25/10/10

Tot allò que encara no he dit sobre les meves fonts

Quan fa gairebé un any em vaig haver de “reiventar”, que se sol dir, amb la pràctica d’un ofici que no exercia des de feia prop de vint anys, vaig mirar d’endreçar les fonts que hauria de fer servir. A poc a poc, he anat variant aquest ús, perquè el dia a dia m’hi ha portat. Ho explico tot seguit.

Agències

A la redacció hi ha un aplicatiu molt comú als mitjans audiovisuals, anomenat iNews, que entre altres funcions agrega els “teletips” de les agències.

Al principi el feia servir cada dia. Hi feia cerques amb paraules clau vinculades als temes que se suposa que m’han d’interessar i em servia per trobar-hi “les notícies més conegudes”, aquelles que té tothom.

La veritat és que ara passo molts dies sense obrir-lo. I em sembla que no es nota. Bé, sí que es nota. És perquè faig més "temes propis". I perquè les agències no solen dur res que no pugui saber per altres vies, fora d’excepcions comptades.

Per tant, ja no és una visita quotidiana i rutinària el que faig sinó que hi acudeixo quan de debò em sembla que ho necessito (i és molt poc).

Mitjans digitals estrangers

Al principi, de tant en tant tenia una sensació molt estranya. Llegia en castellà informacions que em sonaven molt, com si ja les hagués llegides abans. Al cap d’uns dies em vaig adonar que sóc un passerell.

El que llegia era el resultat de “copiar&enganxar” fet amb peces que solien ser de les seccions de tecnologia de BBC i CNN.

De vegades també proposo algun tema que he vist aquí. La principal diferència és que quan ho faig, per descomptat no ho firmo, cito la font i l’enllaço.

Mitjans digitals tradicionals

A més, com suposo que fan els altres, observo les seccions de tecnologia dels mitjans tradicionals en la seva versió digital.

Tot sovint, he hagut de fer refregits en què em toca agafar una mica d’aquí i una mica d’allà. Ja n’he parlat aquí.

Defujo la còpia i tendeixo a la reescriptura. Una bona manera d’evitar la còpia és partir de dues o tres peces en comptes de només una. De vegades s’han d’escriure peces que només poden ser refregit. No hi ha temps per fer trucades, no domino les fonts, l’assumpte em queda molt llunyà...

No sóc contrari als refregits, si es fan bé són informatius i més complets.

Però si hi ha dades exclusives cito les fonts, si hi ha alguna informació pròpia d’altri enllaço la font.

Per aquestes peces, si cal, faig servir traductors online. Quan ets capaç d’entendre un idioma, també ets capaç de detectar els errors d’aquests traductors però tenir un pretext estructurat fa que la feina avanci molt més de pressa.

Mitjans digitals nadius

Cada vegada més són una font que faig servir. He anat veient que és una bona manera d’estar al dia i sobretot de tenir informació concisa i fiable. Hi ha mitjans digitals especialitzats que aprofundeixen molt milor que els mitjans generalistes. Si els faig servir els cito i enllaço.

De vegades faig refregits amb aquests mitjans. En aquests casos, cito el que tingui el tema propi o tots els que calgui. Combino mitjans locals amb mitjans globals, que solen ser dels Estats Units i la Gran Bretanya.

Els blogs locals em posen al dia sobre activitats, iniciatives, productes... Així vaig saber, per exemple, que es presentaria un Museu Virtual del Poble Gitano.

La blogosfera és una font inesgotable de material. Si tingués més temps encara ho faria servir més sovint. Estic segur que si un dia em capbusso de debò a la blogosfera catalana, a l’anomenada catosfera, tindria temes per escriure una peça diària durant una colla d’anys. M’agradaria fer-ho, però no tinc el projecte prou avançat.

Declaracions

Moltes de les empreses que se suposa que he de seguir, així com institucions, entitats, persones... fan saber les seves activitats amb mitjans digitals, de vegades amb blogs (com ara Facebook, l’ICANN, Google...).

