7/10/10

La feina del periodista: intermediar o connectar amb les fonts



Transmissor tradicional

El periodista tradicional ha fet de transmissor. Acudeix a unes fonts, personals o no, i tot seguit ho explica als seus “clients” (lectors, espectadors, oients...). Per aconseguir-ho, ha fet servir formats diferents (àudio, vídeo, text...) i gèneres adequats (entrevista, crònica, reportatge, notícia...).

Un dels efectes de la digitalització és que tot aquest procés pot quedar trastocat.

Com que l’emmagatzematge i distribució de continguts és més fàcil, hi ha més persones que creen materials d’interès.

En aquest cas, què ha de fer el periodisme?


Un exemple

Em serveix d’exemple el que està passant amb la campanya electoral catalana (ai, perdó, la pre-campanya..., qui s’ho creu això?).

Diversos professionals han decidit que valia la pena crear continguts propis sobre les campanyes digitals dels partits que aspiren a tenir representació parlamentària. I han obert espais a internet on hi aporten la seva anàlisi, textos, gràfics...


Narrador o pont

El periodista tradicional potser intentaria mirar què diuen en aquests llocs i fer-ne una peça informativa per als seus “clients”.

Però no estic segur que tingui gaire sentit (tot i que ho he fet, d’alguna manera).

No té més sentit fer de pont? És a dir: fer saber als usuaris del mitjà que hi ha aquest materials i enllaçar amb la font.


Fer accessible

A més, hi ha altres professionals que organitzen paquets de recursos. Endrecen el que hi ha a la xarxa de forma dispersa i fan més fàcil la consulta.

Una altra vegada, què ha de fer el periodisme? Té sentit que un mitjà reprodueixi aquests paquets de recursos? Quantes rèpliques n’ha de fer?

Potser és més raonable citar la font, indicar l’existència d’aquests paquets i fer-los accessibles a la ciutadania.


Detecció i filtratge

La majoria de les persones no dedica una jornada laboral a cercar aquests continguts, a identificar-los, avaluar-ne la fiabilitat i consultar-los.

Però un periodista sí que ho ha de fer. És una part important de la seva activitat (se suposa...).

Per tant, el periodista ja no ha de fer només de transmissor de la informació, pot fer de connector entre els materials (que ha avaluat i valorat) i els ciutadans.


Una frase

Per això, fa molt poc, en un dels articles que he escrit per al 3cat24, vaig incloure-hi aquesta frase: “a diferència de les eleccions anteriors, a la xarxa hi ha observadors tan atents com eficaços que avaluen aquesta campanya i permeten als ciutadans accedir a la informació sense la intermediació tradicional dels mitjans de comunicació, inclòs aquest.”

Potser moltes persones no van copsar el significat d’aquestes paraules i potser d’altres van creure que era una manera d’introduir una qüestió. La veritat és que volia ser l’anunci formal, firmat i publicat en un mitjà públic, sobre una orientació que em sembla que hem d’emprendre.


Què he de fer

La meva feina ja no pot ser només la d’explicar coses. Oferir bons enllaços i aportar connexions amb materials rellevants és una feina tant interessant com escriure.

No em puc limitar a fer d’intèrpret. He de ser un bon filtre, un bon conector, un bon detector. Els ciutadans es poden informar sobre la campanya digital amb les peces que elaboro (m’esforço perquè siguin d’interès) però, siguem sincers, ja tenen molta informació de qualitat i no cal que jo la repliqui, n’hi ha prou que els digui a on és.

No estic segur que els meus col·legues d’ofici ho vegin de la mateixa manera. Potser seria una bona pista saber què en pensen els lectors d’aquest blog.

Cap comentari: