"Interviewing the world": projecte amb Storify

Assaig

L’assaig amb Storify que es va notificar en un altre apunt ha tingut continuïtat. S’ha repetit la prova d’incrustar una crònica de l’actualitat basada en les xarxes, aquest cop amb el pretext de l’inici de campanya electoral.

Però la via que ha tingut més recorregut és la que s’apuntava a l’intent de capturar la conversa d’un matí qualsevol.

Diagnòstic

La idea és simple i parteix d’un diagnòstic també senzill: tothom expressa opinions i comenta l’actualitat, a més d’anotar fets de la seva vida quotidiana.

És veritat que se sol tendir a menysprear aquest calaix de sastre infinit per la seva debilitat. A qui li interessa la vida quotidiana dels altres? Però la sospita que engega la recerca és que quan les persones comenten la seva vida de cada dia fan molt més que això.

És possible captar fragments inconnexos d’aquesta conversa i donar-los sentit? Es poden reconstruir, per exemple, per descobrir que entre una desena de persones que no es coneixen han citat una cançó.

Narracions

Storify permet recrear aquestes narracions amb molta comoditat. És cert que s’ha fet servir sobretot per llistar uns fets o atrapar una notícia des de diferents mirades. Però s’ha de poder anar més enllà.

Per exemple:

És possible fer una entrevista al món a partir d’aquesta conversa global, transparent?

El projecte

El projecte consisteix a intentar-ho.

S’anomena “Interviewing the world” i adopta l’anglès, com a llengua de comunicació universal, perquè té vocació d’interessar qualsevol ciutadà del planeta. Per tant, l’apartat textual és d’un nivell molt bàsic. Però se suposa que l’accent és al material.

Al blog obert no hi haurà totes les històries creades amb Storify per l'autor d'aquest blog sinó aquelles que s’ajustin al pla. Quan el projecte arribi a la seva fi se’n farà aquí una avaluació.

Índex de qualitat dels mitjans informatius digitals

Com es pot emetre un judici sobre un mitjà digital sense iniciar un estudi acadèmic que comporti anàlisis quantitatives, un seguiment intensiu i un temps superior a un any?

Els usuaris dels mitjans informatius digitals generalistes ja han adquirit prou traça per fer-se una idea bastant aproximada del mitjà amb un cop d’ull. La lectura d’unes quantes peces informatives proporciona un coneixement superficial però suficient per triar entre la competència.

Catalunya és un país petit i el català és una llengua minoritària, però no hi ha escassedat d’oferta. Mitjans que són “la pota digital” de diversos grups, tan privats com públics, conviuen amb mitjans nadius i amb mitjans locals. És possible avaluar la qualitat d’aquest conjunt i de cada mitjà d’una manera tan ràpida com fiable?

Amb aquesta intenció, però encara en una fase inicial, es presenta un ÍNDEX DE QUALITAT DELS MITJANS INFORMATIUS DIGITALS.

Sense el rigor acadèmic ni l’ortodòxia periodística, és tan sols una aproximació que hauria de permetre fer-se una primera impressió.

Proposa un grup de 12 valors que es poden jutjar amb força aproximació i bastant de pressa. Es refereixen a tres aspectes cabdals: la qualitat de la producció, la qualitat de la informació i la qualitat de la digitalització, és a dir, fins a quin punt aprofiten els recursos que les tecnologies de la informació i la comunicació posen a l’abast dels mitjans.

Té una orientació tendenciosa. Per exemple: es valora amb un grau més alt la transparència que l’obscuritat, la responsabilitat individual i col·lectiva que l’ús genèric de la marca de la mateixa manera que es valora més un sistema de comentaris amb registre identificatiu que amb usuaris anònims. Aquestes valoracions tenen a veure amb una posició de partida que es volen ajustar als codis de l’entorn digital.

De la mateixa manera que en l’apartat d’informació es valora més una font singular que una font adquirida o que s’aprecia més la investigació que la immediatesa, en el benentès que s’aposta per la varietat de gèneres.

Per tant, l’índex conté la seva línia editorial, que pot ser matèria de discussió, i tant.

És una proposta, sense cap altre afany. Per això, qui vulgui aportar-hi esmenes pot fer-ho, de moment en forma de comentaris a aquest apunt. Si de debò l’assmpte suscités interès, sempre es podria posar en algun espai de creació col·laborativa. Potser aleshores, al cap d’uns quants mesos, es podria disposar d’un índex acceptable i, sobretot, útil.

De moment, és un assaig que potser no explica tot el que cal però que si més no permet debatre quins són els atributs que de debò fan que un mitjà digital tingui més o menys qualitat.

Naturalment, la finalitat no és el diagnòstic.

La pretensió optimista seria tenir una eina que permetés la millora, una pauta per aspirar a l’excel·lència.

