

El projecte Catclassica (un canal de ràdio només per internet dedicat a la música clàssica d’autors i intèrprets catalans) s’ha presentat aquest matí al jurat dels Prix Europa, on participo com a coordinador en la categoria Emerging Media, com ja havia anticipat. La presentació l’han feta Àlex Robles i Alfred Celaya, que han respost les preguntes dels altres participants.

Aquest procediment és potser el més destacat d’una trobada on tothom que ha estat seleccionat forma part del jurat i on les deliberacions són llargues i basades en el diàleg entre professionals. Només al final de cada dia, els delegats emeten els seus vots i el recompte no es farà públic fins dissabte al vespre.

A la sessió d’avui hem pogut veure alguns projectes molt interessants: un portal musical dedicat a promoure les creacions suïsses, un espai que vol contribuir a l’aprenentatge d’idiomes via internet o un atles dels escriptors nòrdics on s’intenta establir de forma clara els vincles (influències i altres) entre els diversos autors. Disposen dels materials videogràfics de les emissores dels països escandinaus i era quasi impossible no pensar en les aplicacions que se’n podrien derivar al nostre país.

Els arxius d’imatge i so de TVC i Catalunya Ràdio no són propietat de ningú més que del conjunt de la societat, ja que són empreses públiques que paga tothom amb els impostos. Per això tindria molt de sentit una participació d’aquesta mena en què totes ls entrevistes i altres productes es posin a l’abast dels lectors, potser d’acord amb altres iniciatives.

Molt sovint se sent a dir que la televisió pública ha de competir amb altres cadenes que tenen un afany comercial i així es justifiquen despeses molt rellevants (per l’adquisició de drets esportius i no tant esportius, ja que per alguns les curses de cotxes no tenen gaire d’esportiu) però l’autèntic sentit dels mitjans públics es percep quan de veritat tenen una oferta multicanal (amb un canal cultural que no estigui sempre invadit pels esports o per emissions de “segon canal”, amb un canal infantil que no tingui de competència el canal generalista de la mateixa corporació) i, també, posant a l’abast dels ciutadans propostes com aquesta. El diner públic que els danesos i altres han invertit en l’atles d’escriptors o el que els suïssos han desprès per donar força la música del la seva confederació em semblen exemples a tenir molt presents.

A la sessió de demà, Sílvia Llombart defensarà l’experiència a internet de Els diaris de Pascal.

17/10/08

Canvio de feina

Canvio de feina però a la mateixa empresa on ja treballava.

Miro de no passar comptes aquí del dia a dia laboral, però després de més d’un any en què aquest blog ha tingut molt a veure amb el projecte de gestió del coneixement que s’impulsava a la CCMA, em sembla que dec una explicació als lectors, siguin els que siguin.

Dono per fet que això no significa que a la CCMA deixin de tenir interès les transferències de coneixement ni les aventures per canviar l’organització ni els intents d’innovar en gestió. Només vol dir que, des d’ara, això es farà d’una altra manera i no em toca a mi de jutjar-ho ni estaria bé que ho fes aquí.

Si ho comento és perquè pot tenir efectes en aquest mitjà d’expressió personal, encara que m’esforci per mantenir-lo com fins ara, i trobo natural informar-ne (hauria de dir “advertir-ho”?) al mateix lloc on altres vegades m’he referit a projectes concrets i on he compartit de forma oberta reunions amb debat, propostes no prou reeixides o diàlegs amb altres responsables.

(L’etiqueta ‘CCMA’ apareix en una vintena d’apunts.)

Les variacions que ara mateix puc preveure (qui sap si l’encertaré) són aquestes:

Més opinió

La condició de directiu de la CCMA m’obligava a filar molt prim a l’hora d’expressar opinions personals. És clar que he de mantenir la prudència i sobretot la confidencialitat en allò que així ho requereixi, però en general potser em sentiré més lliure per expressar més idees o llançar alguna proposta.

Com que encara treballo a la mateixa empresa, els meus apunts poden estar condicionats. Per això mantinc l’advertiment que vaig penjar el primer dia.

Assumptes nous

Encara que intenti evitar-ho, els temes també canviaran.

Hi ha una mena de lectures que tenia molt de sentit fer i traslladar als altres i que potser no m’ocuparan tant d’espai, encara que d'altres tindran el mateix sentit.

Els actes als que pugui assistir (seminaris, conferències...) per força se centraran en altres matèries. Seguir el fil del que es discuteixi sobre els canvis a les organitzacions em serà més difícil però vull deixar clar que em continua interessant molt.

Altres qüestions relacionades amb projectes personals aniran apareixent aquí. En els últims apunts ja havia insinuat el meu interès per comprendre millor el paper dels blogs (també els blogs corporatius... que un dia, espero, arribaran a la CCMA), el periodisme de màxima proximitat i la divulgació.

La intenció essencial d’aquest blog és la mateixa: compartir el que aprenc. Però com que és l’expressió de la identitat janquim he volgut ampliar una mica la presència a la xarxa amb un espai on es pot trobar més informació sobre aquesta identitat.

NOTA: Aquest apunt està carregat d’enllaços amb aquest mateix espai i no n’hi ha cap amb altres excepte la CCMA. M’ha semblat que era la manera d’oferir el màxim d’explicacions pels que hagin arribat aquí sense conèixer la relació d’aquest blog amb els projectes professionals. Em disculpo pels lectors que ja tinguin les referències i que, sens dubte, ho hauran trobat excessiu.

6/10/08

Directius que participen a la conversa

Hi ha vegades en què l’actitud personal d’un directiu aporta molt de valor a una empresa. Això és el que vull comentar en aquest apunt.

Ferran Clavell és el director de continguts d’Interactiva  (l’empresa de la CCMA que té per missió desenvolupar els projectes a la xarxa) i acaba de ratificar que la seva experiència a internet i el seu estil són de debò. 

Va respondre un comentari aparegut en un blog a causa d’una queixa sobre el servei 3alacarta (es podien incrustar vídeos que després serien de pagament) i ho va fer per admetre que era una equivocació i per anunciar que molt aviat tots els vídeos d’aquest servei seran d’accés lliure, gratis.

Això ha provocat que la notícia circuli per internet i s'ha obtingut ressò des d'un simple comentari. Però el que volia destacar aquí és que Ferran Clavell no ha tingut cap dubte a l’hora de participar a la conversa. No estem davant d’una nota de premsa ni d’unes declaracions solemnes. Hi ha un directiu que participa al blog d’una altra persona, que ho fa amb un comentari i això és ben rebut.

Cada vegada que hem parlat aquí de de quina manera ha de canviar la comunicació de les empreses estàvem parlant d’això. Clavell n'és un exemple indiscutible. 

L’única llàstima és que, ara mateix, no em sembla que aquesta manera de fer sigui majoritària, ni a la CCMA (on l'intent de conversa del canal 33 va quedar escapçat) ni gaire més enllà. 

Però tinc la certesa que tot arribarà. Gràcies a una generació molt preparada, gràcies a les eines que ho fan possible, gràcies a les persones que no desisteixen d'exposar la seva visió (bufi com bufi el vent, en un entorn on hi ha moltes temptacions d'adaptar-se a qualsevol brisa) i gràcies a directius com en Ferran Clavell.