Lector de feeeds

Naturalment, per seguir totes aquestes fonts faig servir un "lector de feeeds". No crec que sigui el millor que hi ha però ja m’he acostumat a fer servir Google Reader i la veritat és que no sé si hauria de dedicar temps a buscar-ne un altre i recuperar el material acumulat. No m’hi atreveixo.

Aquest lector em permet, a més, compartir enllaços amb un sol clic (share). Tots els enllaços del lector de feeds que decideixo compartir, apareixen en una capsa d'aquest blog i, també, a Twitter.

Transparència


A més, faig servir eines que desen la lectura d’un web per a més tard i també, si em sembla que necessito desar-ho més temps, copio l’enllaç a delicious. Tinc el compte visible de manera que qualsevol lector pot acudir a aquests llocs i saber per què m’interesso.

I des de fa mesos, a la columna esquerra d'aquest blog exposo una selecció de les fonts digitals que procuro atendre.

Directes

Ha crescut molt aquest ús. Per exemple: Steve Ballmer presenta el nou Windows Phone 7 i la presentació s’emet en streaming. És com si fos allà. Gràcies a internet (cap cadena de televisió ho podria retransmetre) veig a temps real un acte.

Hi ha molts més exemples. De vegades és un vídeo en directe, altres cops hi ha algú que informa minut a minut i és una font fiable (com va passar amb la presentació de l’iPad). Se cita, és clar.

Però també hi ha “directes” diferents, com ara la “twittervista”. Intueixo que n’hi haurà cada vegada més. La qüestió és valorar quina mena d’intermediació s’ha de practicar.

Esdeveniments

És una de les meves fonts preferides. Per plaer. Acudeixo a un acte, m’hi estic tota l’estona (hi ha col·legues que van només a la roda de premsa o a entrevistar un personatge concret). A mi m’agrada quedar ben impregnat pels assumptes que s’hi tracten.

Després, procuro treure peces que tinguin un fil narratiu determinat i on hi aparegui l’essencial del que he pogut escoltar. Com que vaig a cites on hi ha pocs mitjans o cap, el resultat és que la informació més bona i especialitzada es troba als blogs dels assistents a l’acte però la informació generalista més aproximada sol ser la que he fet jo (ep, per absència de competidors, no perquè hi excel·leixi, tot i l’esforç).

A més, en aquests actes conec persones i vet aquí que les persones se suposa que han de ser la meva font principal.

Persones

A mesura que he anat demostrant com faig la feina, aquesta font, com era d’esperar, s’ha anat incrementant, tot i que encara és massa lleugera. No són encara la meva font principal. No fa prou temps que m’hi dedico i no sóc gaire hàbil en les relacions socials. Quan vaig a un acte, saludo algú però de seguida que puc m’escapoleixo cap a una cadira lateral (per connectar l’ordinador a l’endoll) i aboco el cap a la pantalla.

Diuen que un bon periodista té una bona agenda. Jo no he sigut mai bon periodista. Menys encara en aquest sentit.

Però cada vegada més emprenedors que aprofiten internet per crear productes i serveis, tant en el camp privat com en el públic, em tenen en compte i em fan saber les seves dèries. Els ho agraeixo molt. Em fan una confiança encara immerescuda que procuro correspondre amb peces que volen ser honestes i equànimes.

Quan cal, aporto elements que aquests fonts preferien que no hagués inclòs. Però han après a respectar el meu criteri.

De vegades cometo errors concrets (un nom, una dada...). Si m’avisen, ho esmeno de seguida. Altres vegades voldrien no haver dit alguna cosa que han dit. Si em sembla rellevant mantenir-ho, no ho esmeno encara que m’ho demanin. Ja gairebé no m’ho demana ningú. De vegades aporto una prova en sentit contrari al que es diu. No em demanen mai que ho suprimeixi, saben que no faig escàndol però que aporto tots els materials de què disposo.

Twitter

Els últims mesos, s’ha convertit en una font preciosa, formidable, generosa i gegantina.

No exagero.