Index de qualitat dels mitjans informatius digitals

View more presentations from janquim ..

NOTES

A la presentació es distingeix entre enllaços opacs i transparents. La distinció es va exposar en aquest apunt. En aquest altre s’hi explica un cas real d’ús dels enllaços en peces informatives.

Sobre la producció, potser sigui d’utilitat aquest esquema, que té el defecte de no representar un model abstracte, però que té al seu favor l’intent de reproduir el procés real d’un redactor concret.

Sobre l’ús de les fonts també es pot conèixer un cas particular.

Sobre el paper dels comentaris dels usuaris a les informacions hi ha escrits un apunt sobre la conversa millorable, que inclou aquesta presentació amb propostes concretes, i un article al 3cat24 que exposa un estudi clau per al debat.

Per copsar la inspiració parcial de l’epigraf dedicat a la transparència de l’organització, pot tenir sentit fer una ullada a aquest apunt sobre un llibre de Gary Hamel.

La publicació local “El Tot Badalona” emprèn l’edició impresa del 3cat24

L’afirmació cridanera del títol d’aquest apunt és una exageració però bé es podria creure a tenor de la pàgina 78 del darrer número d'aquesta publicació local, on hi ha una informació amb aquest títol: “Joves catalans creen un joc per a l’iPhone amb dibuixos fets a mà”.

És un títol asèptic amb una estructura repetida molts cops, familiar.

El mateix text, exacte, obria una informació publicada al mitjà digital 3cat24. La resta de paraules, de la primera a l'última, també coincideixen fil per randa amb les que apareixexien en aquella informació que es va publicar mitjançant internet.

Es tracta d’un exercici de copiar i enganxar força característic. El procediment sempre és igual: amb el comandament de teclat CONTROL+C i CONTROL+V es copia el text sencer menys la firma.

Potser per aquest filtratge automàtic no s’indica tampoc el mitjà de procedència. Ni tan sols amb la subtilesa d’un hiperenllaç en l’edició digital.

A la pàgina 40 hi ha un altre text sostret del 3cat24.

També apareix amb íntegra literalitat. Tanta, que fins i tot reprodueix aquesta frase: “segons informa la BBC”. O sigui que en aquest cas el 3cat24 explica d’on ha tret la informació i hi enllaça hipertextualment. Per distingir la còpia de la tècnica del refregit.

"El Tot" només ho ha copiat tot.

Però el títol d’aquest apunt també és fals perquè és massa restrictiu.

La informació sobre el vi d’Alella prové d’un text de Cuina, la publicació gastronòmica del diari Ara.

A la pàgina 42 hi ha una informació sobre els centres d’assistència primària de Badalona. El text és clavat a una nota de l’Agència Catalana de Notícies, que altres mitjans reprodueixen.

La diferència és que no s’indica aquesta procedència. A Vilaweb, per exemple, recorren al mateix text però citen la font.

Cementiri de notícies

“Ni el cementiri se salva de la crisi”. Així comença un text de la pàgina 8. Una cerca fàcil proporciona com a resultat una peça firmada amb inicials i publicada a “El Segre”.

Uns paràgrafs més endavant la notícia s’adapta, canvia Lleida per Badalona amb declaracions al mitjà.

Això fa pensar que hi ha una redacció que de debò que treballa com pot, elaborant temes propis i combinant la informació de què disposa l’Associació de Premsa Gratuïta i mitjans digitals.

En aquests mitjans es treballa de pressa per donar sensació de mitjà generalista. La falta de recursos els obliga a copiar textos sencers de fonts diverses que potser ja tenen aquesta missió.

Bunyols reescalfats

Notes de premsa, peces semi elaborades que se serveixen amb el precuinat oportú per al seu reescalfament al microones de l’edició apressada.

Els bunyols de Quaresma que proposen a "El Tot" són un copy-paste d’una recepta del Club de Cuines. Els pèsols provenen d’un fulletó digital editat per un consell comarcal. L’arengada amb suc es troba a la Gastroteca.

Tot això forma part d’un procés que es considera natural com els pèsols de temporada.

Hi ha molts creadors de continguts que ja saben que els mitjans locals gratuïts i digitals faran servir els seus productes i els sembla bé. Són agències, gabinets de comunicació...

Si els seus continguts es difonen en aquest entorn ja ho troben bé, ho consideren part de la seva missió i potser és raonable... o potser no.

Afany de lucre

Que no se citin les agències ni s’indiquin les fonts o que s’aprofitin paràgrafs sencers per readaptar una informació són detalls que permetrien una discussió més o menys entretinguda sobre deontologia periodística.

Però hi ha un altre aspecte que potser és més rellevant. Aquesta publicació obté els seus continguts de fonts dedicades al precuinat. És el que tenen a canvi de la inversió que fan. Obtenen, això sí, ingressos suficients, amb els anuncis, per mantenir el model de negoci que els sosté.

