La família reial del Twitter

La família reial espanyola també té “suplents” que han obert comptes al Twitter amb noms que els seus membres més coneguts podrien pretendre. És clar que els noms al Twitter no s’hereten, com la corona, sinó que s’enregistren. Qui arriba primer, seu al tron.

La suplantació, perquè sigui un delicte, tipificat al Codi Penal, cal que indueixi a error i en cap d’aquests casos s’ha arribat a creure ningú que els comptes pertanyin als titulars aparents, però per descomptat que demostra poca atenció per part dels responsables de comunicació de la casa del rei.

El rei

@juancarlos_I es presenta com una paròdia evident i per això s’informa que el compte pertany a algú que s’ha apuntat al servei dels 140 caràcters com a “Juan Carlos I Bribón”.

La broma amb el nom no és gaire original i només ha cridat l’atenció d'uns quaranta seguidors. Li han llegit vint-i-quatre missatges. L’últim és del 27 d’agost.

Uns dies abans el fals monarca proclamava: “Me aburro. ¿No hay ningún súbdito al que le sobre un oso? Yo pongo el vodka y la miel.”

Però aquest "bribón" no està sol. Hi ha @elrey. Proporciona un enllaç real a la casa reial. Però no té res ni d’una cosa ni de l’altra.

És una falsificació gens loquaç. Només ha enviat dos missatges. El primer el, setembre de l’any 2007: "Es para mí un orgullo y satisfacción, poder saludaros a todos a través de esta oportunidad que me brinda internet y bla bla bla (...)"

El darrer és del març de dos anys després: “No me he olvidado de vosotros, no. Es que me he estado haciendo una ensalada campechana”.

Potser aquest 2011 es digni a encetar les postres o a sorprendrà els seus cinquanta-sis seguidors amb l’eructe final.

El príncep

El príncep també disposa d’almenys dos comptes suplantadors: @herederoaltrono explica la veritat, en anglès: "Uploaded the prince's image. I'm not the prince, ok? I just want to attract more followers."

Tot i això el segueixen 160 usuaris.

@felipedeborbon és un altre compte ocupat. Un tal Andrés Felipe, si és que es diu així qui fos que va enregistrar el compte, s’entreté amb la possessió d’aquest títol al Twitter.

La princesa i la reina

Una @princesaletizia comenta que la vida de reis és complicada i anuncia el seu plat preferit: la truita de patates. Sembla un missatge neci però ha interessat a més de cent persones.

@lareinasofia, en canvi, escriu molt sovint. És una autèntica aficionada al Twitter encara que no sigui l’autèntica reina. Sembla que es tracta d’una noia de disset anys veneçolana, o almenys aquesta és la pista que l’enllaç indica.

La suplantació

El cas recent de suplantació del cantautor Lluís Llach al Twitter ha dut aquesta pràctica a l’actualitat. La broma coincidia amb la presència recent de l’escriptor Quim Monzó, que assegurava que aterrava al Twitter com qui va a una casa rural, per uns quants dies. Va haver d’aclarir que era ell mateix i no un suplantador. O no s'ha aclarit?

Els experts en dret que han escrit sobre aquesta matèria no tenen del tot clar quina conseqüència pot tenir un acte com aquest. Sembla clar que no hi ha una suplantació en el sentit jurídic sinó més aviat moltes ganes de riure... o de fer l’enze.

La imaginació

És una llàstima que les persones que s’han pres la molèstia d’agafar aquests noms al Twitter no els hagin fet servir per trobar una mica de públic.

Ser el primer no serveix de res si després no s’aprofita el privilegi per oferir un resultat interessant. Al contrari que els reis de debò, que en tenen prou amb ser el primer de néixer.

Posats a adoptar un nom aliè, és molt més divertit @elbaronrojo. Si algú creu que té la capacitat d'entretenir una mica millor que la família reial del Twitter, encara queden lliures els títols de Príncep de Girona i Príncipe de Astúrias, per exemple.

Perquè no té sentit asseure's al tron i després quedar-se amb un "bla bla bla" o una truita de patates.

Els reis del Twitter farien bé d’abidcar, no cal dir que sense deixar el ceptre als seus dos hereus.

El talent

Sempre hi ha gent disposada a tot per impedir que altres amb més talent facin allò que ells no saben fer. Per exemple: hi ha un sòmines que ha agafat el compte @gegantdelpi. Molt bé, podria tenir gràcia.

Però si segrestes el nom i no tens res a dir, per què no deixes que l’agafi algú més espavilat? Algú que no es descuidi l'article.

Un pirata de Cornellà copia i tradueix el 3cat24

Recursos a la xarxa

No fa gaires dies vaig publicar al 3cat24 una peça on mirava d’explicar que ja hi ha observadors professionals de la campanya electoral a internet.

Avui, en una altra peça que he fet sobre la campanya electoral a internet,m’he atrevit a escriure que en realitat els usuaris troben a la xarxa molts recursos, sense que sigui tan necessària la tradicional intermediació dels mitjans de comunicació. He acabat la frase així: “inclòs aquest”.

Activitat de campanya

La peça d’avui és en part la continuació d’una altra que es va publicar el mes de setembre i és, potser, la prèvia de les cròniques que encara pugui fer sobre la mateixa qüestió.

Per la cara

Mentre aquest matí buscava els enllaços pertinents m’he trobat amb una sorpresa que em ve de gust compartir aquí.

He descobert que hi ha un mitjà que ha traduït al castellà aquell article i l’ha inserit al seu web. Com el lector ja es pot imaginar, ho han fet sense citar l’autor ni el mitjà, “per la cara”, que es deia abans, com si fos material propi.

Ja m’he referit aquí a la diferència entre “el refregit” i la còpia descarada i també vaig posar un exemple rotund del fals periodisme que es basa en les tecles del “copy&paste”.

Qui és qui

Però aquesta vegada m’ha cridat l’atenció que s’hagin pres la molèstia de traduir (suposo que amb un robot...) i de liquidar tots els enllaços que hi ha la peça original.

El mitjà (no sé si n’he de dir així) que ha comès aquest acte de pirateria es presenta com el “portal ciutadà” de Cornellà de Llobregat. Perquè el lector es faci una idea de qui són aquesta gent, només diré que ofereixen botons de traducció al català... i al valencià, tractades com a llengües diferents.

O sigui que a Cornellà hi ha un pirata que copia les peces firmades del mitjà públic digital de Catalunya. És millor saber-ho.