Hi ha cada vegada més temes que m’arriben per aquesta via. Algú fa un comentari, comparteix un enllaç, repeteix una etiqueta que em fa reconèixer alguna cosa de més abast...

Em fascina. No he dedicat prou temps encara a endreçar les coses per treure’n el màxim profit. He de millorar molt l’ús de les eines que es basen en Twitter. Si m’hi dediqués millor, si aconseguís seguir a a més “persones clau”, si fos més perseverant... És un camp on vull enfangar-me de veritat.

És útil, autèntic, real i emotiu, global i local, concret i general.

Poso d’exemple un cas recent.

Veig un “tuit” on algú enllaça amb un vídeo que no entenc. Empleats de Google es declaren homosexuals i expliquen que d’adolescents van ser objecte de burles i agressions però que se n’han sortit. No entenc res. Però al canal de YouTube on l’enllaç m’ha dut hi ha més vídeos.

Vet aquí com m’adono que existeix un projecte anomenat "It gets better". Com que tendeixo a creure que sóc un despistat, miro de seguida els mitjans tradicionals. Segur que ja n’han parlat.

No sóc la mena de periodista que sap les coses abans que els altres (si no hi ha algú generós que m’avisa). Al contrari, sempre arribo tard.
Per això m’esforço perquè es noti que poso l’accent en l’estil o alguna altra bajanada, per dissimular que sempre arribo tard, quan són grans notícies. Per això, també, em concentro en assumptes més petits, perquè així és més fàcil ser el primer. Qui diantre voldrà ser el primer a explicar que un lleidatà ha inventat una app per jugar a la botifarra? Només jo, que ja es veu que no hi toco gaire.

La sorpresa va ser que no hi havia res. O no ho vaig saber trobar. I vaig començar a mirar vídeos. Vaig estar dues hores (de matinada) veient vídeos vinculats a aquesta campanya. Alguns em van emocionar. És tan injust que un noi de tretze anys es pengi perquè creu que no pot suportar més les burles i agressions a l’escola.

Vaig proposar als meus caps de fer un tema que en realitat només podia consistir en dues coses:

- Un resum dels fets per explicar al públic català una situació que té lloc als Estats Units


- Enllaçar el màxim de vídeos per si algú volia anar més enllà (calia haver-los vist, no enllaço mai un vídeo ni una presentació ni un text que abans no hagi vist, és una qüestió de responsabilitat, l’enllaç el poso jo però apareix en un mitjà de comunicació públic).

Com manen les normes, vaig intentar trobar un "ressò local".

En fi, vaig firmar la peça perquè hi havia molta reelaboració, encara que en realitat correspondria a un refregit. Només si els refregits són molt personals (reelaboració) i provenen de moltes fonts (cinc, set o deu o més) penso que els puc firmar i només ho faig si a més em fa l’efecte és una peça “quasi pròpia”. Com sempre, cito les fonts i les enllaços.

Conclusions

Els meus flancs dèbils són l’agenda de persones i les grans empreses, que no saben qui sóc.

No tinc manies i faig refregits però miro de ser transparent.

Podria viure sense les agències i els seus teletips, excepte en els “grans temes” i quan les fonts són oficials espanyoles o europees o mundials.

Acudir a esdeveniments és una ocasió magnifica per escoltar persones intel·ligents i escriure peces interesants, no entenc que altres no ho facin, és apassionant i fantàstic. Crec que altres mitjans no hi van perquè ho troben “poc productiu” i això em fa comprendre que sóc un privilegiat perquè els meus caps valoren que cobreixi aquest tipus d’actes.


Fora de les persones (on sóc dèbil) i els esdeveniments (on no faig tot el que m’agradria per falta de temps i pressupostos però on sóc força actiu), crec que gairebé tot el que necessito és a internet.


Cada vegada més em refio de la blogosfera local i global i els últims mesos Twitter s’ha convertit en una eina preferent. És la meva pista d’envolament, voli cap a on voli, quasi sempre agafo l’avió a Twitter.