Aquests models poden tenir la seva legitimitat, o no, si saben conformar-se amb els precuinats. No poden millorar el seu producte robant continguts que han requerit inversió d’un altre mitjà.

Un moralista podria voler discutir si és o no decent. Un jurista podria voler esclarir si és o no legal.

No és el primer cop que un mitjà local creu que el text d’altri es pot copiar amb dues tecles, sense que calgui, a més, afegir-hi força desconsideració i una certa baixesa.

No és tampoc el primer cop que un mitjà digital creu que les lletres fetes de bits mereixen menys respecte que les lletres fetes de taques de tinta.

Però abans de la nova legislació ja quedava clar que copiar un text sencer, excloure’n la firma i incloure’l en un mitjà amb afany de lucre sense cap menció del lloc on s’ha creat no és correcte.

Imprimir-ho només confirma punt de desvergonyiment.

Fonts i TIC per a Líbia: Quora, Twitter, app

A Líbia, a diferència d’Egipte, no hi havia les càmeres d’una cadena d’abast internacional i moltes més càmeres d’altres procedències per fer una retransmissió en directe de les protestes.

S’han creat espais a internet que han intentat reconstruir les peces i a la vegada guanyar-se credibilitat. Un equip manté un web que intenta agregar informació elaborada pels periodistes i la que obtenen de fonts directes. Expliquen amb claredat la seva intenció.

Aquest lloc té associats comptes al Twitter i mentre no hi havia res més han procurat ser una font fiable. Està explicat en mitjans de comunicació.

Sobre el terreny

Ara ja hi ha periodistes altra vegada. Fins al punt que a Quora ja s’ha preguntat quins reporters escriuen al Twitter.

En una resposta, Christoph Möller diu que segueix periodistes sobre el terreny que fan servir aquest eina:

@bencnn, @NicRobertsonCNN, @richardengelnbc, @martinchulov, @LeilaFadel, @ahauslohner, @anjucomet i el fotògraf @SNelson_Images.

Se'ls troba en llistes com aquesta.

També se cita Andy Carvin, no per ser allà sinó per saber triar fonts sobre el terreny i fer-ne “retweets”.

De manera que al Twitter hi ha molta informació sobre el que passa en un país tancat, ara mateix dividit i amenaçat, en el caos d’una revolta.

Més que això. Fa l’efecte que els periodistes, gràcies a al Twitter, reben felicitacions, com la d’algú que aplaudeix Wedeman perquè no cau en els tòpics de l’orientalisme. I a ells els permet explicar detalls com ara que hi ha botiguers que no els volen cobrar, encantats de tenir testimonis de la seva gesta. Es transmet amb brevetat molta proximitat.

Robots al mòbil

L’aplicació Libya News, d’uns desenvolupadors que s’han especialitzats en agregadors de notícies per països, ha demostrat que la robotització no pot vèncer les “piulades” reals.

La secció de notícies locals, basada segurament en algun seguiment automatitzat, ha quedat encallada al 17 de febrer, la data d’inici de la revolta. En algun lloc del país, algun servidor ha deixat de parlar.

Però en altres seccions de l’aplicació, que recullen fonts externes, hi ha molts textos, tots els “tweets” amb els resultats de cerques predeterminades. És una allau sense filtres i no aporta valor.

La robotització potser serveix per triar una pel·lícula abans d’anar al cine, per saber quin temps farà o quan es tracta de tenir flaixos d’abast local o global.

Quan s’intenta seguir una narració més complexa, com ara la d’un aixecament encara sense líders visibles, la concisió del Twitter i la seva capacitat d’enllaçar a les altres eines útils com la fotografia i el vídeo el converteixen en un canal formidable.


Altres apunts que esmenten les TIC i les e-revoltes

TV3 en un paper de Wikileaks: l'admiració kurda

La revolta d'Egipte arriba al Mobile Congress de Barcelona

Un cas a Quora: blogs africans i tecnologia

El dubte

He vist un “tuit” de @DonAire que planteja dubtes sobre la utilitat de Quora. A mi em passa el mateix tot sovint. Són dubtes raonables. Apareixen tantes oportunitats que sempre correm el risc de caure en algun parany, no saps mai si res val la pena sense provar-ho i això exigeix temps i després de tot, potser al cap d’uns quants mesos la teva opinió ja no és vàlida perquè tot ha canviat...

L’experiència

Jo també vaig tenir una pila de dubtes quan llançava el primer "tuit" i el professor gironí de turisme admet que també va patir aquesta síndrome, i això que ell va arribar a ser “el diputat tuitaire” (http://www.3cat24.cat/noticia/448005/ciencia/El-diputat-mes-actiu-a-Twitter-abandona-la-politica), abans que l’ús d’aquest servei de missatges breus i converses àgils s’estengués amb més normalitat en la política institucional catalana.

El canvi

Potser m’equivoco i potser pel juny ho veuré d’una altra manera, però de moment sóc a Quora amb ganes d'entendre'n els avantatges. Hi ha qüestions molt ben plantejades que obtenen respostes fiables i que val la pena fer servir i compartir. En posaré un exemple tot seguit, però abans voldria comentar un aspecte que m’ha cridat molt l’atenció.

Les normes

A Quora, com a tants llocs, hi ha unes normes. Són força clares. Es tracta de formular preguntes interessants i de respondre si pots amb dades, enllaços i més enllà de l’opinió. I si s’emet una opinió, s’ha de fonamentar.

La inadaptació

Els usuaris internacionals s’adapten a aquest ús però tinc la sensació -i em disculpo d’entrada si m’equivoco- que els usuaris espanyols (catalans inclosos) no acaben de creure que un espai tingui unes normes.

Hi ha diàlegs oberts que no són preguntes, moltes queixes sobre l’idioma anglès com a llengua oficial del lloc i converses que no tenen res a veure amb Quora i que podrien tenir lloc ben tranquil·lament al Facebook i al Twitter. Com si fos el mateix. I no ho és. Entenc que no ho vol ser.

Em sorprèn aquesta indisciplina, sobretot perquè l’actitud és un missatge i aquesta sensació -si fos certa- també arribaria als altres usuaris, per confirmar els pitjors tòpics. Per sort, hi ha persones que fan el que cal, com ara el professor Ramon Salaverría.

La font

He dit que és una font útil i que en posaria un exemple. Només un, segur que en els propers mesos tindré altres oportunitats de fer-ho evident (en això confio).

L'exemple

Vaig veure una pregunta que demanava quins són els blogs africans sobre tecnologia que val més la pena d’atendre. La resposta citava un blog escrit des d’Accra per Ethan Zuckerman. I ell, en contraresposta, va proposar aquesta llista.

Afrigadget.com - founded by Erik Hersman of Ushahidi, but includes lots of contributors. More focused on low/approtech, but fascinating, and very much worth a read.

The Ushahidi crew, in general, has some great tech blogs. (And if you're not following their project - ushahidi.com - you're missing one of the most exciting African tech projects around).

- Juliana Rotich is Afromusing.
- Erik Hersman is White African.
- Ory Okolloh is Kenyan Pundit, more political/policy than straight tech, but she just took over as Google's Africa policy lead.
- David Kobia is DKFactor.
- Daudi Were - Mental Acrobatics - is wicked smart and deeply involved with the Kenyan geek/random hacks of kindness community.
- Moving out of East Africa: WebAddicts is a great South African tech blog - , and the author links to several other strong ZA tech blogs.
- David Ajao, a Nigerian internet entrepreneur in Ghana, is worth your time.
- Not all the best stuff is on blogs. Egghead Odewale's Twitter feed from Nigeria is consistently excellent.

La voluntat

És només un exemple, d’acord. Potser hauria pogut esbrinar més coses sobre aquesta mateixa qüestió d’una altra manera, però aquesta em sembla fiable i ràpida.

I sospito que si sé seguir els assumptes que m’interessen i aprenc a participar tard o d’hora podré aprofitar millor les possibilitats que Quora ens proposa.

La predicció

El que volia dir és que estic segur que ben aviat José Antonio Donaire s’haurà enganxat a qüestions com "turisme" i "e-turisme" i hi participarà, aportant tot el que sap i aprèn, com fa sempre. I molts usuaris n'estarem pendents.

La conversa a Twitter: del sofà al carrer

No fa gaire comentava que Twitter ja se m’afigura com una font extraordinària. Uns quants dels adjectius que vaig triar voleiaven hores després pel mateix Twitter.

Els polítics

Aquests dies m’he ocupat de preparar unes peces informatives que aviat es podran veure i m’he adonat que els partits polítics que participen a la campanya que és a punt de començar volen atendre aquest canal amb més èmfasi que fa uns quants mesos, quan deixava la política José Antonio Donaire (perdó, @DonAire). El contrast entre la política catalana i l'espanyola és notable.

N’hi ha una altra prova, que avaluo parcialment. Ara ho explico.

Quatre eines d'anàlisi

Ara mateix ja hi ha almenys quatre eines que serveixen per analitzar la “conversa catalana a Twitter”, algunes amb caràcter experimental i altres amb vocació de continuïtat: Twit.cat, Tuiter.net, Umap.cat i Skolti.

En un article sobre l’observació de la política des d’internet, que ja vaig citar aquí per obrir una reflexió personal sobre el grau d’intermediació periodística, esmentava Skolti. És un experiment que té altres rèpliques orientades cap al mateix objectiu: l’estudi analític de la xarxa participada a temps real.

Mesos abans, havia pogut explicar l’aparició de Twit.cat. És un agregador d’usuaris registrats que des de fa poc ofereix més serveis i eines d’anàlisi.

Tuiter.net neix com una eina que es prova. La intenció dels seus creadors és anar més enllà de la cita electoral i dotar-la d’altres possibilitats.

I ahir vaig avançar l’arribada d’Umap, l’obra d’uns emprenedors bascos que indexen els missatges a Twitter en la seva llengua i que han decidit aprofitar les eleccions per donar-se a conèixer a Catalunya. M'asseguren que el seu sistema detecta la llengua dels missatges.

Per tant, hi ha un bon conjunt d’instruments per intentar obtenir alguna conclusió.

Incorporació natural

L’última vegada que em vaig veure amb la persona que m’informava sobre Twit.cat, li vaig fer una demostració senzilla. Amb una cerca a Google va veure que no m’havia limitat a parlar de la seva aparició. Havia incorporat l’eina a la pràctica real de la feina que faig.

En unes quantes informacions en què se’m demanava que observés això que anomeno “el planeta Mart” havia citat els resultats que em donava Twit.cat. De manera natural.

El meu repte és intentar fer el mateix amb el paquet que ara hi ha i molts altres observadors, treballin o no en un mitjà de comunicació, suposo que també ho faran. A les seus dels equips de campanya ja s’hi deuen haver posat: el "diari" de notícies d'Umap a partir dels enllaços és tan interessant com l'aproximació individual que proposa Tuiter.net.



Mirall borrós

Ara bé, hi ha una pega i la meva “carta als marcians” hi al·ludia.

Les eines basades en registres tenen molts problemes. Amb Voota o Socunvot, partits extremament minoritaris queden sobrerepresentats i es posa en eividència "la marcianitat".

Així, tot queda en l’anècdota o l’entreteniment, com ara la magnífica porra que proposen des de Beers&Politics. La visualització és estupenda i com a joc és excel·lent. Una porra és per jugar, ja ens en recordem, oi?



El que intento comentar és que Twit.cat no ha anat gaire més enllà dels dos mil registres. Tuiter.net avalua quasi nou mil comptes actius. Ignoro encara les dades dels altres “analitzadors de la conversa” però a Umap l'etiqueta més exitosa del darrer mes és #votaindependencia i no tinc la sensació que demà es proclami l'Estat de Catalunya.

És comprensible que el mirall encara reflecteixi les imatges de forma defectuosa.

Generalisme

En realitat, a Twitter té èxit el que ja té èxit. I això confirma que no és un món a part sinó part del món. La televisió generalista hi triomfa i el cas del programa El convidat és reconegut per moltes persones. La seva etiqueta crema quan s’emet.

Els més seguits són els tuitaires mediàtics. Al rànquing de Twit.cat, només Dolors Reig s’havia colat, gràcies a la seva tenacitat divulgadora, entre famosos de la pantalla i la gespa. I ja no hi és.

També hi ha un allau d’empreses i institucions que hi han aterrat. Marc Cortés manté el registre fonamental.

El canvi social

Ara falta que aquesta eina (o qualsevol que un dia la rellevi, tant me fa) respongui a temps real de forma útil i doni serveis pràctics, que connecti terraquis a més de servir per unir les antenes dels marcians.

En fi, Twitter és formidable i mantinc tots els adjectius que encara corren per l’atmosfera del planeta vermell, però podria ser molt més. Twitter o l’eina que hi hagi, el que compta és el que ofereix.

És una altra oportunitat. Però em temo que hi ha qui prefereix que l’ús d’aquests instruments socials no s’estengui perquè així se senten còmodes en un entorn amable, un sofà comunitari on trobar els amics de cada dia i comentar la jugada. Ja està bé. Cada bombolla és un tros de realitat. Ara vull saber quantes bombolles més hi ha, descobrir-les.

A uns quants marcians els agrada el sofà i la conversa. Em sembla molt bé. Però jo prefereixo observar si té efectes més amplis en la societat.

El sofà? El carrer. La conversa amable? La revolta.

Sí, exagero, és clar. Però oi que se m’ha entès?

Internet ha de servir perquè les persones tinguem oportunitats de viure d’una altra manera, per anar més enllà d’una llarga sobretaula mentre algú es baralla per les molles i algú altre s’encarrega de recordar que ja no queden més cadires.

Idescat a Twitter, un pretext per reendreçar les fonts

L’Institut d’Estadística (Idescat) ha obert un compte a Twitter. Quan me n’adono ja hi ha més d’un centenar de seguidors. N’hi ha força que es presenten com a periodistes i em sembla una prova que ja hi ha que fa servir de fonts també aquests corrents d’informació generats des d’institucions gràcies a les eines basades en internet.

M’adono que ja hi ha altres centres estadístics que fan servir el mateix procediment, com ara l’andorrà, l’extremeny, el basc, el càntabre.

Dades

Hi ha més fonts de dades. Moltes més. Arreu.

Una ullada als comptes que segueix per exemple "municat", posa de relleu que hi ha desenes d’entitats locals que proveeixen d'informació aquest canal.

De manera que l’accés a tota mena de dades se simplifica. No és res, encara. Hi haurà més eines. No deixem de pensar-hi mentre comprenc que encara no faig servir prou bé les que ja tenim a l’abast.

Llistes

I si en comptes d’escriure apunts al blog miro d’endreçar més bé les llistes de Twitter?

Em permeten tenir columnes particulars que faig servir sobretot quan uso Twitter amb el mòbil i l’aplicació TweetDeck. És una feinada, si hagués estat més perseverant mentre clicava sobre el botó cada vegada que seguia algú, m'ho hauria estalviat.

Però algunes idees que tenia ara ja no em serveixen i he pensat noves llistes que m'ajudaran a treure més suc del canal, o així ho espero. La idea és anar corregint, perquè reorientes la mirada, t'adones que hi ha fonts que ja no t'interessen o prefereixes empaquetar els continguts d'una altra manera.

Carpetes

I si provo de tornar a variar l’ordre de les carpetes al Google Reader?

Si dediqués més estona a reordenar totes aquestes vies, accediria a més informació i millor?

Diria que val la pena provar-ho i de tant en tant hi faig una revisió una mica més seriosa que les esmenes del dia a dia, que solen ser mínimes i apressades.

Tasques

No fa gaire estona m'he descarregat una aplicació de "gestió de tasques" que em va suggerir un usuari amb molt experiència. Sempre empaito coses diverses al mateix temps i espero que m'ajudi a planificar més bé la feina.

Gràfics

Vaig topar amb el compte d'Idescat a Twitter mentre "passejava" pel web d'aquesta institució pública. Intentava trobar alguna dada d'interès per fer proves amb les eines de gràfics que ha incorporat Google Docs i la visualització de dades (una altra persona m'en va parlar). El que volia provar no em surt prou bé, hi hauré de passar una bona estona més.

Persones

Les noves eines que provo d'entendre solen arribar perquè hi ha algú que m'ho explica. Seria indecent no compartir tot allò que els altres comparteixen. Vet aquí un detall formidable d'una nova manera d'aprendre. I si l'escola hi para atenció?

Tot allò que encara no he dit sobre les meves fonts

Quan fa gairebé un any em vaig haver de “reiventar”, que se sol dir, amb la pràctica d’un ofici que no exercia des de feia prop de vint anys, vaig mirar d’endreçar les fonts que hauria de fer servir. A poc a poc, he anat variant aquest ús, perquè el dia a dia m’hi ha portat. Ho explico tot seguit.

Agències

A la redacció hi ha un aplicatiu molt comú als mitjans audiovisuals, anomenat iNews, que entre altres funcions agrega els “teletips” de les agències.

Al principi el feia servir cada dia. Hi feia cerques amb paraules clau vinculades als temes que se suposa que m’han d’interessar i em servia per trobar-hi “les notícies més conegudes”, aquelles que té tothom.

La veritat és que ara passo molts dies sense obrir-lo. I em sembla que no es nota. Bé, sí que es nota. És perquè faig més "temes propis". I perquè les agències no solen dur res que no pugui saber per altres vies, fora d’excepcions comptades.

Per tant, ja no és una visita quotidiana i rutinària el que faig sinó que hi acudeixo quan de debò em sembla que ho necessito (i és molt poc).

Mitjans digitals estrangers

Al principi, de tant en tant tenia una sensació molt estranya. Llegia en castellà informacions que em sonaven molt, com si ja les hagués llegides abans. Al cap d’uns dies em vaig adonar que sóc un passerell.

El que llegia era el resultat de “copiar&enganxar” fet amb peces que solien ser de les seccions de tecnologia de BBC i CNN.

De vegades també proposo algun tema que he vist aquí. La principal diferència és que quan ho faig, per descomptat no ho firmo, cito la font i l’enllaço.

Mitjans digitals tradicionals

A més, com suposo que fan els altres, observo les seccions de tecnologia dels mitjans tradicionals en la seva versió digital.

Tot sovint, he hagut de fer refregits en què em toca agafar una mica d’aquí i una mica d’allà. Ja n’he parlat aquí.

Defujo la còpia i tendeixo a la reescriptura. Una bona manera d’evitar la còpia és partir de dues o tres peces en comptes de només una. De vegades s’han d’escriure peces que només poden ser refregit. No hi ha temps per fer trucades, no domino les fonts, l’assumpte em queda molt llunyà...

No sóc contrari als refregits, si es fan bé són informatius i més complets.

Però si hi ha dades exclusives cito les fonts, si hi ha alguna informació pròpia d’altri enllaço la font.

Per aquestes peces, si cal, faig servir traductors online. Quan ets capaç d’entendre un idioma, també ets capaç de detectar els errors d’aquests traductors però tenir un pretext estructurat fa que la feina avanci molt més de pressa.

Mitjans digitals nadius

Cada vegada més són una font que faig servir. He anat veient que és una bona manera d’estar al dia i sobretot de tenir informació concisa i fiable. Hi ha mitjans digitals especialitzats que aprofundeixen molt milor que els mitjans generalistes. Si els faig servir els cito i enllaço.

De vegades faig refregits amb aquests mitjans. En aquests casos, cito el que tingui el tema propi o tots els que calgui. Combino mitjans locals amb mitjans globals, que solen ser dels Estats Units i la Gran Bretanya.

Els blogs locals em posen al dia sobre activitats, iniciatives, productes... Així vaig saber, per exemple, que es presentaria un Museu Virtual del Poble Gitano.

La blogosfera és una font inesgotable de material. Si tingués més temps encara ho faria servir més sovint. Estic segur que si un dia em capbusso de debò a la blogosfera catalana, a l’anomenada catosfera, tindria temes per escriure una peça diària durant una colla d’anys. M’agradaria fer-ho, però no tinc el projecte prou avançat.

Declaracions

Moltes de les empreses que se suposa que he de seguir, així com institucions, entitats, persones... fan saber les seves activitats amb mitjans digitals, de vegades amb blogs (com ara Facebook, l’ICANN, Google...).

Lector de feeeds

Naturalment, per seguir totes aquestes fonts faig servir un "lector de feeeds". No crec que sigui el millor que hi ha però ja m’he acostumat a fer servir Google Reader i la veritat és que no sé si hauria de dedicar temps a buscar-ne un altre i recuperar el material acumulat. No m’hi atreveixo.

Aquest lector em permet, a més, compartir enllaços amb un sol clic (share). Tots els enllaços del lector de feeds que decideixo compartir, apareixen en una capsa d'aquest blog i, també, a Twitter.

Transparència

A més, faig servir eines que desen la lectura d’un web per a més tard i també, si em sembla que necessito desar-ho més temps, copio l’enllaç a delicious. Tinc el compte visible de manera que qualsevol lector pot acudir a aquests llocs i saber per què m’interesso.

I des de fa mesos, a la columna esquerra d'aquest blog exposo una selecció de les fonts digitals que procuro atendre.

Directes

Ha crescut molt aquest ús. Per exemple: Steve Ballmer presenta el nou Windows Phone 7 i la presentació s’emet en streaming. És com si fos allà. Gràcies a internet (cap cadena de televisió ho podria retransmetre) veig a temps real un acte.

Hi ha molts més exemples. De vegades és un vídeo en directe, altres cops hi ha algú que informa minut a minut i és una font fiable (com va passar amb la presentació de l’iPad). Se cita, és clar.

Però també hi ha “directes” diferents, com ara la “twittervista”. Intueixo que n’hi haurà cada vegada més. La qüestió és valorar quina mena d’intermediació s’ha de practicar.

Esdeveniments

És una de les meves fonts preferides. Per plaer. Acudeixo a un acte, m’hi estic tota l’estona (hi ha col·legues que van només a la roda de premsa o a entrevistar un personatge concret). A mi m’agrada quedar ben impregnat pels assumptes que s’hi tracten.

Després, procuro treure peces que tinguin un fil narratiu determinat i on hi aparegui l’essencial del que he pogut escoltar. Com que vaig a cites on hi ha pocs mitjans o cap, el resultat és que la informació més bona i especialitzada es troba als blogs dels assistents a l’acte però la informació generalista més aproximada sol ser la que he fet jo (ep, per absència de competidors, no perquè hi excel·leixi, tot i l’esforç).

A més, en aquests actes conec persones i vet aquí que les persones se suposa que han de ser la meva font principal.

Persones

A mesura que he anat demostrant com faig la feina, aquesta font, com era d’esperar, s’ha anat incrementant, tot i que encara és massa lleugera. No són encara la meva font principal. No fa prou temps que m’hi dedico i no sóc gaire hàbil en les relacions socials. Quan vaig a un acte, saludo algú però de seguida que puc m’escapoleixo cap a una cadira lateral (per connectar l’ordinador a l’endoll) i aboco el cap a la pantalla.

Diuen que un bon periodista té una bona agenda. Jo no he sigut mai bon periodista. Menys encara en aquest sentit.

Però cada vegada més emprenedors que aprofiten internet per crear productes i serveis, tant en el camp privat com en el públic, em tenen en compte i em fan saber les seves dèries. Els ho agraeixo molt. Em fan una confiança encara immerescuda que procuro correspondre amb peces que volen ser honestes i equànimes.

Quan cal, aporto elements que aquests fonts preferien que no hagués inclòs. Però han après a respectar el meu criteri.

De vegades cometo errors concrets (un nom, una dada...). Si m’avisen, ho esmeno de seguida. Altres vegades voldrien no haver dit alguna cosa que han dit. Si em sembla rellevant mantenir-ho, no ho esmeno encara que m’ho demanin. Ja gairebé no m’ho demana ningú. De vegades aporto una prova en sentit contrari al que es diu. No em demanen mai que ho suprimeixi, saben que no faig escàndol però que aporto tots els materials de què disposo.

Twitter

Els últims mesos, s’ha convertit en una font preciosa, formidable, generosa i gegantina.

No exagero.

Hi ha cada vegada més temes que m’arriben per aquesta via. Algú fa un comentari, comparteix un enllaç, repeteix una etiqueta que em fa reconèixer alguna cosa de més abast...

Em fascina. No he dedicat prou temps encara a endreçar les coses per treure’n el màxim profit. He de millorar molt l’ús de les eines que es basen en Twitter. Si m’hi dediqués millor, si aconseguís seguir a a més “persones clau”, si fos més perseverant... És un camp on vull enfangar-me de veritat.

És útil, autèntic, real i emotiu, global i local, concret i general.

Poso d’exemple un cas recent.

Veig un “tuit” on algú enllaça amb un vídeo que no entenc. Empleats de Google es declaren homosexuals i expliquen que d’adolescents van ser objecte de burles i agressions però que se n’han sortit. No entenc res. Però al canal de YouTube on l’enllaç m’ha dut hi ha més vídeos.

Vet aquí com m’adono que existeix un projecte anomenat "It gets better". Com que tendeixo a creure que sóc un despistat, miro de seguida els mitjans tradicionals. Segur que ja n’han parlat.

No sóc la mena de periodista que sap les coses abans que els altres (si no hi ha algú generós que m’avisa). Al contrari, sempre arribo tard. Per això m’esforço perquè es noti que poso l’accent en l’estil o alguna altra bajanada, per dissimular que sempre arribo tard, quan són grans notícies. Per això, també, em concentro en assumptes més petits, perquè així és més fàcil ser el primer. Qui diantre voldrà ser el primer a explicar que un lleidatà ha inventat una app per jugar a la botifarra? Només jo, que ja es veu que no hi toco gaire.

La sorpresa va ser que no hi havia res. O no ho vaig saber trobar. I vaig començar a mirar vídeos. Vaig estar dues hores (de matinada) veient vídeos vinculats a aquesta campanya. Alguns em van emocionar. És tan injust que un noi de tretze anys es pengi perquè creu que no pot suportar més les burles i agressions a l’escola.

Vaig proposar als meus caps de fer un tema que en realitat només podia consistir en dues coses:

- Un resum dels fets per explicar al públic català una situació que té lloc als Estats Units

- Enllaçar el màxim de vídeos per si algú volia anar més enllà (calia haver-los vist, no enllaço mai un vídeo ni una presentació ni un text que abans no hagi vist, és una qüestió de responsabilitat, l’enllaç el poso jo però apareix en un mitjà de comunicació públic).

Com manen les normes, vaig intentar trobar un "ressò local".

En fi, vaig firmar la peça perquè hi havia molta reelaboració, encara que en realitat correspondria a un refregit. Només si els refregits són molt personals (reelaboració) i provenen de moltes fonts (cinc, set o deu o més) penso que els puc firmar i només ho faig si a més em fa l’efecte és una peça “quasi pròpia”. Com sempre, cito les fonts i les enllaços.

Conclusions

Els meus flancs dèbils són l’agenda de persones i les grans empreses, que no saben qui sóc.

No tinc manies i faig refregits però miro de ser transparent.

Podria viure sense les agències i els seus teletips, excepte en els “grans temes” i quan les fonts són oficials espanyoles o europees o mundials.

Acudir a esdeveniments és una ocasió magnifica per escoltar persones intel·ligents i escriure peces interesants, no entenc que altres no ho facin, és apassionant i fantàstic. Crec que altres mitjans no hi van perquè ho troben “poc productiu” i això em fa comprendre que sóc un privilegiat perquè els meus caps valoren que cobreixi aquest tipus d’actes.

Fora de les persones (on sóc dèbil) i els esdeveniments (on no faig tot el que m’agradria per falta de temps i pressupostos però on sóc força actiu), crec que gairebé tot el que necessito és a internet.

Cada vegada més em refio de la blogosfera local i global i els últims mesos Twitter s’ha convertit en una eina preferent. És la meva pista d’envolament, voli cap a on voli, quasi sempre agafo l’avió a Twitter.